"Malalts terminals han estat contents que donàssim una segona vida als seus llibres"
Els valencians José Sáez i Paula Sánchez, que obriren la llibreria de segona mà Re-Read a Palma el 2017, preparen un nou local a la Rambla
PalmaPaula Sánchez i José Saéz vivien just devora una de les dues llibreries de segona mà Re-Read de la ciutat de València, quan el 2017 tingueren una pensada: obrir la seva pròpia botiga segons el sistema de franquícia que ofereixen els propietaris de la marca creada a Barcelona ara fa deu anys. "Nosaltres dos -explica José- sempre hem estat molt lectors, i érem clients habituals de les botigues Re-Read de València. Volíem obrir la nostra llibreria a València, que és la nostra ciutat, però els franquiciadors ens digueren que ja n'hi havia dues, i que per tant no hi havia marge de creixement. Aleshores ens oferiren venir a Mallorca, perquè, segons els seu parer, hi havia possibilitats. I de llavors ençà som a Palma".
Ubicada a un cap de cantó del carrer de 31 de Desembre, Re-Read ofereix llibres de segona mà a preu baix, en català, castellà, anglès i francès. Aquesta cadena de llibreries, però, no només són venedors, sinó que també són compradors. "El que determina el preu del llibre és la seva quantitat. Si en compres un, val quatre euros; dos, són sis euros, i cinc llibres es venen a 12. Aquestes botigues estan pensades perquè el consumidor tingui al seu abast un producte cultural a un preu baix. I la veritat és que ens funciona molt bé. De fet, ens va tan bé que pel mes de juny obrirem una segona botiga, que en aquest cas serà a la Rambla, molt a prop de la costa de la Pols", comenta Paula.
"Pel que fa als llibres que compram, n'hi ha de tot tipus, però seguim uns criteris generals: majoritàriament són edicions a partir dels anys noranta, que estiguin en bon estat, i en general no acceptam enciclopèdies o llibres de text", explica José, qui informa que compren cada exemplar per 0,25 euros. "Pel que fa als autors i als gèneres, hi ha de tot: des de autors clàssics fins a llibres que gairebé són novetats editorials, que qualcú ha comprat i ha tornat a vendre al cap de poc temps" , afegeix Paula.
Paula i José acumulen centenars d'històries de persones que els han fet arribar els seus llibres particulars. "Normalment, la majoria de llibres ens els duen els mateixos propietaris amb una bossa des de ca seva. Quan són aquí, els miram i els deim si interessen o no. Altres vegades, però, ens criden perquè es tracta de quantitats tan grosses que necessiten que nosaltres mateixos els anem a cercar", diu José.
"En aquests casos –argumenta Paula–, la tria es pot allargar durant quatre hores o, fins i tot, durant quatre dies. Solen ser grans biblioteques particulars que no es poden conservar perquè els seus propietaris es muden de casa, per manca d'espai, o bé, en la majoria de casos, perquè el propietari ha mort i els seus hereus no saben què n'han de fer. Record una situació molt entranyable en què un home, que era malalt terminal, ens va cridar perquè volia desfer-se de la seva biblioteca abans de morir, i que no suposàs una nosa per als seus familiars. Lluny de trobar-me una persona trista, em vaig trobar un home content i alegre de veure que aquells llibres que ell havia comprat i guardat durant anys tindrien una segona vida i hi hauria lectors que els llegirien".
També hi ha situacions en què les persones que venen els seus llibres no mostren cap emoció o es mostren tristes. "D'aquestes grans vendes ens en fan dues a la setmana, de mitjana. Quan vas a la casa en qüestió, els propietaris se solen mostrar melancòlics. Quan comences a regirar llibres, sempre en solen apartar uns quants, mentre diuen 'Ai, és que aquest encara no l'he llegit!' o 'M'agradaria tornar a llegir aquest altre'. En altres ocasions, et deixen tot sol, mentre fas la classificació, i se'n van a una altra habitació per no veure la desfeta. Fa poc vaig anar a una casa amb una gran biblioteca. El seu propietari havia mort ja feia uns anys, i el fill no sabia què n'havia de fer, de tants de llibres. Havia anat ajornant aquella tasca durant molt de temps, perquè li sabia greu. A la fi, ens va telefonar, hi anàrem i el vàrem veure content amb la decisió presa", comenta José.
Contràriament a allò que es pensava fa uns anys, els llibres electrònics no han desplaçat els llibres de paper. "A moltes de persones els agrada tenir el llibre en format físic i pensar 'l'he llegit'. En canvi, en format digital és com més efímer i dubtes de si l'has llegit o no. Tot i que no sol passar, alguns dels nostres clients que són molt lectors ens compren llibres que ens retornen per vendre al cap de poques setmanes", explica el llibreter.
D'entre el públic comprador, els responsables de Re-Read Palma asseguren que és difícil fer-ne un perfil. "Hi ha de tot. Fins i tot hi ha autors locals que venen a comprar exemplars seus editats fa anys i que ara estan descatalogats. També hi ha fills d'autors ja desapareguts que ens duen llibres dels seus pares, perquè en tenen capses plenes a ca seva i no saben què fer-ne", diu Paula.
"Tot i que hem dit que no acceptam enciclopèdies ni col·leccions, de vegades n'agafam qualcuna per un motiu ben determinat: hi ha productores audiovisuals que ens les lloguen per una temporada per fer sèries de ficció o anuncis de televisió. Moltes de vegades, se les acaben quedant, perquè les utilitzen per fer una altra sèrie o un altre anunci", afegeix José.
Segons els llibreters, "els llibres més venuts, amb diferència, són els de psicologia o els d'autoajuda". "El segon lloc l'ocupa la novel·la, majoritàriament en castellà. La novel·la en català no surt tant, però si es tracta d'autors coneguts, com són Mercè Rodoreda o Gabriel Janer Manila ens els lleven de les mans. L'assaig sobre temes de les Balears, ja siguin d'història, patrimoni, tradicions... també tenen molta demanda. Així com arriben, tornen a sortir", explica Paula.
"Durant els primers anys que la llibreria estava oberta, també oferíem llibres en alemany. Acabàrem llevant-los, però, perquè, tot i la població alemanya resident, no tenien demanda. Sovint ens criden d'hotels per dir-nos que tenen una gran quantitat de novel·les en alemany que els clients els han deixat. Els deim que no ens inetressa, perquè no hi ha mercat. En obrir la botiga de la Rambla, però, per ventura ho tornarem a intentar, tenint en compte que és una zona més cèntrica, per on cada dia hi passen milers de turistes", diu José.
La primera llibreria Re-Read va obrir a Barcelona el 2013, en un context de crisi i quan el consumidor demanava un bé cultural a baix preu. Els seus promotors eren uns editors catalans que, davant la manca de vendes, començaren a oferir a baix preu el fons del seu catàleg. En aquell context hi va haver persones que els dugueren a vendre els seus llibres particulars, la cosa va funcionar i, arreu de l'estat i amb el sistema de franquícies, ara hi ha 40 ciutats amb una o més botigues.