Màfies estrangeres controlen el mercat de l'heroïna

BarcelonaLa porta del portal està ajustada i es pot accedir fàcilment a l'immoble, sense clau. El pis ocupat és a la primera planta. És fàcil de reconèixer. El pany de la porta d'entrada està rebentat i al seu lloc hi han col·locat un tros de paper de plata perquè no es pugui veure l'interior de l'habitatge des del replà. A dins se senten veus. “Ding, dong”. Sorprenentment, el timbre funciona. Després d'uns segons, un home d'origen africà obre la porta. Li falta un ull, una mena de membrana blanca li cobreix tota la còrnia. “No sé res de cap pis ocupat”, contesta quan se li pregunta. A dins, al fons, es veu un altre home africà i fum, molt de fum. Deuen estar fumant.

El pis és propietat d'una dona gran, segons explica el president de la comunitat de veïns d'aquest humil immoble de cinc plantes sense ascensor, situat al carrer de la Lluna, del barri del Raval de Barcelona. "Al principi el llogava, però ja se sap com són aquestes finques velles, quan no perden aigua els passa una altra cosa", comenta. Així que el pis es va quedar buit un parell d'anys i, tot i que hi havia una alarma de seguretat, els narcotraficants el van ocupar l'agost passat. I hi continuen.

“Tenen un contracte de lloguer a nom de la propietària”, assegura el president de la comunitat. “Deuen haver anat al cadastre per saber de qui era el pis i han fet un contracte fals. Al novembre hi ha judici perquè la propietària demostri que aquest contracte no l’ha signat ella”, continua relatant.

El professor del grau de seguretat de la UB Josep Antoni Macho, que també és sergent en actiu dels Mossos d'Esquadra, explica que “una de les principals fortaleses” dels narcotraficants és la seva “adaptabilitat a les circumstàncies”. És a dir, la seva capacitat de modificar la seva manera d’actuar amb l’objectiu de burlar els cossos de seguretat i mantenir el seu negoci.

Des de mitjans del 2017 fins a l'octubre del 2018, una màfia dominicana controlava el comerç de l'heroïna al Raval, fins que el 29 d'octubre d'aquell últim any els Mossos d'Esquadra van protagonitzar la macrooperació policial Bacar, en què van aconseguir escapçar la cúpula d’aquesta organització criminal. Es tractava d'una màfia especialment violenta que disposava d'una estructura tan àmplia que incloïa des de persones que s'encarregaven dels narcopisos fins a d'altres que vigilaven al carrer i algunes dedicades exclusivament a localitzar habitatges buits per ocupar-los.

Arran de la desarticulació d'aquesta màfia, a partir del 2019 el tràfic de l'heroïna va passar a les mans d'una organització criminal d'origen pakistanès, que obligava persones arribades a Barcelona recentment des del Pakistan a vendre heroïna i altres substàncies il·legals a canvi de menjar i un lloc per dormir. El juny d’aquell any els Mossos d’Esquadra van protagonitzar una nova operació amb el nom de Suricata, que va permetre detenir els líders d’aquesta nova màfia.

El buit deixat per aquesta organització criminal va ser ocupat llavors per una altra d'origen romanès, que a diferència de les anteriors venia l'heroïna a la via pública en comptes de fer-ho als narcopisos. El 2020 hi va tornar a haver una tercera operació policial dels Mossos, denominada Coliseu, que també va neutralitzar aquesta màfia.

El professor Macho considera que no hi ha hagut temps després d’aquesta última operació policial i la pandèmia perquè una altra organització criminal d’envergadura hagi pres el control del tràfic d’heroïna al Raval. Però si ho hagués fet, lògicament els Mossos d'Esquadra ho estarien investigant i no podrien facilitar aquesta informació, aclareix. "El 2021 els Mossos només van desarticular una organització criminal destinada al tràfic d'heroïna, i estava ubicada a Lleida i no a Barcelona", destaca.

Augment d'heroïna a Turquia

El que sí que diu Macho és que han rebut una alerta des de Turquia, perquè els decomisos d'heroïna s'hi han doblat l'últim any. "Si hi ha més confiscació a Turquia vol dir que hi ha més circulació d'aquesta droga", afirma. Aquest moviment l'atribueix a un augment de la producció d'opi a l'Afganistan arran de l'arribada dels talibans al poder l'agost de l'any passat, i la consegüent paralització de l'ajuda internacional a aquest país, que a més pateix una sequera severa des de fa mesos.

L’Afganistan cultiva gairebé el 90% de l'opi que es consumeix al món. Després la droga és traslladada al Pakistan i, des d'allà, a Europa. Holanda serveix en certa manera com a hub. El professor Macho declara que de moment l’augment d’heroïna detectat a Turquia no ha repercutit a Catalunya. "Els decomisos d'heroïna a Catalunya per part dels Mossos d'Esquadra es mantenen estables els últims cinc anys, a la franja dels 5 als 7 quilos requisats a l'any", detalla.