La macroestafa immobiliària de Mallorca: “Vàrem vendre la casa i vàrem perdre 85.000 euros”

PalmaUn negoci immobiliari amb una trentena de propietats inexistents, desfalcs milionaris i festes de luxe regades amb Moët & Chandon que culminen en una fuga a Colòmbia i un operatiu policial internacional. Podria ser el guió de qualsevol pel·lícula de mafiosos, però són els ingredients del cas de Lujo Casa, una de les estafes immobiliàries més grans de la història de les Balears, basada en la venda de cases sobre plànols. La jutgessa que ha investigat la causa ha conclòs la fase d’instrucció aquesta setmana amb nou processats –entre propietaris, constructors, arquitectes, testaferros i altres còmplices– per presumpta pertinença a un grup criminal, entre altres delictes. Ara, una de les 235 persones que van ser víctimes del frau entre el 2016 i el 2018, i possiblement la més afectada, trenca el silenci. “Vaig vendre la meva casa i vaig perdre 85.000 euros”, lamenta Isabel (nom fictici) en declaracions a l’ARA Balears.

Aquesta perjudicada prefereix no revelar la seva identitat perquè només les persones més properes del seu entorn saben per què fa quatre anys que viu a casa de la seva mare amb el seu marit i els seus dos fills adolescents. “Sents que t’han pres el pèl: t’han robat tots els estalvis de la teva vida”, admet Isabel, que va haver de rebre tractament psicològic en ser conscient que havia perdut els doblers. Els dies que van venir després van ser un turment per a ella i el seu marit. “No sabíem com dir-ho als nins, vaig passar nits sense dormir i vaig haver d’anar al metge per prendre antidepressius i ansiolítics”, recorda.

“El meu cas és diferent de la resta. Els altres afectats s’han quedat la seva casa. Jo, amb una mà davant i l’altra darrere. I amb 43 anys ja no et pots comprar res. Ara, gràcies a la meva mare almenys puc tenir un sostre”, afirma la víctima de la macroestafa. Tot i que el desenllaç de la seva història és més tràgic, el seu cas comença al mateix lloc que el de la majoria d’afectats: al carrer del Cardenal Rossell de Palma. Al número 39 d’aquest carrer del Coll d’en Rabassa s’ubicaven les oficines de Lujo Casa i Mallorca Investment –les dues societats principals de l’entramat, compost per un total de cinc. Al capdavant hi havia Carlos García Roldán i Michele Pilato, respectivament, encara que la jutgessa considera que el primer –Charly, com era conegut– era el cap de la trama i el segon, la seva mà dreta.

“Vàrem veure l’anunci per internet i trobàvem que la casa s’ajustava al que cercàvem. Vàrem visitar el terreny i vàrem veure que tenia llicència, així que el meu marit i jo decidirem visitar l’oficina de vendes del Coll. En una primera presa de contacte, tot semblava normal. Hi havia gent fent feina, anuncis de segona mà i nova promoció”, indica Isabel, que ja havia comprat la seva primera casa sobre plànols. Però la realitat és que allò només era una posada en escena. La jutgessa relata el que realment succeïa entre bambolines: utilitzaven imatges d’obres alienes i fotografies d’arquitectes d’internet, col·locaven cartells de promoció en solars dels quals no eren propietaris, pagaven sous de treballadors ficticis... “En cap cas es van destinar [els doblers] a la promoció immobiliària”, resumeix la titular del jutjat d’Instrucció 11 de Palma. De fet, la societat Promociones Lujo Casa S.L. es va crear el 2015 “sense cap solvència, fons propis, recursos o finançament extern per escometre la construcció dels habitatges en oferta”, diu la jutgessa en la interlocutòria de processament.

Per tota l’illa

El modus operandi era aparentment el de qualsevol immobiliària. A la seva pàgina web www.lujocasa.com –ara inexistent– publicitaven la trentena de propietats que van arribar a oferir arreu de Mallorca: Algaida, Pòrtol, Andratx, Portitxol... Els anuncis es van escampar per tota l’illa i al Google Maps encara és possible veure algunes de les seves lones, com la que van penjar al número 6 del carrer de Manuel Azaña de Palma. A Ciutat es concentrava el volum més alt de promocions, moltes a avingudes concorregudes, com el carrer de l’Arxiduc Lluís Salvador o de Bartomeu Pou.

