Què ha fallat? Mala gestió urbanística i canvi climàtic, la combinació fatal al País Valencià

BarcelonaLes catastròfiques conseqüències dels històrics aiguats torrencials que han afectat aquestes últimes hores sobretot el País Valencià i Castella-la Manxa s'expliquen tenint en compte diferents aspectes. D'una banda, la quantitat de pluja que ha caigut en poques hores. Al municipi de Xiva –ubicat a la comarca de la Foia de Bunyol– hi han caigut prop de 500 l/m². És a dir, ha caigut en 8 hores la mateixa quantitat de pluja que hi cau habitualment en un any. Això provoca inevitablement greus inundacions i el desbordament sobtat de rius i rieres. Però la crisi climàtica i la gestió urbanística també són factors clau per entendre l’abast de la tragèdia.

Les inundacions són un risc natural que sovint patim a la conca mediterrània, caracteritzada per un règim de pluges molt irregular que fa que de tant en tant patim aiguats sobtats o temporals de pluja que no poden ser absorbits pels rius relativament curts del nostre entorn. Aquesta pluja, però, no és l’únic factor que influeix en el risc d’inundacions, perquè també és molt important la gestió dels boscos, la construcció d’embassaments o altres infraestructures que alteren el flux natural de l’aigua i, especialment, la manera com gestionem urbanísticament el territori.

De fet, bona part dels municipis més afectats per les inundacions de les últimes hores, com Letur (Albacete), Aldaia (Horta Sud, València) o Carlet (Ribera Alta, també a València), tenen una característica comuna: són zones urbanes construïdes al voltant o al bell mig de torrents o rius que normalment tenen poc cabal. El problema és que en situacions de pluja excepcional com la d'ahir, el riu no pot absorbir l'increment sobtat de l'aigua, i es desborda provocant greus danys materials i personals.

Per exemple, el centre comercial Bonaire d’Aldaia –població de 33.000 habitants– ha quedat totalment negat d'aigua, i precisament està situat a pocs metres del barranc de la Saleta i en una zona catalogada com de risc d’inundació mitjà, segons el pla d’acció territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del risc d’inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA). Altres zones inundables que s’han vist sorpreses per l’aigua han estat les pistes de l’aeroport de Manises o els centres de ciutats com Utiel i Xiva, per on passa el riu Magre i el barranc de Xiva, respectivament. Una situació semblant ha passat a Catarroja i a Massanassa, per exemple, així com al municipi de Letur (Albacete).

Aquesta ordenació del territori feta ignorant el risc d’inundació no és exclusiva del País Valencià i també afecta molts municipis catalans, on sovint veiem com l’aigua baixa amb força per carrers i arrossega cotxes i altres elements. És paradigmàtic el cas d’Alcanar, al Montsià, que en els últims anys ha viscut més d’un episodi d’inundacions a causa de la seva situació, al bell mig dels barrancs que baixen de les muntanyes de l’interior de la comarca. De fet, a Catalunya més de 700.000 persones (el 9% de la població) viuen en zones inundables i, del total de zones urbanitzades, un 15% estan afectades per risc d'inundació fluvial o marítima.

La crisi climàtica i l’orografia, les altres claus dels aiguats

L’orografia de la zona juga un paper clau per entendre la torrencialitat i l’excepcionalitat de les pluges. La DANA ha impulsat vents de mar cap a terra carregats d’humitat i encara càlids després de l’estiu a causa de l’escalfament global. Aquesta situació, combinada amb l’aire fred en altura, genera pluges.

Però si ens fixem per exemple en la conca del riu Magre –afluent del Xúquer–, les constants precipitacions que arribaven dimarts des del mar anaven pujant de cota fins a arribar als 1.100 metres d’altitud, on neix el riu. Quan aquest aire càlid i humit va ascendir ràpidament i va xocar amb les muntanyes i l’aire fred en altura, va provocar una acumulació i un augment de les precipitacions, provocant un tren d'aiguats torrencials durant hores. És el que es coneix com a efecte palanca de les muntanyes.

Tota aquesta aigua acumulada sobretot a les muntanyes i en les zones més elevades de la conca hidrogràfica fa créixer sobtadament rieres, torrents i barrancs, que acaben desembocant amb molta força als principals rius i provocant crescudes sobtades, desbordaments i greus riuades com les que s’han vist aquestes últimes hores.

El temporal de pluja ha tingut lloc sota l’ombra de la crisi climàtica, ja que la zona del Mediterrani és una de les més afectades a tot el món. Tant la temperatura de l’aire com la del mar no paren d’augmentar, i això fa que els fenòmens meteorològics siguin cada cop més extrems. Les borrasques i les DANA mediterrànies són any rere any més profundes i devastadores, ja que l’aigua marina no para d’escalfar-se i funciona com a gasolina que alimentar les precipitacions i els aiguats. Unes característiques cada cop més pròpies de climes subtropicals.

La temperatura de l’aigua del mar ha augmentat prop d’1,5 ºC en els últims 50 anys a la nostra zona. A més, en el mateix període, la temperatura mitjana a tota la península Ibèrica ha pujat 3,27 ºC, més del doble que la mitjana global. Un escalfament molt accelerat que explica el fet que les pluges siguin cada cop més torrencials, però també les sequeres cada cop més llargues o l’augment de les onades de calor.