Mallorca, un imant per a projectes esbojarrats o fallits

PalmaA Mallorca, de tant en tant, s’hi anuncia una idea sorprenent per atreure més turistes, fer negoci o gastar doblers públics. Són projectes de tota mena -sovint macroprojectes milionaris-, però sempre cridaners per la despesa que implicarien si es fessin, perquè no tenen res a veure amb l’illa o perquè amenacen de consumir més territori, encara que sigui en sòl rústic. El darrer candidat a entrar en aquest sac, del març, és l’anunci d’una empresa israeliana per fer una ecoaldea de casetes individuals que ocuparia 400.000 metres quadrats, si és que acaba trobant lloc i aconseguint els permisos. Com ha passat sovint, l’anunci es va fer arribar als mitjans de comunicació sense que els promotors ni tan sols haguessin parlat amb les administracions, que s’ho miren amb un punt d’escepticisme.

Altres vegades la proposta pot semblar una manera de dur visitants a l’illa fora de temporada o de generar llocs de feina. Aquests projectes solen quedar en uns plànols que retraten la imaginació d’un visionari fallit o bé s’arriben a fer del tot o a mitges i queden abandonats, com un monument al fracàs d’algú que es creia un geni. Tot seguit en repassam alguns dels més destacats.

L’ecoaldea depredadora

La normativa no permetria un projecte vell que, en teoria, continua viu

Els promotors de l’ecoaldea, que asseguren que s’inspira en els quibuts israelians, pretenen ocupar un espai equivalent a quasi 59 camps de futbol de la mida de Son Moix i format d’habitatges de 200 metres quadrats, que costarien 700.000 euros cada un i s’haurien d’edificar en un període de quatre anys. La proposta és elitista, a més de cara: només s’hi admetrien un centenar de famílies disposades a autogestionar-se i amb capacitat de generar coneixement per exportar idees. Així ho varen anunciar el mes passat als mitjans de comunicació, com si fos una idea nova, però no ho és: fa cinc anys ja la varen presentar al Consell de Mallorca. I ara continua sent tan difícil que es converteixi en realitat com llavors. Ni el Pla Territorial de Mallorca, ni les Directrius d’Ordenació Territorial no permeten crear nous nuclis urbans aïllats i, en tot cas, si hi ha creixement urbanístic, només es pot fer al costat de pobles o ciutats que ja existeixen.

Una Terra Santa de cartó pedra

La proposta d’invertir 20 milions d’euros per fer un parc temàtic bíblic

Un espai per descobrir com era la vida dels primers cristians: espectacles de llum i so per recrear l’origen d’una de les grans religions de la història amb una representació del darrer sopar de Jesús i els seus apòstols. Ara fa deu anys, i reproduint l’obsessió xinesa d’imitar grans monuments del món, l’empresa Sigma pretenia dur a Mallorca el Mur de les Lamentacions. Ja ho havia aconseguit a Buenos Aires (Argentina) i a Orlando (EUA). La proposta incloïa un pessebre vivent amb capacitat per a 400 persones i restaurants temàtics amb ressonàncies bíbliques, com l’Arca de Noè. No hi faltaven les botigues de souvenirs religiosos. Calculaven rebre 60.000 persones cada mes, generar 550 llocs de feina i invertir-hi 20 milions d’euros. Els plànols acumularen pols i res no es va construir: Sigma en culpa el Pacte. L’empresa va declarar als mitjans que la supressió de la llei Delgado -que permetia construir a sòl rústic si era beneficiós per a l’economia- els havia sentenciat. Capdepera, Inca, Llucmajor, Alcúdia, Calvià, Palma i ses Salines havien festejat els promotors del parc.

El zoo d’ocells contaminant

Campanet havia d’acollir el més gran del món, però un informe el denegà

Les graveres abandonades es poden reaprofitar, per exemple, fent-hi un abocador i, després, un petit parc fotovoltaic. Això mateix s’ha proposat al Milà de Menorca. Però a Mallorca, el promotor nord-americà Christopher Bensh va voler impulsar-hi el zoològic d’ocells exòtics i papallones més gran del món. Pretenia ocupar 24.500 metres quadrats, 7.400 dels quals edificats amb cinc zones de gàbies, un museu, un edifici per a la recepció, un espai d’observació i altres serveis. La resta del terreny havia de ser de zones enjardinades, amb dos estanys, un circuit per a vianants i un aparcament per a 50 cotxes.

El projecte Butterfly Falls (cascades de les papallones) no es va fer realitat: tenia problemes ambientals. Un informe de la Direcció General de Recursos Hídrics deia que el zoo implicava un risc “molt alt” de contaminació d’aqüífers perquè se situaria dins el perímetre de restriccions màximes del pou de la Cova, que abasteix d’aigua potable el municipi de Campanet. Tenia en compte la gran quantitat d’excrements que haurien generat els ocells, que també haurien pogut contaminar els aqüífers. El zoo també necessitava el vistiplau de Patrimoni per obtenir la declaració d’Interès General. Per facilitar-ne el tràmit, el Consistori campanater va emetre un informe favorable l’any 2013 amb els vots a favor de PP i PSOE-IniciativaVerds i en contra del PSM.

Un Jurassic Park sineuer

El poble havia d’allotjar 24.000 metres quadrats dedicats als dinosaures

La promotora Jusaldino proposà l’any 2013 instal·lar a Sineu un recorregut pel mig del bosc que s’havia de farcir amb rèpliques de fòssils i de dinosaures, a escala natural, i algunes de les quals animades amb l’energia obtinguda per plaques solars col·locades en cada animal. Fins i tot es preveia que els dinosaures robòtics fessin renou. Tot plegat es va justificar com una exposició didàctica i lúdica per divulgar els dinousaures. L’Ajuntament de Sineu, governat en aquell moment pel PP i El Pi, emeté un informe favorable al projecte, malgrat que ja s’havia condemnat el promotor a pagar 30.000 euros al Consistori mateix. L’havien multat per fer negoci sense llicència amb un paintball -un joc de simulació de combats amb armes de foc- al mateix terreny on volia col·locar els dinousaures robòtics, a la connexió entre l’antiga carretera d’Inca i l’actual carretera que uneix Inca i Manacor.

L’òpera de Calatrava

Una maqueta que va arribar a costar 1,2 milions d’euros públics

Una maqueta que va arribar a costar 1,2 milions d’euros públics L’any 2007, sense cap concurs públic i abans de les eleccions autonòmiques, el llavors president Jaume Matas va forçar la contractació urgent del conegut arquitecte Santiago Calatrava per una reordenació total del moll Vell de Palma. Volia fer una òpera dins de la mar, envoltada d’aigua. Havia de ser un edifici amb quatre plantes i dues sales, una per a 1.400 espectadors i una altra amb un aforament aproximat per a 400 places. Tot, construït sobre una plataforma de 4.418 metres quadrats. Tot aquell projecte, que mai va passar d’una maqueta, va costar 1,2 milions d’euros públics -que es varen embutxacar Calatrava i el seu equip-. El Tribunal Superm ha de decidir si confirma la condemna a l’expresident de tornar-los i de 15 mesos de presó, que se sumarien a les condemnes que ja acumula.