Una vegada els clients picaven, els demanaven una paga i senyal d’un 10% del preu total de l’habitatge, d’uns 200.000 euros de mitjana. I quan deien que l’inici d’obres s’acostava, demanaven un altre 20%. Ara bé, “de les 32 promocions ofertes, cap tenia les llicències concedides” i, així mateix “no s’inicià la construcció en cap”, diu la jutgessa. Amb el primer pagament, Isabel va abonar 15.000 euros a tall de reserva, i va tirar endavant la venda de la casa on vivia, “per anar a un lloc millor”, manté. “El desembre del 2017 Carlos em va telefonar per dir-me que si no pagava els 70.000 euros [el 20%] em quedaria sense la casa, perquè les obres ja havien començat. Vaig veure moviment d’excavadores al terreny i com que ja havia rebut els doblers de la venda, vaig transferir els doblers a Promociones Lujo Casa”, on anaven a parar tots els ingressos, afegeix.

Amb aquest segon abonament va ser que van començar les sospites. Charly va deixar d’agafar el telèfon i era il·localitzable a l’oficina, on els treballadors i socis posaven excuses. Isabel va insistir-hi dos mesos, durant els quals va arribar a contactar amb la germana i la mare de l’estafador sense èxit. Fins que un dia va desistir i ho va veure clar: “Em vaig dir a mi mateixa ‘m’han robat 85.000 euros’”, indica. “Em volia morir. Pensava: ‘és impossible, no em pot haver passat això’. Vaig estar tres dies en xoc”, admet. Tot d’una, van denunciar els fets a la Guàrdia Civil, on els van informar que no eren els únics en la mateixa situació.

Fuga a Colòmbia

Però en aquell moment l’home que s’havia quedat els seus estalvis ja era lluny de Mallorca. El fundador de Lujo Casa es va fugar a Colòmbia l’abril del 2018, a la casa d’uns familiars de la seva parella –també involucrada en el negoci i que el va acabar delatant. Allà, Carlos García va modificar el seu aspecte per evadir la justícia: es va sotmetre a canvis estètics, va perdre pes i es va canviar el color dels cabells. Malgrat els esforços, la seva estratègia només el va mantenir en llibertat deu mesos. El febrer del 2019 va culminar un operatiu conjunt entre la policia colombiana i espanyola –en què va intervenir la Interpol–amb la detenció de Charly a Valle del Cauca.

Tot eren rumors fins al moment en què l’enxamparen. “Ens van dir que no hi havia doblers, perquè s’ho havia polit tot”, es ressent ara Isabel. Tres anys més tard, la interlocutòria revela els detalls d’aquest extrem: “Es van gastar quantitats ingents de doblers en restaurants, serveis de companyia, casinos, etc. Es van retirar doblers en efectiu i es van adquirir béns per al gaudi particular, com ara joies i vehicles”. Isabel encara maleeix el moment en què va fer negoci amb Lujo Casa i repassa les passes prèvies a caure en la trampa, encara incrèdula. “Jo vaig demanar si tenien llicència, em van dir que sí. També vaig preguntar si tenien aval bancari, i Carlos em va contestar que no, però que si no es feia, em tornaven els doblers. Vaig consultar altres agències i em deien que tot era correcte. A més, hi estava ficat Pilatos, que havia tingut una altra empresa”, raona ara la víctima.

Salas tomba la piràmide

Ella és una dels 100 clients que duu l’advocat Bartomeu Salas, el primer a detectar que les promocions de Lujo Casa eren una estafa. Si bé ell explica el cas amb modèstia, víctimes com Isabel encara no saben com agrair-li la feina feta. La informació que Salas i la Guàrdia Civil van rebre de diferents afectats va desembocar en una investigació i un ardu procés judicial. El mateix sistema en què estava basat el frau va fer que caigués pel seu propi pes: “Funciona com una mena d’estafa piramidal”, arriba a afirmar la jutgessa en la resolució, atès que “part dels doblers obtinguts pels primers perjudicats s’utilitza per anar fent opcions de compra dels solars en els quals s’ofereixen les promocions”. Per a Salas, la clau per destapar l’entramat va ser seguir els fluxos de doblers dels implicats.

Ara, el principal dubte i preocupació és si serà possible recuperar els doblers desfalcats. Amb aquesta intenció, s’han obert dues vies judicials: una de penal, contra els delinqüents, i una de civil, contra els bancs. En el primer cas, pot passar que els processats es declarin insolvents, la qual cosa obligaria a liquidar els pocs béns que tinguin. El segon cas és el que està més avançat. Es tracta d’una via judicial que reclama als bancs aquests doblers, en què els advocats al·leguen que van incomplir la Llei de prevenció del blanqueig de capitals, que els obliga a vigilar que els fons no procedeixin de l’activitat delictiva.