La PBAU 2024 incorpora noves assignatures, una de les quals és Ciències Generals. Georgina Marquès l’ha estudiat a l’IES Maria Àngels Cardona i lamenta les dificultats que han tingut els centres per treballar-la: “No ha estat fins al febrer que hem vist un model d’examen i hem sabut què entraria”, diu. Els professors també han patit el retard de la UIB a l’hora d’informar sobre l’examen. “El temari és molt ampli i no és normal que ens arribi la informació el segon trimestre. És una matèria de la qual no hi ha apunts, ni llibres de text, ni res de res”, lamenta Marc Sans, professor de Marquès. La situació és tal que, per ajudar els alumnes a anar tan preparats com sigui possible i per falta de temps, es va acordar “sacrificar” el treball d’un bloc a canvi de reforçar-ne altres. “Si els entra, tindran dificultats per respondre’l” lamenta Sans.
La LOMLOE arriba a Selectivitat: “És com si fóssim conillets d’índies”
Alumnes i professors esperen amb nirvis i incertesa la primera edició de les proves plantejada d’acord amb els currículums de la nova Llei educativa
Palma11, 12 i 13 de juny. Aquests dies estan marcats al calendari dels milers d’estudiants que enguany es presentaran a la PBAU (Selectivitat). Per primera vegada, les proves es faran d’acord amb els currículums educatius de la LOMLOE, de base més competencial que els sistemes anteriors –com la LOMQUE–, més teòrics. De fet, aquesta generació és la primera que ha completat el Batxillerat segons els paràmetres d’aquesta Llei. Tant els professors com els alumnes veuen amb recel els exàmens d’enguany, perquè no és fàcil ser els primers a enfrontar-s’hi. “És com si fóssim conillets d’índies i fan proves amb nosaltres a Batxillerat, quan ens jugam el futur. Esper que no posin moltes preguntes de tipus LOMLOE, perquè són entravessades”, explica Toni Moragues, que ha estudiat l’itinerari Científic”.
A l’edició de juny de 2023, a l’examen de Biologia hi va haver polèmica amb algunes de les preguntes. Tant alumnes com professors varen denunciar que eren de tipus competencial. El tema, però, era que els estudiants havien fet el Batxillerat segons la legislació anterior, que no ho era. Belén Álvarez és professora de Biologia a l’IES Ses Estacions i explica que, a la reunió de coordinació d’enguany, la UIB va comunicar als docents que les proves serien “com havien estat sempre”. “El Batxillerat ara toca ser competencial, però la PBAU no té aquest esperit. Si es pretén que sigui competencial, és indispensable reduir-ne el temari”, afegeix. A Ses Estacions s’ha plantejat un primer de Batxillerat LOMLOE i un segon LOMQUE, és a dir, més teòric. Álvarez percep la por dels alumnes “a ser conillets d’índies”. La feina dels docents “ha estat encoratjar-los”, diu.
El futur, en joc
Hi ha alumnes que es presentaran a les proves amb l’optimisme per bandera. Nirvis i il·lusió a parts iguals pel fet de ser els primers que s’enfrontaran al nou repte. “Els canvis legislatius ens han fet viure una aventura intrigant”, diu Maria Magdalena Cladera, alumna de l’Humanístic-Social a l’IES Can Peu Blanc. Com a primera generació LOMLOE “tenim l’oportunitat de marcar la diferència”. “Tots els canvis sempre comporten incertesa, però crec que amb esforç i preparació ens anirà bé”, exposa.
Joana Maria Sastre ha estat professora de Català de Cladera i insisteix en la idea dels alumnes com “en un camp de proves”. Enguany, diu, “ha estat un any complicat”. El curs passat, a primer de Batxillerat, professors del centre varen treballar amb les situacions d’aprenentatge LOMLOE. Altres, davant la incertesa que es respirava, varen optar per mantenir les maneres habituals d’ensenyar. Aquests darrers feien “alguna cosa en format LOMLOE, però sense tirar-nos-hi de cap”, recorda Sastre. Enguany, en el cas de l’assignatura de Català a principi de curs “ningú a la UIB no sabia com seria la prova de Selectivitat”, lamenta. El resultat final ha estat que hi ha assignatures com Castellà i Català en què el model d’examen finalment no variarà o es donaran opcions a l’alumne a l’hora de respondre. “A Català, per exemple, s’introduirà alguna pregunta competencial”, assegura Sastre.
El fet que sigui probable que les proves siguin del mateix estil que anys anteriors, ha fet que professors que el curs 2022-2023 varen plantejar un primer de Batxillerat LOMLOE hagin reculat a segon, per garantir que els alumnes s’enfrontin a les proves amb garanties. “No hem d’oblidar que qui es juga el futur són els estudiants, i els docents ens devem a ells”, sentencia Sastre. És per això que professors han optat per preparar-los com en anys anteriors, amb models de selectivitat d’altres edicions.
Molts alumnes necessiten treure una bona nota que els permeti estudiar el que desitgen. En un context d’incertesa com el d’enguany, Moragues vol estudiar Infermeria a la UIB. “Necessit treure plaça aquí, costi el que costi, perquè no puc partir a fora”, exposa. “Em fa falta treure un 11,9, més o menys”, afegeix. Altes estudiants, com Cladera, no tenen una pressió tan gran, però, així i tot, es plantegen la PBAU d’enguany com un repte personal. “M’agradaria estudiar Educació Primària, perquè vull treballar amb nins. Faré tot el possible per aconseguir els millors resultats que pugui”, assegura.
Els professors consultats no qüestionen les bondats de la LOMLOE, però sí que ho fan en com s’ha gestionat la seva implantació a Batxillerat i els efectes en les primeres PBAU. En canvi, hi ha alumnes com Moragues que tenen una opinió crítica del sistema educatiu: “Tenc la sensació que l’únic que es vol és que aprovi més gent. Els adolescents estam dins d’un vermell d’ou”, lamenta. Però ara el focus és a la Selectivitat. Fins que arribi el dia, docents i alumnes aguanten la respiració. Per a tots, és la primera vegada i només la UIB sap quines preguntes inclourà.