La Llei de costes del 1988 va ser exemplar en molts aspectes i especialment en impulsar una visió pública del litoral. No es pot fer el que es vulgui a primera línia, perquè la primera franja, sigui de qui sigui la propietat, és de domini públic. La reforma de l’aleshores ministre Arias Cañete en va promoure la mercantilització i un ús més intensiu, que posteriorment s’ha tornat a rectificar. Ara les Balears tindran l’oportunitat de demostrar si proximitat vol dir més criteri i protecció.
Madrid tindrà dos mesos per opinar sobre noves ocupacions del litoral
Malgrat les limitacions, Medi Ambient està satisfet de poder decidir-ne els nous usos i autoritzacions
PalmaLes Balears seran la quarta comunitat autònoma espanyola que exercirà les funcions de control i gestió de les seves costes, però, com ja va passar amb les anteriors –Andalusia, Catalunya i les Canàries–, sota l’autoritat suprema de l’Estat, que es reserva les competències que té de manera exclusiva i només en cedeix el control i la gestió de les noves concessions. Per aquest motiu, el traspàs de les competències necessita matisos importants, perquè Madrid continuarà controlant les concessions d’ocupació de domini públic existents –entre les comercials i les privades, són més de 1.000– i cobrant els cànons corresponents tant de les existents com de les noves. Un hotel com el Bonanza, a Mallorca, que té instal·lacions comunes dins domini públic, paga 154.000 euros a l’any per aquest ús. Una recaptació suculenta que mai no arribarà a les Illes. Això sí, les Balears podran autoritzar noves concessions d’ocupació dins el domini públic, encara que l’Estat es reserva la potestat d’emetre’n un informe en un termini de dos mesos.
“És cert que Madrid podrà dir-hi la seva, però crec que és important destacar que hem aconseguit que es posi un termini molt limitat, acabat el qual, si l’Estat no s’hi ha pronunciat, la Comunitat Autònoma podrà continuar la tramitació amb total independència”, subratlla el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, que va participar en les negociacions del traspàs i que considera que, “tot i que no tindrem les competències de manera plena, estam davant una fita històrica, perquè el litoral és la nostra essència, el nostre medi ambient i també una part important de l’economia”. “Tenir més capacitat de gestió és fonamental”, sentencia.
Desgavell actual
Ara mateix, la situació que ha explicat l’ARA Balears és la de desgavell, amb concessions que fa anys que s’han extingit i que continuen explotant-se, i fins i tot algunes que ni tan sols disposen de cap títol habilitant. “Evidentment, és una situació que no ens agrada i la Comunitat Autònoma ha de fer un gran esforç per posar rigor i fer que es compleixin les normatives. En aquest sentit, la intenció és vigilar que tot allò que s’autoritzarà a partir de juliol del 2023 –moment en què es farà efectiu el traspàs–haurà de correspondre amb usos i necessitats realment justificats. Ens ho jugam tot amb el litoral i, per tant, les Balears han de ser valentes i tenir molta cura d’allò que es pot fer dins domini públic, un espai que té vocació d’això, de públic”, explica el conseller.
A curt termini, el pes de les concessions demanials –per més de 4 anys– ja existents continuarà en mans de l’Estat, que les gestionarà –ara n’hi ha més de mil– i en recaptarà els cànons. Si les Balears volen cobrar també, hauran d’establir-ne uns de complementaris, un fet que el conseller de Medi Ambient considera “delicat”, perquè podria acabar amb una doble imposició sobre els particulars o empresaris. Mir no dubta a criticar el que considera un “greu error” i que suposa que l’Estat es quedi amb quantitats milionàries recaptades sobre el litoral illenc, una vegada que s’han traspassat part de les funcions importants de Costes a les Balears. “Ho vaig dir a les reunions i ho repetesc: em sembla un escàndol”, afirma.
En canvi, les Balears tindran la potestat de fer noves autoritzacions de concessions demanials i també el control de les que es coneixen com ‘de temporada’, que segons la normativa han de ser totalment desmuntables i sempre per un període de menys de quatre anys. Aquestes instal·lacions –com gandules, para-sols i altres muntatges– generen un important volum d’activitat i en aquest cas sí que passaran de manera efectiva a control autonòmic. Precisament aquest ha estat un dels motius pels quals l’Estat i el Govern de les Illes Balears han pactat que el traspàs no es faci fins al juliol del 2023, perquè en cas contrari “seria molt complicat assumir tots els expedients i tramitar-los i poder-los resoldre amb la temporada turística a les portes. Cal fer les coses bé”, diu el conseller.