Malestar per la difusió d’uns premis de l’Exèrcit per part d’Educació

PalmaLa Conselleria d’Educació, mitjançant el departament del Servei d’Atenció a la Diversitat, ha difós als centres escolars uns premis de l’exèrcit espanyol. En concret, els ha enviat una convocatòria de la Comandància General de Balears de l’Exèrcit de Terra en què se’ls convida a participar en els Premios Ejército 2019 per a alumnes de Primària, Secundària, Batxillerat i Formació Professional de grau mitjà. La difusió dels premis ha causat malestar entre els sindicats d’ensenyament STEI i Alternativa Docent, que denuncien la promoció d’aquest tipus d’iniciatives, que consideren propaganda militarista. Ho veuen inacceptable i fan notar que aquestes propostes són llunyanes als valors educatius.

Al sindicat Alternativa Docent li crida l’atenció “que es promocionin uns premis sobre temes relacionats amb l’Exèrcit en diferents etapes educatives, i més encara si són el Servei d’Atenció a la Diversitat, la Direcció General d’Innovació i la comunitat educativa els que s’encarreguen de donar-los difusió”. Fonts d’Alternativa Docent asseguren que aquests departaments “haurien d’estar dedicats a altres assumptes més en consonància amb el seu nom i que, en tot cas, promoguin el pacifisme”.

Segons l’STEI, l’Exèrcit i el militarisme representen el contrari dels valors que s’han de dur a les aules. “El que cal és proporcionar als alumnes habilitats socials i emocionals, de resolució positiva dels conflictes i de prevenció de qualsevol tipus de violència, i no de foment del militarisme ni de commemoració de fets bèl·lics”, assenyala el secretari general de l’STEI, Cosme Orell. Aquest sindicat afegeix que, tal com recullen les bases del concurs, els treballs s’hauran de fer de manera exclusiva en castellà, “un fet que demostra el menyspreu del Ministeri de Defensa i de l’Exèrcit de Terra cap al català, la llengua pròpia de les Illes Balears i, en aquests moments, llengua vehicular del nostre sistema educatiu”.

Justificació del Govern

El director general d’Innovació i Comunitat Educativa, Jaume Ribas, assenyala que des de la Conselleria es difonen propostes que es considera que poden ser d’interès per als centres. “En aquest cas, l’Exèrcit és una institució pública i per això n’hem fet difusió. No tenim cap col·laboració directa amb ells, simplement hem reenviat el correu electrònic amb tota la informació del concurs”, es justifica Ribas. El director general explica que informar dels premis no significa que els centres tinguin l’obligació de participar-hi. Cada escola, segons el seu projecte educatiu, és responsable de triar què li interessa i què no. Ribas afegeix: “Si fos el director d’un centre educatiu no duria a terme aquest concurs, però com a director general d’Innovació i Comunitat Educativa, si ens arriba una proposta que -independentment del seu contingut-és d’una institució pública, nosaltres tenim l’obligació de difondre-la”.

Diverses fonts del col·lectiu docent expliquen que la difusió ha causat incomprensió i sorpresa. El director de l’IES Binissalem, Antoni Salvà, declara que els va estranyar que els arribàs la informació a través d’un òrgan oficial. “Des del primer moment ho vàrem rebutjar. És un concurs que no encaixa amb els valors que defensam en el nostre projecte educatiu”, assegura.

Segons informa la Comandància General de Balears, la intenció d’aquests premis és fomentar el coneixement de la història i l’actualitat de l’Exèrcit de Terra. Les bases del concurs determinen que els treballs presentats han de ser un reflex de les impressions que tenen els alumnes sobre les activitats d’aquesta institució militar. La guia assenyala que podran ser composicions o textos escrits i que aquests últims “es presentaran de manera exclusiva en castellà”. Entre altres coses, el jurat en valorarà la metodologia, el contingut, la creativitat i la justificació educativa. Els guanyadors de les diferents categories obtindran un premi de 4.000 euros, un trofeu i un diploma.

Vincle amb els soldats que fan marxes per pobles de Mallorca

Amb el concurs es vol commemorar el setge que va viure el batalló Filipines del Regiment Palma 47al poble de Baler, a l’illa filipina de Luzón, durant 337 dies entre el 1898 i el 1899. Quan ja s’havia acabat la guerra i sense saber-ho, el mig centenar de soldats assetjats en una església del poble varen resistir durant més d’un any. Tot i que els varen enviar missatgers per explicar-los la situació, no els creien i pensaven que eren una trampa. El regiment Palma 47 continua existint i la companyia que duu el nom del tinent que va dirigir la resistència al setge -Martín Cerezo- ha fet marxes armades aquesta setmana pel centre de pobles com Muro, Santa Margalida, sa Pobla i Búger, causant sorpresa i espant entre la població. El tinent coronel Antonio Ortiz ho justifica dient que les marxes pretenen “dissuadir possibles amenaces externes i generar seguretat respecte de la situació internacional que s’està vivint en aquests moments”.