Posar remei al malbaratament alimentari és cosa de tots

BarcelonaCombatre el malbaratament alimentari està a les nostres mans, i fent-ho estaríem fent un gran pas en la la lluita contra el canvi climàtic. A Catalunya ja són moltes les iniciatives que intenten posar remei a aquest problema, i fins i tot es disposa d'una llei contra el malbaratament alimentari encara pendent de desplegar. La llei és pionera per l'èmfasi que posa en la prevenció (entre les mesures figura l'obligació per als restaurants de facilitar una carmanyola als comensals per endur-se el menjar que no s'hagin acabat), però ara es compleix un any des que la va aprovar el Parlament i amb l'esclat de la pandèmia ha passat força desapercebuda. Els experts consideren que cal fer partícip tothom per evitar el malbaratament, i que per començar cal prendre consciència del valor que té cada aliment. Més enllà del seu aspecte. Molts pagesos, ramaders, pescadors i altres productors intenten reivindicar-los amb la seva feina.

Entre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que s'ha marcat l'ONU de cara al 2030 figura reduir a la meitat el malbaratament alimentari per càpita. El tema es va abordar amb profunditat fa uns dies en una jornada virtual monogràfica dels UPC Diàlegs Agroalimentaris, organitzada per la Universitat Politècnica de Catalunya i la nova càtedra UPC-Mercabarna per la Lluita contra el Malbaratament Alimentari. S'hi van exposar les iniciatives per reduir el malbaratament i reaprofitar els aliments per a finalitats socials abans que es facin malbé (com ara destinar-los al Banc dels Aliments o a l'ONG Nutrició Sense Fronteres), però falta prendre'n consciència. Posem el cas d'aquella patata que, malgrat estar en òptimes condicions per al consum, no entraria en els estàndards de comercialització pel fet que té una forma singular que recorda un cor, com una que es va mostrar durant la jornada. "La clau de tot és recuperar el valor dels aliments, és a dir, entendre que hi ha moltes famílies que viuen al voltant d'aquesta patata, que s'ha destinat un sòl i una aigua per cultivar-la, i que hi ha hagut unes emissions", remarca la subdirectora general d'inspecció i control agroalimentari del departament d'Agricultura de la Generalitat, Glòria Cugat.

Això caldria inculcar-ho als ciutadans des de petits. "És molt important reconnectar amb els aliments des del principi", sosté Cugat, i ho subscriu la directora de l'àrea de negoci de Mercabarna, Íngrid Buera, que considera que les coses canviarien "si de ben petits ens acostuméssim a veure productes que no tenen una forma i una brillantor perfectes, però que són perfectament sans". A Mercabarna reben 12.000 nens i nenes d'escoles cada any, als quals també miren de conscienciar sobre el malbaratament alimentari, però el repte és majúscul si es té present que s'estima que un terç dels aliments es perden (es queden al camp o acaben convertits en compostatge) o es malbaraten (es fan malbé un cop han entrat en el circuit de comercialització), segons José Maria Gil, que dirigeix el Centre de Recerca en Economia del Desenvolupament Agroalimentari UPC-IRTA (CREDA) i la càtedra UPC-Mercabarna. "És un tema de valors, no només relacionat amb l'alimentació", defensa.

35 quilos de menjar a l'any llençats per cada català

S'estima que cada català malbarata 35 quilos l'any (o uns 90 grams diaris, gairebé com un iogurt), cosa que equival a un 7% dels aliments adquirits. Per fer que tothom se'n faci una idea, Gil explica que si es compra un quilo de taronges i se'n perd la meitat perquè s'ha fet malbé, significa un euro o 50 cèntims, i "llavors la gent no dona valor a l'aliment com un element fonamental de la nutrició", però prossegueix: "En canvi, si et cau el mòbil i se'n fa malbé una cantonadeta és una gran tragèdia. No valorem el que estem llençant". En tot cas, manquen encara moltes dades, començant per actualitzar el càlcul dels 35 quilos per persona, que és del 2010. Per a Buera, "és important que les empreses i que els diferents actors de la cadena no tinguin por a quantificar el malbaratament". En el cas de Mercabarna és del 0,5%. Sembla baix, però tenint present que cada any passen per aquest mercat majorista 2 milions de tones, un 5% són prop de 10.000 tones. Per mitigar aquest problema, tenen un magatzem que centralitza els excedents, que s'envien al Banc dels Aliments i a altres entitats que l'amplien perquè sigui un primer pas per a un futur centre d'aprofitament alimentari que acabarà absorbint unes 4.500 tones.

Trencar el "cercle viciós"

Enguany Barcelona és la Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible, cosa que pot significar una oportunitat per difondre o promoure bones pràctiques. Per a Gil, "el malbaratament és una conseqüència més de com s'han configurat els sistemes alimentaris actuals", on es tracta de produir més i més, cosa que fa baixar els preus, i per compensar la baixada cal produir encara més. "Genera un cercle viciós", adverteix, però hi ha maneres de trencar-lo, sobretot ajustant l'oferta a la demanda. Els productors podrien sembrar només allò que podran vendre; els majoristes, comprar al productor el que estrictament es necessita; els supermercats podrien controlar encara més les necessitats de frescos sense que es facin malbé en els estands, i els consumidors, també fer-se seu que cal evitar llençar menjar.

Què podem fer abans i després que els aliments arribin a casa

"Hem de lluitar també perquè a les cases el malbaratament disminueixi força, comprant el que necessitem i no destruint el que encara podem menjar", subratlla l'economista especialista en agroalimentació Eduard Arruga, que va presidir el Banc d'Aliments entre el 2014 i el 2017. Considera que cal estar més ben informats. "Encara molts ciutadans no saben distingir bé entre data de caducitat i data de consum preferent", remarca. Arruga rebutja l'ús del consum preferent, i optaria per una fórmula de l'estil de "millor si ho consumeix abans de tal data", ja que no significa que aquell aliment no es pugui consumir després. També demana que tothom ajudi a evitar que es llenci menjar perquè al mateix temps hi ha més de mig milió de catalans que passen gana. "El Banc dels Aliments fa d'infermer davant d'una malaltia, però no la cura, només la pal·lia", emfatitza.

Respecte al que es pot fer abans que els aliments arribin al consumidor, la investigadora Ingrid Aguiló, de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), apunta algunes mesures, com ara actuar respecte a les varietats (tenir-ne de més resistents a les malalties o que madurin en temps diferents per allargar la temporada de fruites i verdures), evitar l'excés de fertilitzants, millorar el transport, mantenir la cadena de fred i fer servir envasos sostenibles, com ara recobriments comestibles, per evitar que es facin malbé alguns aliments. Els productors també poden diversificar la seva tasca, buscant valor afegit, com ara utilitzar la part que queda al camp de les brassicàcies, com la col o el bròquil, per fer productes de pastisseria o cremes. "Aquí podem fins i tot augmentar el valor d'aquestes pèrdues al camp que poden anar més enllà del compostatge", apunta Aguiló.