El 2015 i encara hi ha malalties que la societat rebutja

PalmaPor, ignorància, prejudicis i tabús. Són quatre conceptes que, davant una persona que viu amb el VIH, donen lloc a l’estigmatització. Es tracta d’unes ferides que la societat encara no accepta i no es normalitza. El proper dimarts, 1 de desembre, se celebra el Dia internacional contra la sida. En els darrers trenta anys s’ha avançat molt en la investigació i recerca per trobar una cura per a aquesta malaltia, però en el vessant social encara s’ha de continuar sensibilitzant sobre aquest estigma que sofreixen les persones que estan malaltes. I no sols pel que fa al VIH, sinó també quant a persones que tenen algun problema de salut mental o una patologia autoimmune o oncològica. Són quatre grups de malalties que encara avui són temes tabú en la societat.

Així ho explica Sonia Justo, psicòloga general sanitària i fundadora i codirectora de l’espai de psicologia i salut (EPSAL), la qual ha participat en les jornades ‘Mirades cinematogràfiques al voltant de la malaltia’, que s’han duit a terme aquesta setmana en hospitals públics de Mallorca (Son Llàtzer, Son Espases, Inca i Manacor). Les jornades consistien a debatre sobre aquest estigma després d’assistir a la projecció de curtmetratges prèviament seleccionats, els quals varen ser presentats en l’edició de 2014 de la secció oficial de FICAE (les sigles en castellà del Festival internacional de curtmetratges i art sobre malalties). L’acte ha estat organitzat per la Càtedra Art i Malalties de la Universitat Politècnica de València, pel museu Es Baluard i l’EPSAL.

150.000 persones amb VIH

Justo afirma que “l’estigma s’ha d’abordar com un problema de salut pública” i això afecta no sols la persona que té la malaltia, sinó el personal sanitari i la resta de la gent. Precisament, la manca d’informació sobre aquestes malalties és la tasca per la qual “s’ha de continuar lluitant”. Fa més de trenta anys des que es produïren els primers diag-nòstics de sida a l’estat espanyol i, tot i que la societat ha assumit l’existència d’aquest virus, encara s’assenyala els que en són malalts o la població es mostra reticent a fer-se les proves pertinents per minimitzar el risc de contagi. Actualment, a Espanya, s’estima que existeixen unes 150.000 persones amb infecció pel VIH i les dades apunten que un 30% d’aquestes desconeixen que n’estan infectades, segons la guia VIH, discriminació i drets, publicada l’octubre d’enguany per la Coordinadora Estatal de VIH i Sida (Cesida) i el Grup de Treball sobre Tractaments del VIH (gTt- VIH). Són unes dades preocupants, si tenim en compte que el resultat d’aquestes xifres són el reflex de la societat que dóna l’esquena a aquest problema. A la guia també es publiquen les actituds de la societat cap a les persones amb el VIH. Per exemple, el 2012, el 49,2% de pares se sentien incòmodes a portar els seus fills a un col·legi on se sap que hi ha un altre estudiant amb VIH. Un percentatge, però, que cada vegada disminueix, segons explica Justo.

Lluitar contra aquests estigmes comença, segons la psicòloga Justo, “facilitant que les persones afrectades tinguin les habilitats suficients per poder fer-hi front”. L’autoacceptació, l’autoestima i la visibilitat de les persones poden influir també en la normalització social d’aquestes malalties. Afortunadament no existeix cap llei discriminatòria a les persones que sofreixen la malaltia, però “encara continua havent-hi pràctiques discriminatòries en l’àmbit laboral o sanitari que no es denuncien”. A més, no s’exhorta les persones afectades perquè ho facin, ja que és el seu dret, “però hi ha por”, cosa que afecta l’autoestima. Un altre àmbit en què predomina l’estigmatització és en les famílies, que actuen de contenidor de com actua la societat i, per aquest motiu, gran part d’aquests comportaments de rebuig o invisibilització comença en l’entorn familiar. On més es nota aquesta influència de les famílies és en les persones amb malaltia mental, segons explica la coordinadora de l’EPSAL. La diferència que hi ha entre aquestes malalties amb una altra de més comuna com el grip es troba en la concepció social. Segons Justo, “existeixen quatre patologies per a cadascuna: el VIH es relaciona amb les pràctiques sexuals i consum de drogues; el càncer amb la mort; les autoimmunes afecten la productivitat, i les mentals s’associen a la bogeria”. Són malalties que toquen “quatre pilars importants” de la societat, afegeix Justo: “el sexe, la mort, la peresa i la bogeria”.

Segons Justo, hi ha manca de recursos per poder abastar la sanitat pública amb més psicòlegs. No obstant això, la resta del personal sanitari demana cada vegada més informació per eradicar l’exclusió i arribar al moment en què ser malalt de càncer o de VIH sigui acceptat socialment i normalitzat.