El macrojudici del cas Cursach, aguantat per un fil

PalmaA mesura que avança el compte enrere per a l’inici del macrojudici més esperat de la dècada a Mallorca, les acusacions contra els principals implicats es van esmicolant. L’Audiència de Palma té previst donar el sus al cas Cursach aquest dilluns, 13 de juny, però a només uns dies d’aquesta data ja hi ha algunes parts personades que es plantegen demanar la suspensió del judici, que està assenyalat fins al 2023. En la darrera setmana, la llista d’acusats per la Fiscalia ha passat de 23 a 16, mentre que les penes de la resta dels processats han caigut a més de la meitat. Pel camí, a més, la causa ha perdut una de les cinc acusacions –la de l’Advocacia de la Comunitat Autònoma–, que no veu prou sòlida la prova que mantenia contra quatre de les persones involucrades. Mentrestant, per damunt aquesta reconfiguració de les acusacions, hi sobrevola una resolució del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) que veu indicis de delicte en una part de la investigació, fet que aviva encara més el foc.

L’Audiència Provincial de Palma va fixar aquest febrer el macrojudici contra Cursach amb previsió que les sessions s’allargassin fins a l’abril de l’any vinent. Però els darrers esdeveniments posen en dubte que el litigi superi la primera passa: les qüestions prèvies. Aquestes estan assenyalades per als mesos de juny i juliol i arrencaran dilluns amb la previsible petició de suspensió del judici, almenys fins que no es resolgui una altra causa derivada d’aquesta peça principal. Es tracta de la investigació contra el jutge Manuel Penalva i el fiscal Miguel Ángel Subirán, per presumptes irregularitats en la seva instrucció del cas Cursach.

Ambdós varen agafar les regnes del cas el 2015, però dos anys després la seva investigació va caure en punt mort arran de la querella de dos advocats. Els acusaven de dir respostes a un testimoni que declarava contra policies locals per videoconferència. Malgrat que la querella no va prosperar, va donar lloc a la investigació policial que girà la truita del cas. Amb la filtració d’uns missatges de mòbil entre Penalva i una testimoni protegida, va arribar la petició de recusació del jutge, que es va fer realitat el 2018. Un any després, un informe de la Policia Nacional els va acusar de pertinença a grup criminal arran d’unes converses de WhatsApp entre el jutge, el fiscal i els policies del Grup de Blanqueig que també investigaven Cursach. Finalment, Subiran també va quedar apartat del cas.

La investigació contra Penalva i Subirán va concloure l’abril del 2021 amb una interlocutòria del TSJIB que va arxivar parcialment la causa pels delictes de manipulació i coacció de testimonis, fonamentalment. Arran d’això, tant les acusacions particulars com la Fiscalia varen presentar recursos, però no ha estat fins aquest dimecres passat, 6 de juny, que el tribunal autonòmic els ha resolt. Amb una altra interlocutòria –de més de 300 pàgines–, els tres magistrats que la signen revoquen pericialment l’arxivament de la causa i consideren que cal jutjar-los a ells i els policies de blanqueig. Els principals delictes pels quals determinen que han de seure a la banqueta dels acusats són els de coaccions i amenaces als acusats i inducció a fals testimoni de testimonis protegits durant la investigació del cas Cursach. En cas que es considerassin culpables d’aquests fets, les proves obtingudes per jutjar l’entramat de Cursach serien nul·les.

Fonts properes al cas veuen probable que aquesta darrera resolució del TSJIB hagi precipitat el nou escrit d’acusació del Ministeri Fiscal, tot i que aquest es fes cinc dies abans. L’1 de juny, a menys de dues setmanes de l’inici del judici, la Fiscalia va modificar tota la seva acusació del cas Cursach. A més, es dona el fet que alguns dels canvis coincideixen amb les proves i els delictes pels quals el TSJIB ha resolt que cal jutjar Penalva i Subirán.

S’afluixa el setge

Per una banda, l’acusació pública va decidir retirar els càrrecs de set dels acusats, entre els quals es troben el director de Tito’s i BCM, Jaime Lladó, i un treballador del grup, Arturo Segade. Ambdós s’enfrontaven inicialment a nou anys de presó. També demana l’absolució de l’exdirectora general de Turisme del Govern Pilar Carbonell; de l’exarquitecte de la Conselleria de Turisme Bernadí Seguí; dels exfuncionaris Julián Garau –de l’Ajuntament de Palma– i Jaime Nadal –de l’Ajuntament de Calvià–; i l’expolicia Antoni Bergas.

Per altra banda, abaixa substancialment les penes de presó per a la resta d’acusats. Per exemple, la de Bartomeu Cursach cau de vuit anys i mig a un any, mentre que la de la seva mà dreta, Tolo Sbert, davalla de vuit anys i mig a tres anys i mig. Passa el mateix amb la resta d’expolicies i membres de l’administració pública que hi estan implicats. Ara bé, la Fiscalia no hi té la darrera paraula. La resta d’acusacions –les empreses Magaluf Boulevar, Alhambra Gestora (de Palma) i Sa Trobada SL– mantenen els seus càrrecs i peticions, de manera que els 23 acusats hauran d’anar a judici.

Però el darrer revés que ha acabat de desinflar la causa contra l’empresari més conegut de l’oci nocturn de Mallorca ha estat la decisió de l’Advocacia de la Comunitat Autònoma de retirar-se del cas. Si bé aquesta passa no la farà formalment fins a aquest dilluns, l’administració ja ha decidit que retira els càrrecs relacionats amb prevaricació contra quatre dels acusats: Bartomeu Cursach, Tolo Sbert, Pilar Carbonell i Bernadí Seguí. Cal tenir en compte que bona part de la seva acusació es basava en les escoltes telefòniques de Penalva i Subirán, proves que –ara com ara– no se sap si es podran fer servir, tenint la causa contra el jutge i el fiscal oberta.