“Per què és més fàcil fer anglès que català a la feina?”

BarcelonaQuina llengua es parla a les empreses, a la cadena de muntatge o a la recepció? Les dades sobre usos lingüístics en l’àmbit laboral han estat poques i genèriques, i sovint marcades per prejudicis i intuïcions. La UGT ha elaborat un primer estudi que permet aproximar-s’hi a través de 935 delegats sindicals de tot el territori i tots els àmbits laborals. I se'n desprèn que els usos bilingües són, de lluny, els més habituals a la feina (72%), però amb predomini del castellà, una diferència que s'eixampla radicalment a les comarques metropolitanes. Si la mala notícia és que el català és minoritari en certs entorns laborals, la bona és que pràcticament hi és sempre present: el 85% de les persones enquestades afirmen que fan servir el català a la feina i el 95% el saben parlar. Per això és sorprenent una altra xifra: el 50% voldrien millorar les competències de català.

Si mirem xifres globals, el 41% dels delegats diuen que fan servir més el castellà a la feina, el 35% fan servir més el català, un 18% fan usos bilingües i un 5% tenen altres combinacions lingüístiques. Només un 10% i un 13% fan servir exclusivament el català i el castellà, respectivament, cosa que il·lustra que el bilingüisme és predominant.

Però hi ha dos factors que divideixen la mostra: els sectors laborals i el territori. A la indústria, només fan servir el català habitualment un 27% de les persones, i en el sector de serveis, mobilitat i consum la xifra baixa al 23%; en els dos casos, prop de la meitat utilitzen més el castellà. En canvi, si ens fixem en el sector públic, el 54% dels delegats fan servir més el català.

L’altra gran diferència ve de l'àmbit territorial, que registra usos molt desiguals. Al Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, a les comarques del Camp de Tarragona i a la ciutat de Barcelona menys del 30% dels delegats parlen sobretot català, amb un mínim a l’Hospitalet, on el parlen amb normalitat el 12%. A l’altre extrem, en zones com el Barcelonès nord, les comarques gironines, Osona, l’Ebre i les terres de Lleida la xifra d’ús predominant del català s’enfila del 40% al 70%. La diferència territorial és una constant que es manté des dels anys 70: "S’enquista la fractura, amb mà d’obra immigrada a l’àrea metropolitana que no parla habitualment català", afirma Amado Alarcón. L’estudi ha estat liderat per l’economista Antonio Di Paolo de la Universitat de Barcelona i el sociòleg Amado Alarcón de la Universitat Rovira i Virgili a partir d’enquestes anònimes i voluntàries, que han respost un 8% dels delegats sindicals de l’organització.

Qui forma els treballadors?

Fins ara, l’administració s’ha centrat a formar adults fora de l’horari laboral (una formació que està saturada i no cobreix la demanda). El que planteja la UGT és "un canvi de xip" perquè la formació lingüística s’equipari a qualsevol formació professional i s’ofereixi en horari laboral. "Mai s'ha ensenyat català en l'àmbit laboral", afirma Camil Ros, secretari general de la UGT a Catalunya.

El 56% dels delegats estarien interessats a fer un curs presencial en horari laboral, segons l’estudi. "Quan l’empresa posa una màquina nova i ens expliquen com va, es fa dins la jornada laboral. Si el català és una eina productiva i de servei, ha de ser com la resta de formacions. Hem de tenir l’última tecnologia i la gent més formada possible, i això farà empreses més competitives", assenyala Ros. El sindicat assenyala que les retallades del sector públic i la precarització del privat també afecten la llengua; per exemple, en les contractacions interines en l’àmbit sanitari, on el català és opcional. "L’administració critica ara una situació que ella mateixa ha generat", lamenta.

El sindicat demana que en el marc del Pacte Nacional per la Llengua hi hagi un salt per millorar l’oferta de català a l’empresa –"Per què és més fàcil fer anglès o rus que català a la feina?", es pregunta–, que es pugui acreditar oficialment i que tingui més presència en la formació professional. "Els treballadors no tenen reticències en l’aprenentatge de català, de fet ho demanen", sentencia el secretari general de la UGT. També ho demanen els ciutadans, que denuncien que la llengua està discriminada en el sector de serveis.