Mallorca, punt clau per detectar un asteroide perdut potencialment perillós: "Podria provocar una devastació continental"

PalmaUn asteroide classificat com a potencialment perillós, detectat el 2008 per l'Observatori Astronòmic de Mallorca, està desaparegut des del 2014, ara fa deu anys. Des d'aquell any, els observatoris del món capaços de detectar en les aproximacions d'aquest cos celeste a la Terra no han aconseguit fer-ho. Cada tres anys, aproximadament, l'asteroide —anomenat 2008 OO per la Unió Astronòmica Internacional (IAU)— travessa l'òrbita terrestre, però les efemèrides de la seva posició han fallat contínuament. Ara, la Fundació d'Astronomia i Astronàutica de Mallorca ha posat a punt dos telescopis robòtics d'alta velocitat per poder captar-lo. L'asteroide 2008 OO fa 500 metres de diàmetre, com cinc camps de futbol en pla i per amunt i, en el cas que impactàs contra la Terra, podria "provocar una devastació continental", segons expliquen fonts de la Fundació d'Astronomia i Astronàutica de Mallorca (FIAMM).

En declaracions a l'ARA Balears, Salvador Sánchez, portaveu de la FIAMM, ha explicat que l'excèntrica òrbita de l'asteroide 2008 OO el duu a travessar l'òrbita de Venus, planeta similar en mida a la Terra, provocant fortes pertorbacions gravitatòries a l'asteroide. A més, Júpiter també té influència en la seva òrbita, cosa que en pertorba les previsions d'albirament una altra vegada i fa que els mesuraments i comprovacions per a la seva detecció no hagin tingut èxit.

Possible nova detecció, el 2026

Segons explica Sánchez, el 2014, la difícil situació de l'Observatori de Mallorca li va impedir fer observacions d'aquest asteroide. Només un observatori a Hawaii va aconseguir-ne escasses imatges, insuficients per recalcular amb èxit l'òrbita de l'asteroide i els punts d'encreuament amb la Terra. Les efemèrides actuals preveuen possibilitats de detecció el 2026, però obligaran a un rastreig de tres mesos i ampli camp per saber la posició real d'aquest asteroide de 500 metres de diàmetre. "Si fos petit no importaria tant, quan toqui, que toqui (la majoria dels asteroides se solen desintegrar en entrar a l'atmosfera terrestre); però aquest podria arribar a ser molt perillós", comenta.

Actualment, l'escassetat d'observacions ha impedit que les efemèrides siguin fiables, fent impossible la localització d'aquest asteroide en la seva aproximació a la Terra. Ara, la FIAAM ha habilitat dos telescopis robòtics per poder captar aquesta mena d'asteroides, cossos coneguts també com a PHA (Potencialy Hazardous Asteroid). Els telescopis de la FIAAM ja estan en ple funcionament; de fet, durant la darrera setmana de novembre, un altre asteroide, el 2006 WB, que fa més de 100 metres de diàmetre, va passar a només 700.000 quilòmetres de la Terra. Va ser captat per Esteban Fernández i Salvador Sánchez dia 26 de novembre passat, mitjançant els telescopis robòtics de Costitx. La Fundació vol remarcar que la majoria dels asteroides que es descobreixen no són perillosos, però molts PHA es descobreixen quan ja han passat prop de la Terra o estan a punt de fregar el planeta.

El 2008 OO, més gran que el 90% dels asteroides

L'asteroide 2008 OO, classificat com a potencialment perillós pel Minor Planet Center, IAU i la NASA, orbita al voltant del Sol cada 1.110 dies (3,04 anys), apropant-se a 0,63 unitats astronòmiques (UA) i allunyant-se fins a 3,58 UA del Sol. La seva òrbita és molt el·líptica. Basant-se en la seva brillantor i en la manera com reflecteix la llum, 2008 OO probablement té entre 0,305 i 0,682 quilòmetres de diàmetre, cosa que el fa més gran que el 90% dels asteroides. Un impacte al mar d'un asteroide d'aquestes característiques generaria una onada de més d'un quilòmetre d'alçada, amb una velocitat inicial d'entre 700 i 800 km/h.

Fonts de la FIAAM consideren que aquest és “un tema de prevenció que afecta tota la humanitat” i per això lamenten que “actualment s'estigui deixant de rastrejar un 30% del cel”. "Els recursos existents són insuficients per garantir la seguretat planetària", lamenten. En aquest sentit, expliquen que fins al 2029 no es llançarà un sol telescopi a l'espai que permeti una vigilància de 24 hores, el NEO Surveyor de la NASA, quan els experts insisteixen que "són necessaris almenys tres telescopis" a l'espai que vigilin a l'espectre infraroig de la llum per captar qualsevol objecte perillós.