Una màfia búlgara llogava habitacles il·legalment a l'edifici calcinat a Eivissa

EivissaNo se sap ben bé quanta gent vivia a l'edifici ocupat que aquest dilluns es va consumir entre les flames al barri eivissenc del Viver en un incendi que va deixar una morta i deu ferits, dos dels quals encara estan en estat crític. Els veïns parlen de 80 habitants, la Policia Local deia dilluns que eren mig centenar, i el director insular de l'Administració de l'Estat a les Pitiüses, Enrique Sánchez, assegura que hi vivien unes 60 persones. Però sí que se sap que tenien un perfil heterogeni i que, tot i que l'edifici estava ocupat, els que hi vivien pagaven lloguer. Un veí del barri, originari del Marroc, explica entre llàgrimes que fa una temporada s'hi varen traslladar algunes famílies d'origen magrebí: "Només volien dur una vida normal, dins les circumstàncies, i treballaven però no podien permetre's pagar res [un lloc on viure] a l'illa".

Encara no s'ha identificat la víctima mortal, però fonts de la Delegació del govern espanyol diuen que es podria tractar d'una dona italiana i entre els ferits hi ha una dona de nacionalitat espanyola i diverses persones d'origen marroquí. Segons fonts municipals, els habitants eren sobretot d'origen magrebí, amb permís de treball i residència. Molts treballaven –27 tenien feina estable, segons l'agència Efe–, la majoria en la construcció. Que a l'edifici ocupat hi vivien famílies, se sabia, encara que des de Serveis Socials de l'Ajuntament d'Eivissa insisteixen que amb el seguiment que fa anys que fan no s'hi ha detectat mai cap menor. I els varen cercar, perquè alguns veïns havien denunciat que sí que hi vivien nins.

L'afany especulador sobre l'habitatge a Eivissa havia arribat fins i tot a aquest edifici que havia quedat a mig construir fa devers 15 anys. Fonts amb accés a informació sobre la situació de l'immoble han assegurat a l'ARA Balears que un grup organitzat d'origen búlgar en llogava espais de manera il·legal. No se sap concretament què en feien pagar, però sí que eren quantitats per sota de les de qualsevol lloguer regular que –en temporada baixa– pot arribar als 1.000 euros al mes per a un pis d'una sola habitació. El preu més baix permetia, segons apunten coneguts dels residents, que els habitants de l'edifici fessin transferències per ajudar les seves famílies als països d'origen.

No només la màfia búlgara especulava amb l'edifici. El va construir l'empresa United Global Gest SL, una promotora immobiliària domiciliada a Catalunya que va desaparèixer deixant l'esquelet de l'estructura i l'immoble a mig fer, amb una perillosa grua que va estar allà durant anys fins que l'Ajuntament d'Eivissa la va retirar al principi d'aquesta legislatura. La Societat de Gestió d'Actius procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), el banc dolent, va acabar assumint el deute de l'empresa constructora que havia deixat l'immoble a mig fer. Davant l'acumulació de deixalles i l'arribada dels ocupes, que vivien en condicions insalubres, l'Ajuntament d'Eivissa va intentar comprar el terreny a la Sareb per gestionar la situació, però el banc dolent s'hi va negar, argumentant que no n'era la propietària, sinó només del deute.

La Sareb va utilitzar la mateixa excusa per no pagar la segona actuació que va haver de fer el Consistori a l'immoble quan el 2017, d'ofici, va retirar tones de fems i deixalles que s'havien acumulat al solar. Malgrat aquests arguments, la Sareb ja llavors havia posat a la venda el terreny –el banc dolent deia que havia posat a la venda el deute del solar– per 2,4 milions d'euros. Finalment, aquest desembre passat el fons d'inversió irlandès Nightwing Issuer Designated Activity Company es va fer càrrec de la hipoteca que havia constituït la Sareb a partir del deute que havia assumit de la promotora.

Mentrestant, l'Ajuntament d'Eivissa, a més de la retirada de la grua i la primera retirada de fems, el gener va desratitzar el solar, el va tornar a netejar i el va tapiar. A més, els Serveis Socials municipals feien el seguiment dels residents de l'edifici, que en la majoria dels casos havien rebutjat l'ajuda del Consistori. Fonts amb accés a informació del cas apunten que probablement rebutjaven l'ajuda per l'extorsió de la màfia que els llogava habitacles a l'edifici. El Consell i l'Ajuntament d'Eivissa i l'112 han establert un pla d'emergència per atendre les persones que han quedat sense sostre arran de l'incendi. En total, des de la nit de dilluns, 39 habitants de l'immoble calcinat han rebut suport del dispositiu especial posat en marxa per l'Ajuntament. La Creu Roja també els ofereix roba i menjar.

Pel que fa a la investigació, segons apunta el director insular de l'Administració de l'Estat, aquest dimarts dematí ha arribat des de Mallorca un equip de reforç d'especialistes en incendis de la Policia Nacional. De moment, Enrique Sánchez no descarta que es trobin més restes humanes entre els enderrocs i assegura que, ara per ara, no se sap què va causar el foc.