La malaltia respiratòria dels fumadors que augmenta el risc de trombosi

BarcelonaLes persones amb MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica) tenen dificultats per respirar i s'ofeguen quan fan activitats quotidianes. És una patologia sense cura i els símptomes empitjoren amb el temps: els pulmons perden capacitat progressivament i no es recupera el que ja s'ha perdut. S'estima que als països occidentals afecta un 10% de la població adulta, i més del 90% dels casos estan relacionats amb el tabac, tot i que fumar no és l'única causa d'aquesta malaltia. La majoria dels afectats tenen tos i esputen, un quadre clínic que a vegades s'aguditza en forma de crisi i els pacients han d'ingressar a l'hospital. Quan tenen aquests episodis més greus, el seu estat sanguini afavoreix l'aparició de trombes, cosa que augmenta el risc de patir seqüeles cardiovasculars i, fins i tot, de morir, segons un estudi de l’Hospital del Mar i de l’institut de recerca del centre.

Per aquest motiu, els autors de la investigació, publicada a la revista ERJ Open Research, defensen el tractament antitrombòtic preventiu quan aquests malalts estan ingressats. Així, s'evitarien els trombes a la sang i es reduiria el risc cardiovascular. Les crisis que requereixen un ingrés hospitalari es coneixen com una exacerbació de la malaltia. Durant aquests episodis els factors que afavoreixen la coagulació de la sang augmenten, un problema que s'agreuja perquè aquestes persones tenen una mobilitat reduïda durant el seu ingrés a l’hospital. "Les malalties cròniques en general s'associen a un estat protrombòtic, ja que els pacients es mouen menys en comparació amb la gent sana. En el cas de la MPOC, hem confirmat que el risc s'incrementa quan hi ha una exacerbació", explica Joaquim Gea, cap emèrit del servei de pneumologia i investigador de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar.

Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors han analitzat mostres de sang de 70 persones. D'aquestes, 50 tenien MPOC en diferents estats i la resta eren persones sanes. Han avaluat centenars de marcadors de la sang d'aquests pacients i han identificat més de 300 proteïnes i pèptids –un tipus de molècula que es pot considerar una proteïna petita– a les mostres. Els autors han observat com el perfil de proteïnes en sang dels pacients amb MPOC canvia en el moment que pateixen una exacerbació i s’incrementa la presència de proteïnes que afavoreixen la coagulació.

Seguiment dels pacients

Gea explica que els pacients amb MPOC que necessiten ingressar a l’hospital de manera relativament habitual, tot i ser considerats estables, tenen un perfil de proteïnes en sang molt similar a les persones que estan ingressades per una crisi. "Estan en una situació d'exacerbació continuada, tot i estar clínicament estables", afegeix. La seva sang presentava proteïnes relacionades amb la inflamació i amb el sistema immunitari, la qual cosa indica inflamació sistèmica i una resposta defectuosa del sistema immunitari dels pacients. Aquest fet porta els autors a recomanar canviar el seguiment d’aquest grup de pacients i fer-lo més exhaustiu. "Són pacients que tenen entre dues i tres crisis a l'any i que, amb aquestes conclusions, els hauríem de tractar de forma diferent", conclou.