Valentí Fuster: "La despesa per atendre malalties cardiovasculars serà insostenible en 50 anys"

BarcelonaValentí Fuster (1943) és una de les veus més autoritzades en cardiologia al món. Dirigeix l'Institut Cardiovascular de l'Hospital Mount Sinai, a Nova York –que recentment han rebatejat com a Mount Sinai Fuster Heart Hospital, en el seu honor–, i també el Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars Carlos III, a Madrid. Ha publicat milers d'articles en revistes científiques, ha rebut nombrosos reconeixements i és l'investigador de l'Estat més citat de la història. A més de visitar pacients i fer recerca, Fuster també fa divulgació sobre la salut entre infants i adults amb l'objectiu de promoure hàbits de vida més saludables i prevenir malalties.

Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort a tot el món. Fa anys que s'intenten rebaixar, sense èxit, aquests indicadors. En quin punt estem actualment?

— Tenim un repte al davant molt gran encara. Estem vivint una paradoxa, ja que les tecnologies vinculades al món de la salut avancen, tenim millors eines per fer diagnòstics, noves teràpies basades en genètica, la irrupció de la intel·ligència artificial i altres innovacions que funcionen de manera molt efectiva, però, en canvi, la mortalitat cardiovascular està augmentant.

Per què augmenta?

— Hi ha diversos factors que entren en joc. Les noves medicacions que han aparegut són cares i no tothom hi pot accedir. Són tractaments per a la insuficiència cardíaca o els ritmes cardíacs alterats que van molt bé, però que dues terceres part del món no poden aconseguir. L'altre element determinant és la societat de consum en què vivim. Els hàbits de vida actuals porten a un increment de la diabetis, la hipertensió i el colesterol, entre d'altres, la qual cosa augmenta el risc de malalties cardiovasculars. Tenim una millora tecnològica, sí, però hi ha una guerra i l'està guanyant la societat de consum.

I com es pot canviar aquesta dinàmica?

— La clau està en l'educació. Nosaltres fem molta divulgació amb infants perquè si comences a una edat més primerenca, en què hi ha més plasticitat, pots aconseguir un impacte més gran. Si de petits incorporen la importància d'una bona alimentació, ens avancem a l'aparició de patologies cardiovasculars en edats adultes. Amb accions preventives es millora la qualitat de vida de les persones i es pot reduir la mortalitat. Ha de ser la gent la que vulgui cuidar-se, i això només s'aconsegueix amb educació.

¿Quines accions es poden desplegar per millorar l'educació dels més petits?

— És fonamental que hi hagi assignatures dedicades a la salut en etapes primerenques, per exemple. Hem de començar des de molt avall i anar pujant. Hem d'entrar a les escoles, però també treballar-ho des de l'àmbit familiar i l'àmbit laboral, que hi hagi un canvi cultural pel que fa a l'alimentació saludable, l'exercici físic i el consum de tabac i d'alcohol. Si no, no ens en sortirem.

I què passarà si no hi ha aquest canvi?

— Insisteixo, convé que la societat entengui que tenim un repte important aquí. Mentre augmenti la prevalença de malalties cardiovasculars també augmentarà la mortalitat. La despesa hospitalària per atendre aquestes patologies s'ha multiplicat per tres en els últims 15 anys. Si no ho frenem, arribarà un moment en què la despesa serà insostenible i els sistemes no ho podran assumir.

Per què?

— Ara mateix la despesa per atendre les persones amb malalties és assumible, però no sé si ho serà d'aquí a 50 anys. Els factors de risc creixeran. Per exemple, la diabetis augmentarà un 25% i la hipertensió un 30%, per la qual cosa els costos d'atenció seran molt més alts; hi haurà molts més pacients. Ara bé, si aconseguim un canvi des de la infància, podrem prevenir aquest increment i reduir la incidència d'aquestes patologies.

A banda dels esforços en educació, què més es pot fer per millorar els indicadors i rebaixar la mortalitat?

— Continuar investigant. Hem de continuar avançant en l'àmbit tecnològic mentre despleguem les accions preventives. La idea és començar a treballar amb les persones abans que hi hagi un factor de risc de malaltia cardiovascular, però que, quan aquest aparegui, tinguem les millors eines per garantir l'atenció del malalt. S'ha de fer de forma combinada.

Prevenció i innovació?

— Exacte. La tecnologia és fonamental, però hi ha altres aspectes que no són científics que cal preservar. Hem de tenir una filosofia molt clara sobre què volem com a éssers humans, perquè crec que hi ha innovacions que estan suplantant la creativitat cognitiva. No estic en contra de la tecnologia, però hi ha un perill aquí, sobretot en gent jove. La intel·ligència artificial és un avenç increïble, però no sé com serà el seu encaix en el futur.

Com veu la recerca que es fa a l'Estat en l'àmbit de la cardiologia?

— Tot ha millorat moltíssim a Espanya. La cardiologia clínica es fa molt bé, hi ha grans professionals, i la investigació també ha avançat molt. Per això compagino la meva feina als Estats Units amb la que faig aquí, al Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars Carlos III. Vinc pràcticament un dia a la setmana. Si no fos bona, no vindria.