L'extinent Luis Gonzalo Segura implica Fulgencio Coll en tortures a presos iraquians

PalmaMallorca va animar l’extinent de l'exèrcit espanyol Luis Gonzalo Segura a escriure el seu primer llibre, 'Un paso al frente'. Hi era de vacances, a l’estiu del 2013, quan va decidir-se a donar la cara i denunciar les negligències i les corrupteles de l’exèrcit espanyol. Però no li va sortir gratis, sinó que va ser expulsat del cos el 2015. En la seva tercera obra, 'El libro negro del Ejército Español', retrata un exèrcit “franquista” que ha tapat centenars de crims. Divendres va impartir una xerrada titulada 'Parlem de corrupció' a l'IES Bendinat organitzada per 'Sí Se Puede Calvià', de la mà del periodista Carlos Enrique Bayo.

Els seus llibres també parlen de les Balears. Hi recullen, per exemple, el cas del subtinent mallorquí Lorenzo Rotger, un dels militars condemnats per agressions sexuals sense ser apartat gràcies a una peripècia –que va ser catalogada com a errada judicial– per continuar dins el cos. I hi recorda també que Fulgencio Coll, el fitxatge de Vox per governar Palma, va ser el “responsable” de tortures a presoners iraquians quan comandava la Brigada Plus Ultra 2 a l’Iraq. Coll negà tenir coneixement d'aquests maltractaments, que varen ser captats amb una càmera i les imatges dels quals varen ser publicades a El País. En una versió llarga del vídeo de les totures pot sentir-se com l'autor del vídeo comenta: "A aquest se l'han carregat ja", explica Segura. "Es tracta d'un vídeo que mostra una absoluta normalització del maltractament ", lamenta.

Aquests fets, explica Segura, varen ocórrer amb Fulgencio Coll i també el general Alberto Asarta al comandament. Tots dos formen part de les llistes de Vox: "Veim com, clarament, la cúpula militar s’identifica amb Vox, i numèricament és molt fàcil de percebre", comenta l'extinent, que tres anys enrere va xifrar en gairebé un 90% els membres de la cúpula militar que són d'ultradreta.

El masclisme a l'exèrcit espanyol

Segura també retrata als llibres qüestions sovint opaques com la venda d'armes –un dels "temes més bruts"– o el masclisme a l'exèrcit, on només hi ha un 12,5% de dones i gairebé cap comandament femení: "L’any passat només hi havia una coronel d'entre 3.500 coronels i generals homes", afirma. També hi relata el cas d'un capità condemnat per 28 agressions sexuals, però que no ha estat apartat de l'exèrcit gràcies a "unes peripècies jurídiques salvatges". Recorda, en aquest sentit, la violació de la Manada, grup en què hi havia un militar, un guàrdia civil i un policia nacional: "No és anecdòtic, sinó força revelador".

Segura arriba a la conclusió que "tenim un exèrcit franquista, estandarditzat a nivells OTAN". Aquest fet és, per l'extinent, un reflex d'allò que li ha passat a la nostra societat: "Ens hem modernitzat, però al final no ens hem democratitzat"; un fet que requereix eliminar la justícia militar, introduir els sindicats i, en definitiva, convertir els membres de l'exèrcit en ciutadans.

La posició de Segura no és fàcil d'entendre, admet: “La dreta em detesta i l’esquerra no m’entén perquè vol eliminar l’exèrcit per tal d'evitar guerres”. Considera, no obstant, que eliminar l'exèrcit implicaria l'aparició d'empreses de seguretat privades molt més opaques. “Aquest exèrcit és terrible però és públic, i tot allò que és públic permet un cert control”, afirma.