La Mallorca postissa de ‘The Mallorca Files’

PalmaVa ser un britànic, l’escriptor Robert Graves (1895-1985), qui ens alertà del perill de bravejar de paradís. L’autor de Jo, Claudi s’instal·là a Deià el 1929 seguint els consells de la poetessa nord-americana Gertrude Stein: “Si pots suportar-ho, Mallorca és el paradís”. Al cap d’un any, el londinenc, gelós del que havia descobert, ja feia la següent petició per carta a un amic: “No publicitis Mallorca! Potser algun dia voldràs venir-hi. I encara no està desbordada”.

Gairebé un segle després, Graves és una veu que clama en el desert al seu propi país. Des del 2019, la BBC, el vaixell insígnia de la televisió pública britànica, fa cas omís de les seves advertències amb una sèrie que s’ha col·locat en prime time: The Mallorca Files. És un drama criminal amb tocs de comèdia protagonitzat per una parella de detectius, una dona anglesa i un home alemany, ella més seriosa i ell més despreocupat. En col·laboració amb la policia de Palma, ambdós resolen casos de desaparicions, robatoris i morts fictícies ocorreguts a l’illa.

L’èxit de The Mallorca Files ha fet que ja se n’estigui rodant una tercera temporada. Són 80 els països que l’emeten –a casa nostra IB3 Televisió ho fa en castellà. Una de les seves veus crítiques és Eduard Moyà Antón, professor del Departament de Filologia Anglesa de la UIB. Al seu parer, la sèrie, com moltes altres ficcions, ofereix una visió del tot distorsionada de la realitat insular: “No m’hi sent gens identificat. Presenta Mallorca com un lloc exclusiu, només apte per als rics de Son Vida. A més, les seves trames són del tot inversemblants. Que aparegui el nom de Mallorca al títol delata clarament que és un producte concebut per promocionar l’illa. I, amb la gentada que tenim, crec ja no necessitam que ens promocionin més”.

The Mallorca Files està en sintonia amb una altra minisèrie de la BBC de 2016, The Night Manager (‘L’infiltrat’). Coprotagonitzada per l’actor de Doctor House, també era de temàtica criminal i transcorria en llocs d’encant de la serra de Tramuntana. El 1982 Pollença ja serví de plató per rodar, amb Peter Ustinov com a actor principal, Mort sota el sol, basada en una novel·la d’Agatha Christie de 1941 –durant molts d’anys, la reina del suspens, morta el 1976, estiuejà d’incògnit al port de Pollença.

Trencant tòpics

Moyà, tanmateix, agraeix que la nova sensació de la BBC trenqui amb els estereotips tan habituals en moltes produccions audiovisuals britàniques: “Són les famoses cinc esses de Sun, Sand, Sea, Sex & Sangria (‘sol, arena, mar, sexe i sangria’), que el mateix creador de la sèrie, Dan Sefton, insistí que volia evitar”. Fidel a aquest lema encara s’emet Love Island, el reality de cites del canal ITV2 que, des del 2015, s’enregistra en una possessió de Sant Llorenç des Cardassar. En la mateixa línia, el 2011 es rodà a Magaluf part de la comèdia The Inbetweeners, basada en una sèrie homònima de televisió sobre un grups d’amics d’institut. “El nucli calvianer –ressalta l’investigador– és on molts joves britànics continuen celebrant el seu ritual d’iniciació a la vida adulta, allà on es desvirguen, s’emborratxen per primera vegada o es fan el primer tatuatge”.

El 2011 Moyà es doctorà a la Universitat de Queensland (Austràlia) amb una tesi sobre els viatgers britànics que, en encetar el segle XX, recalaren a Mallorca amb la primera pedra de la indústria turística, el Gran Hotel de Palma (1903). “Eren persones –diu– amb un alt poder adquisitiu, que fugien de la societat industrial del seu país, d’horaris ferris, on els treballadors de les fàbriques s’aixecaven amb fosca i tornaven a casa també amb fosca. Per a ells, les illes de la Mediterrània eren un espai alternatiu a l’Europa capitalista de l’època, un espai primitiu, de ritme lent, clima plàcid i sol esplendorós. És la mateixa imatge que ven The Mallorca Files”.

El tòpic de Mallorca com una Arcàdia perduda es començà a gestar el 1842 amb la publicació d’Un hivern a Mallorca, de la francesa George Sand. El 1878 encara es parlaria més dels nostres incòlumes paisatges gràcies a la medalla d’or a l’Exposició Universal de París que guanyà l’enciclopèdica obra Die Balearen, de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria. El 1913 la incipient indústria de sol i platja de Mallorca ja tindria un bon lema, ‘l’illa de la calma’, pres del llibre homònim del pintor català Santiago Rusiñol.

