La majoria d'alumnes de la concertada a Palma fan la Selectivitat en castellà

PalmaEl català perd presència a la Selectivitat 2024 entre l'alumnat de les Illes Balears, però hi ha diferències importants entre l'escola pública i la privada-concertada. També hi ha diferències entre les Illes i entre Ciutat i la Part Forana. A Palma, el 59,9% dels estudiants de la concertada han triat rebre els exàmens en castellà, 32,3 punts més que els de la pública (un 27,6%). A la Part Forana, el 36,8% dels de la privada-concertada i 12,6% dels de la pública han fet el mateix.

Els alumnes acostumen a fer les proves en l'idioma en què han cursat les assignatures i/o hi tenen els apunts. Tot i les dificultats per constatar-ho que tenen els inspectors d'Educació, se sap que hi ha nombrosos centres privats-concertats que no compleixen el Decret de mínims, que fixa un mínim d'hores lectives en català del 50%. Aquesta podria ser, per tant, una de les explicacions de les diferències que hi ha entre els que opten pel català a la pública i a la concertada amb vista a la Selectivitat.

L'escola pública treu pit per la llengua

Les estadístiques de la UIB mostren l'evolució d'ús del català entre els diferents models educatius. L'escola pública de Palma manté múscul, malgrat que ha experimentat un descens. L'any 2004 van triar fer les proves en català el 58,2% dels seus estudiants, el 2014 va pujar al 81% i al curs actual el percentatge ha caigut fins al 72,4%.

Aquesta baixada, a més de l'experimentada arreu de les Balears, s'ha de contextualitzar. D'ençà del 2023, la UIB demana als alumnes en quin idioma volen examinar-se, a diferència dels anys precedents, quan eren aquests que havien de sol·licitar expressament rebre els enunciats en castellà. La nova situació ha precipitat una davallada important en la utilització de la llengua pròpia. A l'edició de 2024, el 68,1% dels aspirants d'arreu de les Balears ha optat pel català, enfront del 82,6% que ho feren el 2014.

L'ensenyament públic és el que assumeix la majoria d'alumnat nouvingut estranger, l'arribada del qual augmenta progressivament. Així i tot, en 20 anys l'ús del català a la Selectivitat per part dels estudiants de l'escola pública de Ciutat ha crescut 14,2 punts (de 58,2% a 72,4%). A la privada-concertada, en canvi, ha reculat: del 48,2% a 40,1%. Curiosament, a la Part Forana de Mallorca la situació s'inverteix, perquè l'escola privada ha millorat i la pública s'ha ressentit (encara que poc). Al primer model, fa 20 anys optaren pel català el 60,7% els estudiants, enfront del 63,2% d'enguany. La pública, en canvi, ha passat de 88,1% a 87,4%.

Diferències entre municipis

Pel que fa als resultats per municipis, la UIB no ha actualitzat les dades des del 2018. Aquell any, a tots els municipis de Mallorca les taxes de tria del català a la Selectivitat es varen situar per damunt del 81%, amb dues grans excepcions: Palma i Calvià foren els dos punts negres per a la llengua pròpia. El 2018, a Ciutat varen triar fer els exàmens en català entre el 71 i el 80% dels alumnes (enguany ho han fet el 52,7%), mentre que a Calvià ho varen fer entre el 61 i el 70%. La majoria de municipis de Llevant, del Pla, nord de Mallorca, com també d'Andratx, Puigpunyent, Banyalbufar i Estellencs, el 2018 tenien taxes d'elecció del català per damunt del 91%.

A Menorca, més del 91% dels alumnes de Ciutadella, Ferreries, es Migjorn Gran i Alaior varen optar per la llengua pròpia. A la resta de municipis, ho varen fer entre el 81 i 90%. Pel que fa a les Pitiüses, el municipi d'Eivissa, a més de Sant Josep de Sa Talaia, varen llastrar la mitjana illenca. Varen optar per fer les proves en català entre el 61 i el 70% dels seus estudiants. A Santa Eulària del Riu, Sant Antoni de Portmany i Formentera el percentatge es va situar entre el 81 i el 90%. Només a Sant Joan de Labritja varen escollir la llengua pròpia més del 91% dels alumnes. Sis anys després, només han optat pel català el 53,4% dels aspirants pitiüsos.