Però... va ser mai Lady Hamilton a Menorca?

PalmaEl 12 d’octubre del 1799, el mític heroi naval Lord Nelson va arribar a Menorca, aleshores sota domini britànic –aviat es compliran 225 anys d’aquest fet. Es va allotjar a la coneguda com a Golden Farm, al port de Maó, i se’n va anar sis dies després. Fins aquí, els fets. Però la llegenda va molt més enllà: Nelson hauria tornat més tard i ho hauria fet acompanyat de la seva amant, lady Hamilton. La Golden Farm hauria estat el niu d’amor d’una de les parelles més mítiques de tots els temps. Ens acostam a la història i a la llegenda gràcies a les biografies d’aquests personatges de Valentí Puig i Hector Bravetta i els textos de Miquel Seguí, Albert Verdaguer i Joan Alemany.

Menorca va estar sota domini britànic en tres ocasions. La primera, del 1713 al 1756 i, la segona, del 1763 al 1782. Enmig hi va haver una conquesta francesa i una altra d’espanyola. La tercera i darrera etapa sota la Union Jack va ser la més breu de totes i només va durar quatre anys, del 1798 al 1802. Per a l’armada del Regne Unit, el port de Maó constituïa una posició d’enorme valor estratègic en plena pugna amb Napoleó pel domini de la Mediterrània.

Lord Nelson és l’heroi per excel·lència dels britànics. Una columna en el seu honor presideix la plaça de Trafalgar, al cor de Londres. Aquest espai es diu així justament per la seva darrera victòria i la més coneguda. Va ser un personatge singular, malaltís i vanitós. Però que es posava a la coa amb els seus subordinats després d’un combat per ser atès pels metges. Desobeïa les ordres dels superiors, però, com que així guanyava batalles, en lloc de consells de guerra li varen caure ascensos, honors i títols nobiliaris.

Nelson va néixer el 1758 i va ser un dels onze fills d’un pastor anglicà. Començà a navegar de molt jove, a només dotze anys, com era costum a l’època. Va perdre un braç i la visió d’un ull a les accions bèl·liques. Un tret curiós és que era molt baix d’estatura, més que lady Hamilton. Igual que Napoleó, el seu etern rival, a qui diuen que s’assemblava una mica. O com el nostre general Weyler. Tots tres varen superar aquest entrebanc a força de talent i voluntat.

Pel que fa a Emma Hamilton, havia estat criada i prostituta abans d’accedir a l’alta societat pel seu matrimoni amb lord William Hamilton. D’ella deien que era la dona més bella del seu temps, si bé amb el pas dels anys va engreixar molt, a més d’afeccionar-se a la beguda i al joc, en el qual es gastava més del convenient. Posseïa una capacitat excepcional per recrear episodis mitològics, en una mena de posada en escena, molt del gust de l’època, que va fascinar Goethe –va assistir a una d’aquelles representacions.

Una dona a bord?

Tots dos se n’anaren a Nàpols el setembre del 1798. Nelson venia de guanyar la batalla del Nil contra els francesos. L’home d’ella, lord Hamilton, era el representant del Regne Unit al petit país. Els dominis del rei Ferran es veien amenaçats per Napoleó, així que els britànics arribaven com a aliats. Emma Hamilton s’havia convertit en persona de confiança de la reina, Maria Carolina. De fet, es rumorejava que eren alguna cosa més que bones amigues.

Nelson estava casat, però va caure enamorat com un pardal de lady Hamilton. Aquella relació va ser un veritable escàndol. L’heroi de tantes batalles arribava als extrems del ridícul en la seva passió per Emma, mentre que lord Hamilton feia com que no s’adonava de res. De fet, Nelson i ell arribaren a ser bons amics. Ella va quedar embarassada de l’almirall i va donar a llum una nina, Horatia. Havia tingut una altra filla de soltera, de la qual Nelson ni tan sols va saber l’existència.

El viatge de Nelson a Menorca es va produir a penes un any més tard de l’inici de la seva relació. L’illa jugava un paper essencial en el conflicte amb Napoleó. Dos mil soldats de la guarnició de Menorca havien estat enviats per contribuir a la defensa de Messina, al regne de Nàpols, la qual cosa ens dona una idea de l’abundància de tropes de les quals disposava. El superior de Nelson, lord Saint Vincent, hi havia instal·lat el seu quarter general. Menorca havia estat decisiva per a la victòria del Nil.

