El malestar empeny els sanitaris a la primera protesta postpandèmia

BarcelonaHi va haver un parell d’intents de vaga durant la pandèmia, una revolta que els mateixos professionals van voler anomenar “primavera sanitària”, però els centres d’atenció primària i els hospitals estaven tan plens i acumulaven tanta activitat endarrerida que els sindicats van acabar cedint a l’evidència i hi van renunciar. Ara el malestar que s’arrossega per la falta de mans, les condicions laborals i les llargues llistes d’espera empeny metges i infermeres a mobilitzar-se en el que seran les primeres grans protestes de la postpandèmia. Unes reivindicacions que el mateix conseller de Salut, Manel Balcells, arribat al càrrec fa només dos mesos, admet que són “justes” perquè els professionals estan “cansats i saturats”: “Falten professionals, s’han de fer coses per millorar la seva situació”.

Metges de Catalunya, el sindicat majoritari de facultatius, veu “inajornable” una mobilització a tots els nivells assistencials davant “la situació insostenible de la sanitat pública”, i aquest dilluns té previst anunciar quan i com serà aquesta protesta que, diuen, ha de ser “històrica” i “el motor de la reconstrucció del sistema”. També la Mesa Sindical de Sanitat –entre els quals hi ha el principal sindicat d’infermeres, Satse– ha mogut fitxa: ja ha convocat els treballadors sanitaris a deixar de fer hores extres i doblar torns la primera setmana de cada mes, començant al desembre i de manera indefinida, per evidenciar que els centres se sostenen únicament per la bona voluntat dels professionals. 

Les amenaces de rebel·lió no venen de nou. Metges de Catalunya ja va presentar al Parlament un decàleg amb més de 54.000 signatures per reclamar als polítics que la salut sigui una prioritat i, així, “salvar” la sanitat pública. El van presentar durant la primera comissió de Salut amb Balcells al capdavant, fa deu dies, i van demanar blindar el pressupost de Salut per evitar més retallades, així com la contractació de més professionals i la millora de les condicions laborals i salarials. Si no veien cap moviment de l’administració, van advertir, no es podien descartar mobilitzacions o, fins i tot, vagues. “El sistema sanitari viu una descapitalització sense precedents, que posa en seriós risc la continuïtat del servei públic de salut, que ja pateix uns enormes problemes d’accessibilitat i unes inabastables llistes d’espera”, denuncia el sindicat. 

Balcells és conscient de la situació i, de fet, ell mateix va qualificar d’“insostenible” l’espera per a alguns procediments, sobretot per visitar-se a l’atenció primària. Segons dades oficials, la cita presencial en 48 hores només s’aconsegueix en un terç dels casos i la majoria de pacients han d’esperar uns 10 dies, en el millor dels casos. Als hospitals també es dilaten els tempos per garantir l’activitat quirúrgica. “L’espera de cirurgia per a cor o càncer està igual que abans de la pandèmia, però això no passa en altres processos que estan sota un temps màxim garantit”, va reconèixer el conseller. “Això no pot ser i faré el que calgui perquè no sigui així”, es va comprometre.

Pluja de crítiques a Balcells

A l’espera de conèixer més al detall les reivindicacions dels sanitaris, Balcells ja ha jugat la carta del conveni col·lectiu del sistema sanitari integral d’utilització pública (Siscat), que s’ha de negociar abans que acabi l’any, quan l’actual caduqui. El conseller assegura que el conveni suposa una “oportunitat” per millorar les condicions dels sanitaris i que els professionals “puguin recuperar poder adquisitiu” i tenir menys pressió assistencial. També va assegurar que amb l’aprovació dels pressupostos, encallats i sense garantia de veure la llum verda per la picabaralla entre els exsocis del Govern, es podran injectar mil milions d’euros addicionals per “ampliar plantilles, reforçar la primària i reduir les llistes d’espera”. 

Al conseller li han plogut crítiques des que va arribar al departament, amb la sortida en bloc de Junts del Govern i, per tant, la dimissió de Josep Maria Argimon. Una de les seves primeres declaracions sobre la necessitat de “canviar el model” assistencial per potenciar la immediatesa –que no calgui que un pacient es visiti sempre amb el seu metge de capçalera, per exemple–, també en l’àmbit domiciliari, s’ha interpretat pels metges de primària com una amenaça i un retrocés en el seguiment de malalts grans i crònics. 

Segons Metges de Catalunya, tampoc els va agradar que el conseller insinués que la falta de mans no era un problema, si bé Balcells va matisar després les seves paraules i va defensar que el canvi de model és prioritari “perquè hi ha pocs professionals i no se’n poden tenir de nous d’un dia per l’altre”. Amb tot, Salut treu pit de l’herència de les dues anteriors conselleries, i destaca que, entre el 2019 i el 2022, els centres del Siscat han augmentat plantilla en 16.435 professionals.

L’oposició també ha urgit el conseller a prendre mesures concretes per revertir la situació “límit” del sistema sanitari i a destinar “d’una vegada per totes” el 25% del pressupost a l’atenció primària. Cap grup, però, s’ha atrevit a equiparar la situació de la sanitat catalana amb la madrilenya, on fa quinze dies que l’atenció primària fa vaga.