Tanmateix, aquesta calma es trencaria a final dels anys 50 amb el boom turístic. Llavors s’imposà un canvi de paradigma de la mà de la societat del benestar sorgida després de la Segona Guerra Mundial i que oferia vacances pagades a la classe obrera. “De ser un lloc de fantasia d’una elit de britànics –afirma Moyà– l’illa passà a ser el balneari dels esclaus del sistema capitalista, que venen aquí en massa a carregar piles per continuar sent productius”.

Lluny de reflectir la realitat, The Mallorca Files ha preferit maquillar-la, aferrant-se al tòpic de ‘l’illa de la calma’ que tant seduí els primers viatgers britànics. “En cap moment –afirma el professor– mostra una illa destrossada i plena de turistes, amb carreteres embossades i amb llargues coes per fer un capfico al Caló del Moro (Santanyí). Només surten persones guapes per tractar un tema, el crim, que fins i tot en el paradís és suau. Cada capítol sembla un anunci d’Estrella Damm de 50 minuts”.

Moyà avisa de l’autenticitat impostada que ven la sèrie de la BBC: “Els detectius van amunt i avall amb un cotxe de luxe que aparquen a qualsevol lloc com si fos Miami vice. En un capítol, el sospitós és un jove que viu al barri de Son Roca, als afores de Palma. Hi apareixen nins desfavorits jugant a futbol amb música brasilera de bossa nova, talment una favela. També crida l’atenció que la població local tingui un nivell d’anglès tan bo”. Més fidel a la realitat insular és, en canvi, la sèrie d’IB3 Treufoc, també protagonitzada per dos policies.

Moltes de les localitzacions de The Mallorca Files són indrets de la Serra que no han patit tant la massificació turística. També hi apareixen escenaris emblemàtics com l’estadi del Mallorca, la Seu o la plaça de toros de Palma. El 2021 la Mallorca Film Commission ja edità un mapa amb tots els emplaçaments de la sèrie per als seus fans d’arreu del món –al Japó en són legió. Ara Moyà tem el pitjor: “En l’actual model capitalista, els viatgers romàntics han donat pas a turistes hedonistes per a qui viatjar és un objecte més de consum. Això s’ha accentuat molt aquests darrers anys amb els smartphones. La gent visita llocs no per gaudir-ne, sinó per fotografiar-los i penjar-los a Instagram i presumir així de felicitat. Ara ja es parla de llocs ‘instagramables’. Això ha estat la nostra perdició”.

L’efecte ‘Hotel Paradies’

Moyà assegura que la trama policial de la BBC connecta molt amb els gustos de la classe benestant britànica: “És gent que viu en barris selectes de Londres com Bloomsbury o Chelsea i que es passegen per aquí, sobretot per la Serra, ben mudats, com si anassin a unes noces. També n’hi ha, però, que vesteixen com a hippies, seguint l’estela de Robert Graves”. Ara hi ha l’amenaça que The Mallorca Files acabi promovent el turisme immobiliari que es desfermà el 1990 entre els alemanys gràcies a la sèrie Hotel Paradies. Rodada també a l’illa, s’emeté pel segon canal de la televisió pública alemanya (ZDF). Era una espècie de Vacaciones en el mar a la mallorquina, que girava al voltant d’un matrimoni teutó, propietari d’un idíl·lic hotel familiar de la Serra. Llavors alguns alemanys s’animaren a comprar cases en el paradís que presentava la sèrie. Tenien tota les facilitats del món per fer-ho d’ençà que el 1986, amb la integració d’Espanya a la Unió Europea, es garantí la lliure circulació de capitals.

Aquell turisme d’alt poder adquisitiu que atragué Hotel Paradies convivia amb el de classe baixa que freqüentava l’Arenal. El 1997 el nucli llucmajorer incrementaria la seva fama de meca de la disbauxa amb la pel·lícula Ballermann 6. Els seus protagonistes eren dos amics de Colònia que, després d’haver estat acomiadats de la feina, ofegaven les seves penes en la Sin City (‘ciutat del pecat’) de Mallorca. Patrick Shirmer Sastre, periodista del Mallorca Zeitung, destaca l’impacte que va tenir la pel·lícula a Alemanya: “Va potenciar encara més el turisme de borratxera a l’Arenal. A tot Espanya va ser molt criticada per la mala imatge que donava de l’illa”. De pare alemany i mare petrera, Shirmer constata amb preocupació l’increment de compatriotes seus adinerats que es dediquen als negocis immobiliaris: “Per a ells Mallorca és una oportunitat brutal per fer doblers”. Segons dades del Consell General del Notariat, a la segona meitat de 2022 els ciutadans alemanys no residents foren els qui compraren més cases a les Balears (54%), seguits dels britànics (12%).