Una magistrada del Constitucional assegura que les devolucions en calent "criminalitzen" la immigració

María Luisa Balaguer emet un vot particular a l'aval de les expulsions perquè incompleixen la llei

Un guàrdia Civil vigilant la tanca que separa Melilla del territori marroquí, en una imatge d'arxiu
Ara
03/12/2020
2 min

BarcelonaL'aval a les devolucions en calent del Tribunal Constitucional compta amb un vot particular signat per María Luisa Balaguer, que dictamina que la pràctica "criminalitza el migrant irregular" i li impedeix defensar els seus drets humans. La magistrada discrepa dels seus companys i carrega contra les contradiccions i paradoxes que, diu, té la sentència majoritària a l'emparar les expulsions immediates sempre que es donin una sèrie de circumstàncies: entrades individualitzades per identificar situacions d'especial vulnerabilitat, control judicial i compliment de les obligacions internacionals. Segons la jutge, tots aquests paràmetres són impossibles de seguir perquè "s'allunyen de la realitat".

Després de mesos de debat, el Constitucional va avalar la setmana passada la llei de seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa, incloent-hi l'anomenat "rebuig en frontera" d'immigrants a Ceuta i Melilla, però ho va fer amb el vot particular d'aquesta magistrada, de l'ala progressista.

Balaguer sosté que, a causa de les dificultats de seguir les disposicions internacionals que protegeixen els drets dels migrants, les devolucions s'haurien d'haver declarat inconstitucionals, ja que es fa impossible el dret a la tutela judicial efectiva de l'immigrant, així com "fer reals i efectives les garanties constitucionals essencials" del procés de restauració de la legalitat migratòria. En aquest sentit, la magistrada critica que la llei donés cobertura legal al fet que les persones interceptades en la tanca de Ceuta i Melilla siguin "lliurades sense cap tipus de procediment", i considera que la "singularitat de la ubicació" d'aquests territoris justificaria "establir un procediment de devolució especial en la legislació d'estrangeria".

A més considera "clarament insuficient" l'afirmació que les forces de seguretat han de prestar atenció a les persones especialment vulnerables, perquè no diu com ho han de fer. Entre aquest col·lectiu, la sentència va incloure persones que aparentin manifestament ser menors d'edat o estar afectades per seriosos motius d'incapacitat, i dones embarassades, una apreciació que, al seu parer, "denota ignorància de les situacions que es viuen a la frontera sud".

Balaguer destaca que "l'edat de les persones mai és evident quan són a la part alta de la tanca, i molt menys evident és que intentin saltar dones en clar estat de gestació, persones amb discapacitat aparent i seriosa", diu la magistrada, i afegeix que "l'absència d'aparença o evidència d'aquesta situació d'especial vulnerabilitat no priva la persona de la protecció constitucional que li ha de ser dispensada" i, a més, el Comitè de Drets del Nen va establir que aquestes pràctiques suposaven l'incompliment de les obligacions internacionals.

La magistrada explica que el Tribunal Europeu de Drets Humans va avalar les devolucions en calent sempre que es tracti d'un gran nombre de persones i que hagin fet ús de la força, mentre que la sentència sosté que, amb caràcter general, no cal que s'apreciïn aquestes circumstàncies, una cosa, en la seva opinió, "absolutament contradictòria" amb el compliment de la normativa internacional.

stats