L’heroi hi va arribar el 12 d’octubre del 1799. Es va entrevistar amb el llavors governador, Clair Erskire, per demanar-li que aportàs més tropes a la lluita contra Napoleó. L’objectiu era auxiliar Malta, que s’estava rebel·lant contra l’ocupació francesa. Però Erksire es va negar a proporcionar-li els reforços sol·licitats, així que Nelson es va haver de donar per vençut, imaginam que amb un emprenyament colossal. La Golden Farm, on es va allotjar els sis dies, va passar a formar part des de llavors de la geografia mítica menorquina per haver servit de llar a un personatge tan distingit.

Però la llegenda va més enllà. Lord Nelson hi hauria tornat dues vegades, aquell mateix 1799 i l’any següent. I ho hauria fet en companyia de lady Hamilton. Tots dos haurien donat curs a la seva passió, entre les parets de la Golden Farm que perpetuaria d’aquesta manera el record de la mítica parella d’amants.

No cal dir que això constitueix un atractiu de primer ordre per als visitants, sobretot si procedeixen –i són molts– del Regne Unit. “La relació de l’illa amb lord Nelson interessa profundament els turistes britànics”, deia ja el 1930 l’empresa Thos, Cook & Son. A un viatge a Maó “no se sentia una altra cosa que l’al·lusió a les antigues cròniques on el nom d’aquell almirall s’esmenta”.

Que lady Hamilton acompanyàs Nelson en els seus viatges de feina, per així dir-ho, sembla molt poc probable. Quantes vegades no heu sentit, a les pel·lícules i novel·les de navegants, dir allò de “dur una dona a bord porta mala sort”? És veritat que, en casos puntuals, hi podien ser. El capità Freemantle, bon amic de Nelson, havia portat amb ell la seva dona, ja que pensava que es dirigien de tornada a Anglaterra, però canviaren les ordres i la senyora Freemantle va haver de compartir vaixell amb una colla de mariners grollers. Però era una esposa legítima. Que Nelson dugués de passeig per la Mediterrània la seva amant, per molt heroi nacional que fos, hauria estat un escàndol encara més gros del que ja representava aquella relació il·lícita.

La petjada de lady Hamilton a Palma

Una passió com la de lord Nelson i lady Hamilton donava per a una pel·lícula i es va dur a la pantalla gran el 1941. L’actor Laurence Olivier narra a les seves memòries com li va telefonar el productor i realitzador Alexander Korda i li va demanar si coneixia lady Hamilton. “No íntimament”, va respondre Olivier, amb aquella flegma britànica seva, tan característica. Ell fou Nelson i la seva promesa d’aleshores, Vivien Leigh, Emma Hamilton. El rodatge es va dur a terme a un petit estudi de Hollywood en només sis setmanes, “inclòs el miracle amb les maquetes”, comenta Olivier en referència a les escenes de combats navals. Es va estrenar a l’estat espanyol com Lady Hamilton, però el títol original en anglès és That Hamilton Woman, que no sona gaire admiratiu que diguem.

Olivier va visitar Mallorca el setembre del 1964 amb una nova esposa, la també actriu Joan Plowright. L’home que va fer de Nelson es va allotjar, per descomptat, al mític hotel Formentor. Segons el periodista Matías Vallés, el seu programa d’activitats es reduïa a passar tot el dia a la platja, des de primera hora fins que començava a fosquejar. Després sopava i se n’anava a dormir. Es va negar a concedir cap entrevista als mitjans mallorquins.

Però la petjada de That Hamilton Woman ha quedat a Mallorca, més concretament a Palma, de manera inesborrable i ben destacada. Coneixeu la cèlebre rotonda del palau March, casa de Joan March i actual seu de la Fundació Bartomeu March? Segons va explicar l’arquitecte Gabriel Alomar, qui va col·laborar amb Gutiérrez Soto en la construcció, “canviava els detalls dels seus projectes segons la darrera pel·lícula nord-americana famosa” que hagués vist. La rotonda en qüestió, certament molt vistosa, “va ser creada en perjudici del projecte inicial, que no la tenia, després d’haver vist una pel·lícula anomenada Lady Hamilton en la qual s’exhibia un pseudopalau napolità amb una rotonda semblant, muntada a Hollywood”.

Lord Nelson va trobar la mort el 21 d’octubre del 1805 a la batalla de Trafalgar, on va derrotar l’esquadra francesa i espanyola. Un pic més, les bases logístiques s’havien preparat a Menorca. L’almirall havia demanat a les seves darreres voluntats que el govern britànic tingués cura de lady Hamilton, però el govern se’n va desentendre i ella va morir arruïnada. Quedava, això sí, la bella llegenda d’una passió a una granja daurada d’una illa.