Macià Blázquez: “S’ha de deixar de revaloritzar el sòl rústic per satisfer la gent més rica”

CiutadellaLes Balears van pel camí de convertir-se en “un refugi per a les elits, en unes illes per als rics”, que desplacen el turisme barat i afavoreixen l’interès financer en detriment del benestar de la població local. És part de la tesi d’investigació que l’associació Alba Sud du a terme per impuls, entre d’altres, dels catedràtics de Geografia de la UIB Ivan Murray i Macià Blázquez. Socis actius del GOB, ambdós observen amb sentit crític com el Govern i el sector hoteler parlen de decreixement mentre, alhora, inverteixen més que mai a millorar la qualitat de l’oferta turística. “Els fets desvirtuen el discurs polític. Es fiquen amb el turisme dels obrers, però no amb el que promou Rafel Nadal”, diu Blázquez.

“Aquí es viu de meravella, i la gent que compra bé que ho sap”, remarca. Per això, diu, “la tendència és que les Balears siguin només per a la gent més rica, la que compra propietats al camp de Menorca i cases al centre de Ciutadella” i per a qui, també, mou els fils la classe política balear. “Si el GOB ha sortit de la Mesa per la sostenibilitat ha estat perquè el Govern ha travessat línies vermelles”, comenta. Macià Blázquez critica el “joc de malabars” del discurs polític de la presidenta Prohens “que, a la vegada que promet posar fre a l’afluència de visitants, permet que s’ampliïn ports i aeroports i es legalitzin xalets a ANEI i a zones inundables”.

S’està actuant, lamenta Blázquez, “al dictat d’interessos mundials”, de potentats a qui els és “superrendible tenir un xalet a Campos prop del Trenc o de la Ràpita, sense haver-ne d’assumir els costos pertinents. Els espais protegits que tant va costar protegir als anys 80 ara se’ls fan seus. Es boten com si res proteccions vigents des de fa quatre dècades”. Per això, desconfia obertament de la intenció, anunciada però no posada en pràctica, dels consells insulars de Mallorca, Eivissa i Formentera de restringir l’entrada de cotxes en temporada alta, tal com es fa a Formentera.

Així i tot, aquest especialista en turisme, sostenibilitat i planificació territorial confia que, com passa a les Canàries, la població autòctona i més arrelada de les Balears continuï demostrant una “major consciència” sobre la necessitat de protegir el territori. “A les Canàries també tenen una moratòria turística i urbanística i, com s’ha vist, una comunitat local sensible i disposada a mobilitzar-se. La mateixa que aquí està interessada en el fet que no ens petin el Caló del Moro, Cala Agulla i Binigaus. És una qüestió de benestar”. Aquesta consciència social, destaca, és més gran a Menorca, on “el percentatge de gent autòctona també és més gran. Des de la República, hi ha una arrel de resistència més gran, més diversificació econòmica i un substrat més autònom i autogestionat”, en referència a la solidesa que hi tenen el GOB o altres entitats públiques com l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) i l’Observatori Socioambiental (Obsam). Així i tot, també a l’illa declarada Reserva de la Biosfera des del 1992 hi calen mesures. En tot cas, aquests són, segons Macià Blázquez, els sis reptes i decisions que, per ordre, més urgeix prendre a les Balears per redreçar l’evolució actual de la pressió sobre el territori.

Reduir les portes d’entrada

Macià Blázquez recorda que la investigadora Alícia Bauzà va ser la primera el 2011 a advertir els ecologistes que s’estaven equivocant en posar el focus a aturar els efectes del turisme més que a posar-hi fre a través dels ports i aeroports. I ara, 14 anys després, el catedràtic de Geografia ho considera l’element més important per ajustar l’arribada de visitants a la capacitat territorial i ambiental de les Illes.

Les cases han de ser per viure-hi

Que les cases no siguin per als turistes és, segons Blázquez, un principi de sostenibilitat per garantir el benestar de la població local, perquè pugui viure dignament. Entén que el lloguer turístic, sobretot a plurifamiliars, “és una bogeria que crea un problema territorial greu i de justícia social”. De cada pic hi ha menys pisos i són més cars.

El sòl rústic, per conrear

Macià Blázquez urgeix “a tornar enrere totes les mesures que alteren els usos de cada sòl”, les que ara permeten amnistiar edificacions aixecades sense permís en rústic, construir en àrees inundables i en espais naturals. “S’està revalorant el sòl rústic per satisfer la gent més rica i cal deixar de fer-ho”, afirma. I crida l’atenció sobre el nou Pla Territorial d’Eivissa, que dona “més facilitats” per construir al camp.

Renaturalitzar la costa

Blázquez demana que es prenguin mesures amb urgència per adaptar la línia de costa al canvi climàtic. Avisa del previst creixement del nivell de la mar, “que farà mal a espais exposats a una explotació turística intensiva, com ara Magaluf, Son Bou i la Savina”. El referent a seguir és Cala Millor, on es promou un projecte pioner a les Illes per evitar la regressió dunar que s’anuncia.

Rehabilitar en lloc d’edificar

Es pot donar sortida a la demanda d’habitatge sense necessitat de consumir tant de territori. El geògraf aposta per la via de la reforma per posar pisos en el mercat que el facin accessible sense edificar més. Recorda que és un plantejament que l’Impost de Turisme Sostenible ja preveia finançar el 2017.

No sembrar el camp de plaques

La proliferació de panells fotovoltaics al camp crea un impacte paisatgístic que atempta contra l’ús agrari. La creació de polígons de plaques a foravila recomana actuar-hi. La conclusió de Macià Blázquez és clara: “El sòl rústic no pot quedar sembrat d’habitatges i plaques”.