Un malalt terminal de Parkinson clama que el deixin morir dignament

BarcelonaAntoni Monguilod, un veí de Malgrat de Mar malalt d'atròfia multisistèmica -un tipus de Parkinson- des de fa dotze anys i que ja no es pot valer per si mateix, suplica als polítics que legalitzin ja l'eutanàsia per deixar de "patir" i poder morir "dignament". Monguilod, de 74 anys, emplaça l'administració a reconèixer que decidir sobre la mort "és un dret fonamental" i que "ningú hauria d‘intervenir en la voluntat d’una persona que vulgui deixar aquest món si no és per ajudar-la".

Acompanyat per la seva dona, que l'atén les 24 hores i l'ajuda a comunicar-se, Monguilod, de 74 anys, ha explicat a Efe que els metges li han dit que comprenen la seva petició però que no poden fer res per ajudar-lo perquè la mort assistida no està permesa a Espanya. "Quan vaig fer el testament de voluntats anticipades, ja no se'm va permetre posar que moriria quan jo ho decidís. I els metges tot i entendre la situació no hi poden fer res, perquè tindrien problemes amb la justícia", lamenta a l'ARA.

La seva dona, Magdalena, pateix perquè el seu marit "diu que no pot més i que se'n vol anar": "I jo l'entenc perquè ha estat sempre una persona molt independent i molt lliure, que es movia molt, i ara veus que depèn totalment d'altres persones". Els símptomes inicials de la seva malaltia, l'atròfia multisistèmica, eren pràcticament imperceptibles, com ara dificultats per moure els dits i cordar-se l'abric o moviments cada vegada més lents, però en els últims dos mesos gairebé no pot ni ingerir aliments.

L'esposa i els quatre fills del malalt comprenen i assumeixen la petició, però l'home no vol "comprometre'ls ni que tinguin problemes" quan es mori, com ha passat amb María José Carrasco, a qui va ajudar a morir el seu marit Ángel Hernández, una decisió que ha provocat que sigui investigat per un jutjat de violència masclista.

Monguilod, electricista tota la vida, diu que no s'ha plantejat viatjar a un altre país com Suïssa, on el suïcidi assistit està regulat, perquè no poden costejar el trasllat, però ha escrit un testament vital per deixar el seu cos a la ciència. Amb tot, lamenta que no li hagin permès deixar escrit el seu desig de morir quan ell ho decideixi. La seva dona, Magdalena, admet la família sempre ha estat "molt creient", però que "els temps han canviat molt", i es mostra convençuda que "hi ha organitzacions religioses que estaran d'acord" amb el que demanen.