Mallorca ja té més de 4.500 km de camins catalogats

PalmaPoc es devien pensar nevaters i carboners que els camins que ells feien per feina, hi hauria gent en un futur que els farien per gust. Els arguments amb què es justifiquen els drets de pas, i que fan possible que corredors i excursionistes tresquin arreu de Mallorca cada dia, deriven precisament de la suor del treball i no de l’esport. La finalitat lúdica i esportiva és un dels interessos amb què el Consell ja ha catalogat més de 4.500 quilòmetres de camins.

“És mal de creure, avui en dia, que qualcú vagi al capdamunt del puig Tomir a cercar gel de les cases de neu. Aquesta pràctica de fa segles, però, és la que permet que milers d’esportistes hi pugem al llarg de l’any i que pel mes de març organitzem la nostra cursa més cèlebre”, explica Miquel Llompart, president de la Secció de Muntanya del Club Pollença.

L’interès excursionista és un dels criteris amb què els ajuntaments han d’elaborar els seus catàlegs de camins. Altres criteris per incloure’ls-hi són l’aparició a la documentació històrica i l’interès constructiu. “Si hi ha elements patrimonials, com són trams empedrats, passadores d’un torrent o portells, justifiquen l’interès constructiu i la catalogació d’una via determinada”, comenta Llompart, que és geògraf i fa poc que ha col·laborat en l’actualització del Catàleg Municipal de Camins d’Esporles, que ha encarregat l’Ajuntament.

Segons la batlessa d’Esporles, Maria Ramon, “va ser el 2011 quan es va aprovar el catàleg municipal, però ara n’havíem de fer la revisió per adaptar-lo a la llei del 2018”. “Hi ha una sèrie de qüestions judicials sobre la titularitat de quatre camins. En tres casos, la justícia ha decidit a favor de particulars, mentre que en el cas del camí de Son Malferit ha decidit a favor de l’Ajuntament”, comenta la batlessa en relació amb la via que va d’Establiments a Esporles, passant per la possessió de Sarrià, i que fa uns anys que el Consell integrà a la Ruta de la Pedra en Sec.

“La potestat de fer el catàleg és de cada ajuntament. De l’elaboració, però, si així ho sol·liciten, se’n pot fer càrrec el Consell de Mallorca”, assegura Antoni Reynés, coordinador de la Unitat de Senderisme i Pedra en Sec de la institució insular. “En 25 anys, el Consell ha catalogat més de 4.500 quilòmetres de camins, però ara cada ajuntament ha de fer la feina d’adaptar els seus catàlegs a la Llei de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca, aprovada el 2018”, comenta el tècnic.

La gran quantitat de quilòmetres catalogats es correspon amb el catàleg de 36 municipis que ha elaborat el Consell. Aquesta xifra, però, cal contrastar-la amb un fet: només tenen validesa els catàlegs després aprovats pel ple municipal. Així, dels 36 que n’ha fet l’administració insular, de moment són 24 els que han estat aprovats.

Felanitx, la darrera incorporació

El Consell de Mallorca ha lliurat aquesta setmana el catàleg de camins a l’Ajuntament de Felanitx. Són gairebé 300 quilòmetres que corresponen a 159 vies, 147 de les quals són públiques. Perquè el ple l’aprovi, abans l’hauran de sotmetre a exposició pública per fer-hi al·legacions.

“Hi ha voluntat per part de l’Ajuntament d’aprovar-lo abans que acabi el mandat, però els terminis són els que són i just queden tres plens abans de les eleccions municipals. Allò transcendent és que la feina més grossa està feta. És l’elaboració d’un catàleg que ha durat més de deu anys, perquè Felanitx és un dels termes més grans de Mallorca i té una xarxa viària molt densa. Durant el mes que estigui en exposició pública, seria un incert que no hi hagués al·legacions per part de propietaris. A tots els municipis n’hi sol haver”, explica Catalina Soler, regidora de Medi Ambient de Felanitx.

En una situació semblant es troben altres municipis. És el cas de Búger, Consell, Lloseta, Llubí i Llucmajor. Els tècnics municipals encara els han de revisar, abans d’aprovar-los. Com que l’elaboració d’un catàleg és una feina que s’allarga molt, sovint succeeix que l’equip de govern que l’encarrega ha canviat en el moment de la votació. Hi ha també termes que no tenen catàleg elaborat, com és el cas de Palma.

15 anys de mobilitzacions

El 1999, els nous propietaris del Rafal, a Banyalbufar, en barraren el pas. Allò provocà unes mobilitzcions veïnals entorn de l’Associació Bany-al-bahar, que conduïren l’Ajuntament a dur la qüestió als tribunals. “La decisió judicial –diu Francesc Albertí, aleshores president de l’entitat–, que ens va ser favorable, arribà el 2016. L’argument de la jutgessa era que els camins del Rafal s’havien utilitzat durant segles per fer-hi feina, però també perquè les possessions en traguessin un profit econòmic. Comparava aquella rendibilitat amb la que ara s’obté gràcies al turisme de muntanya. Va concloure que, per aquest motiu, els camins han de mantenir-se oberts”, explica Albertí, que reconeix que en més d’una ocasió el litigi li llevà el son. “Segurament els meus avantpassats visqueren penúries, per fer feina per aquests camins. I jo també n’he passades, en un altre sentit. Ara, però, els banyalbuferins ja en podem passar gust”, conclou l’activista.