De Mallorca a la frontera d'Ucraïna: Dietari d'un comboi humanitari

AlcúdiaDia 1: "Una platja... una platja", diu Agnieszka per l'altaveu del mòbil. Ho diu sense donar-hi molta importància, com mig desitjant-ho en veu alta.

L'hangar on s'han emmagatzemat el material sanitari i el menjar es troba en un polígon dels afores de Manacor. Des d'aquí el comboi, que el formen tres furgonetes i un tràiler, ho portarà fins a Kosice, una ciutat a l'est d'Eslovàquia i a 100 kilòmetres de la frontera amb Ucraïna.

Arribats a aquest punt, sortiran camions i transport lleuger del país en guerra per recollir el material i després repartir-ho. S'han reservat dos dies per fer l'intercanvi, perquè el temps és més fàcil de planificar com més allunyat un es troba del conflicte.

Google Maps assegura que el viatge de Barcelona a Kosice pot fer-se en cotxe en 22 hores. Se n'han calculades unes 35. Diumenge dia 3 sortim del Port d'Alcúdia. Al matí comença la ruta des de Barcelona, amb la mà dreta tocant el Mediterrani durant molta estona. Dimecres dia 6 s'hauria de dormir a Kosice i, just una setmana després de partir, dia 10, està planificat tornar de un altre cop a Mallorca.

La nau industrial, cedida per Càrniques Sunyer, és plena de palets envoltats de plàstic com crisàlides, de capses buides i donacions anònimes o amb nom i llinatges. Tota l'expedició va anar a donar-hi un cop de mà quan encara faltaven unes quantes capses de medicaments per col·locar. Es va muntar un palet i, quan ja estava a punt de precintar-se, preguntaren on era la llista amb el número i l'inventari de què contenia. No shavia escrit ni una paraula.

Després de desmuntar-ho, es va refer el trencaclosques anotant el nom de cada peça: bisturís, gases esterilitzades i sense esterilitzar, benes, compreses, pasta de dents, vies, catèters... Amb l'esperança posada en què la bona intenció i ineficàcia a parts iguals no fossin premonitòries, ara sí, es van donar capes de plàstic transparent fins a deixar-ho en un cub compacte.

"Parteixen 43 palets, un 60 per cent d'aliments i un 40% de material sanitari", explica Joan Amengual, membre de Llevant en Marxa, l'ONG que coordina tota l'operació. Conta que per recollir les donacions, per comprar productes amb els donatius econòmics, i per organitzar tota la logística del viatge, han estat tres setmanes de feina i el procés ha involucrat entre 30 i 40 persones.

"Una platja...", diu per tercer cop Agnieszka Zagajewska. Està parlant d'ajudar-se i d'ajuntar granets d'arena. Ella és missionera claretiana i va passar una dècada a Ucraïna, d'on marxar el 2013 perquè la guerra estava a punt d'esclatar. Ara que el conflicte s'hi ha estès amb una cruesa, també per a ella "inesperada", volia tornar-hi a ajudar. "Em van dir que no, clar".

No va anar-hi, però des de Barcelona fa de traductora a les famílies que no parlen altra llengua que el rus o l'ucraïnès. "Estic tot el dia al telèfon, em truquen de Càritas, jo truco a la família, els faig arribar el que m'han dit, ells em donen una resposta, jo torno a trucar a Càritas... sembla que no faci res. Que estic asseguda o dempeus a l'habitació parlant per telèfon".

D'una forma o una altra, sap que, com a religiosa, el seu deure és "fer present a Déu perquè la gent sàpiga que, fins i tot al bell mig de la guerra, Déu es preocupa per aquest poble". Vol que la gent senti que "no està sola, que no està abandonada".

Diu que quan la gent ajuda, sigui o no-creient, també està fent present a Déu, perquè està en totes les coses bones. També és crítica amb l'espectacle mediàtic, i amb totes les ramificacions de la guerra que no són tan fàcils d'assenyalar com la invasió de Rússia a Ucraïna. Procurarem anar-les picant en els descansos que es fan a la carretera, quan s'arriba a un hotel o en les llargues hores d'autopista que em toqui fer de copilot. Ara, però, el vaixell d'Alcúdia parteix.