Més de 10.000 persones criden a Mallorca contra la saturació turística
Reclamen declarar l'emergència de l'habitatge a les Balears i limitar la compra de cases a persones que no tinguin un mínim de residència de cinc anys
PalmaQuan fa un mes de la multitudinària mobilització a les Canàries, la primera gran manifestació contra la saturació turística a Mallorca ha caminat pels carrers de Palma. Amb el lema 'Mallorca no es ven', més de 10.000 persones (més de 25.000 –segons estimació del Banc del Temps de Sencelles– i 10.000 –segons la Policia Nacional) han sortit al carrer per dir "Prou!" a una massificació que afecta el seu dia a dia i per exigir mesures per pal·liar les dificultats d'accés a l'habitatge. 'Es ven', 'Es lloga', 'Estimam Mallorca i volem viure-hi' i 'Si ens neguen el sostre, ens neguen el futur' són alguns dels missatges que s'han pogut llegir en les pancartes que duien els participants, entre els quals ha destacat la presència de molts infants.
La concentració, convocada pel col·lectiu Banc del Temps de Sencelles, ha començat amb retard, esperant que arribàs el gruix de gent que es desplaçava cap al parc de les Estacions procedent de tota l'illa. Entre les entitats participants hi ha el GOB, Salvem els paisatges de Mallorca, l'STEI, UGT i Stop Desnonaments. En el moment en què la multitud ha sortit del parc de les Estacions, la gent que era a les voravies de la plaça d'Espanya ha ovacionat els manifestants. "Volem viure dignament" i "No es juga amb l'habitatge" han cridat els milers de manifestants.
Una de les assistents és Maria Garau, té 36 anys, és de Palma i viu de lloguer. Al seu edifici hi ha un pis que és habitatge turístic il·legal. Confessa que avui ha decidit sortir al carrer per denunciar una situació que probablement comparteixen molts residents a les Balears. "He avisat la policia en diverses ocasions, però no venen, i així no es pot viure. Entra i surt gent a les 3 h de la matinada, fan renou i hi ha arena per tot quan tornen de la platja", denuncia. Ara bé, la situació que més la preocupa és que d'aquí a quatre mesos se li acaba el contracte de lloguer i tem la telefonada del propietari. "Tenc molt clar que no em renovarà, perquè em queix molt dels problemes que em provoquen els turistes i ell és germà del que lloga als guiris", diu. "Segurament, o vendrà el pis a preu d'or, o també el farà de lloguer turístic", lamenta Garau. "Si això passa, encara no sé què faré. Hem venut Mallorca barata, i ara recuperar-la ens serà car", afegeix.
Al llarg del recorregut, els manifestants han exhibit tota classe de pancartes, amb missatges dirigits al turisme i també per interpel·lar els residents, com ara "Your luxury, our misery", "Es ven Mallorca i la seva identitat", "Guiris, espècie invasora de Mallorca", "I tu, com suportes el paradís?". Els càntics han mostrat, així mateix, el malestar de la població de Mallorca amb la saturació turística i les conseqüències que té en la vida de la gent. "No puc viure a Mallorca" i "Miris on miris, tot són guiris" han cridat els manifestants. L'ambient que s'hi ha respirat és que aquesta no serà la darrera manifestació que es farà per denunciar els problemes derivats del turisme que viuen les Balears. Entre els clams també s'ha sentit: "Aquesta és la primera, sortim al carrer!". Alguns manifestants, tot i l'elevada participació, veien la d'aquest dissabte com "un assaig" a les moltes mobilitzacions que hauran de venir.
Els turistes, expectants
La manifestació ha transitat per la zona més turística de Palma. Mentre la gent protestava, els visitants observaven, alguns amb indiferència i d'altres que immortalitzaven la situació amb els mòbils, sense ser conscients que la causa de la mobilització era les conseqüències del model turístic sobre la vida dels mallorquins. "What is that?" (què és això), es demanava un turista, amb referència als milers de persones que li passaven per davant. El seu company li responia: "It's against us" (és contra nosaltres).
Durant la mobilització, ha quedat palès que la gent jove pateix especialment la manca d'habitatge. Maria Antònia Martorell té 30 anys i és de Santa Maria: "He viscut 10 anys a Barcelona i ara, que he tornat, tenc un bon sou, però no em puc pagar una casa i he de viure a una que em deixa ma mare, i perquè tenc la sort que me la deixa. No me'n vull tornar a anar", diu.
Propostes concretes
Una vegada els primers manifestants han arribat a la plaça de la Reina, punt final del recorregut, s'ha procedit a llegir el manifest. Els portaveus del Banc del Temps de Sencelles han definit les reivindicacions que fan a l'Administració:
- Declarar l'emergència de l'habitatge a les Illes Balears perquè es prenguin mesures d'urgència a favor del dret a tenir una casa.
- Reconèixer que les Illes són una zona tensada per tal de regular-hi el preu del lloguer.
- Fer una moratòria de lloguer turístic.
- Donar garanties a llogaters i arrendataris, i ajudes per a la rehabilitació d'habitatges.
- Aconseguir el reallotjament de les persones desnonades a causa de la impossibilitat de pagar el lloguer, com ja preveu la llei.
- Limitar la compra d'habitatges de persones que no tinguin un mínim de residència de cinc anys.
- Limitar la compra d'habitatges als grans tenidors.
"L'accés a una casa no pot ser un luxe reservat a uns pocs privilegiats. La realitat que patim és que no podem viure a la nostra pròpia terra", ha llegit Carme Reynés, portaveu del col·lectiu. "Ens veim amenaçats per un desembarcament de grans interessos econòmics que volen arrasar tot allò que som. Aquesta lògica converteix una casa, el lloc més segur per a qualsevol persona, en l'arma d'una riquesa depredadora que destrueix tot el que troba per davant, sigui la cultura, la naturalesa o la llar dels humils", ha afegit. "Aquesta terra ha de ser un lloc on els nostres fills i filles puguin créixer amb seguretat i dignitat, amb un turisme controlat que no condicioni tota la nostra vida. Poder accedir a un habitatge digne és la primera passa per arrelar-nos i desenvolupar-nos plenament, per sentir-nos part d'aquesta terra que estimam", ha conclòs, per part seva, Javier Barbero, també portaveu de l'entitat.