Ciència i medi ambient
Societat04/03/2022

Un mallorquí investiga 77.000 estrelles des d’un telescopi de Xile

El projecte de l’investigador Alberto Rebassa ha de resoldre els problemes de l’astrofísica moderna

Quim Miró
i Quim Miró

BarcelonaL’astrofísic Alberto Rebassa Mansergas (Palma, 1982) té un repte majúscul en el seu procés de recerca: observar 77.000 estrelles binàries. Ho farà en un projecte que colidera juntament amb la investigadora de la Universidad Técnica Federico Santa María (USM), a Xile, Odette Toloza, amb qui varen coincidir i treballar plegats en l’estada del mallorquí a Sud-amèrica. Així, prendrà part en un dels projectes que selecciona el consorci 4-meter Multi Object Spectroscopy Telescope, el 4MOST, que pertany a l’Observatori Europeu Austral. Com a professor associat del departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech (UPC) i membre de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), Rebassa basa la seva recerca -que va iniciar durant la seva tesi doctoral- en els nans blancs. “Els nans blancs, ja siguin individuals o sistemes binaris, són eines determinants en l’astrofísica”, reconeix. 

Ara encapçala un grup de 30 investigadors de 18 institucions i països diferents (el Regne Unit, Alemanya, Xile, la Xina, Itàlia i els Estats Units). El projecte de recerca d’investigació va començar fa un any i mig. Tant la UPC com la universitat xilena varen presentar el projecte per separat, amb dues propostes diferenciades: el grup de Xile estudiaria sistemes binaris amb separació curta i el de la UPC, els sistemes binaris on la separació era molt més àmplia. “Vàrem unir les dues propostes perquè teníem clar que conjuntament en trauríem més profit”, admet. Així, pren part en un projecte que actualment conté uns quants milers d’espectres d’estrelles binàries. “L’objectiu de la recerca és utilitzar aquest sistema binari, format per un nan blanc i una estrella tipus solar. Aquestes estrelles tenen una peculiaritat molt interessant que ens permeten estudiar molts aspectes diversos al mateix temps”, explica. Per això, a través del 4MOST –que s’ubica a Cerro Paranal (Xile)– observaran milions d’objectes celestes a l’hemisferi sud, per tal de resoldre els problemes de l’astronomia moderna. “El 4MOST és un instrument d’alta generació que té una eficiència espectacular, que et permet observar moltíssimes estrelles en una nit. En una sola exposició obtindrà espectres de 2.436 estrelles”, explica. Fins al 2024 no començaran les observacions. En els dos primers anys es dissenyarà l’estratègia i es triarà prèviament quines estrelles hauran de ser seleccionades. El projecte es courà a foc lent i la previsió inicial és d’una durada de cinc anys. “Hem de conscienciar-nos que obtindrem els espectres de totes les estrelles al final del projecte, no en un mes ni en un any”, destaca. L’equip de Rebassa no es traslladarà presencialment a Xile: “Treballarem a distància, tenint accés a les dades que es vagin observant”, diu.

Cargando
No hay anuncios

Estrella de tipus solar

La missió que té el grup és utilitzar les estrelles per estudiar l’àmplia diversitat de problemes que tenen un comú denominador: el nan blanc amb una estrella de tipus solar. Així, segons l’astrofísic mallorquí, “l’observació d’estrelles binàries ens ha de permetre obtenir una gran varietat d’espectres d’aquestes estrelles, i l’anàlisi d’aquests espectres ens donarà més coneixement en tot aquest procés de recerca”. Al cap i a la fi, la investigació -segons diu Rebassa- “ha de resoldre problemes com l’evolució de les estrelles binàries compactes, la relació entre l’edat i la metal·licitat de la Via Làctia o quines són les propietats físiques i magnètiques de les estrelles de tipus solar”. 

Cargando
No hay anuncios

Rebassa, que fa gairebé quinze anys que va deixar la seva Palma natal, recorda quan de petit mirava al cel: “Observava les estrelles cercant-ne el perquè i com funcionen, més enllà de saber-ne els noms”. Així i tot, considera que “ni som un friqui ni un fanàtic de mirar les estrelles”. La passió per la ciència va néixer a través d’Indiana Jones: “Volia ser com ell”, diu. Així que entre l’adolescència i la joventut a Palma va decidir finalment el seu camí professional. “Volia ser enginyer; més tard, biòleg, fins que vaig acabar apostant per l’astrofísica”. Com la majoria d’investigadors, ha hagut de forjar-se a l’estranger per avançar professionalment. Per això, tenia clar que “havia de renunciar a viure a Mallorca”.

Així, un cop acabat el primer cicle de la carrera de Física a Palma, va fer les maletes per segellar la llicenciatura a La Laguna. I d’aquí a l’estranger: al Regne Unit –amb beca inclosa i doctorant-se per la Universitat de Warwick (Coventry)–, Xile i la Xina. Des de fa sis anys s’ha establert a Catalunya com a investigador a la UPC “en una posició semipermanent” que, gràcies a una ajuda Ramón y Cajal, serà fixa l’any vinent. “Em sent un privilegiat”, admet, ja que obtenir una plaça en propietat, de llarga durada i a tocar de casa com a investigador a l’estat espanyol, “és molt complex”, assegura. Prova d’això és que “hi ha molts altres investigadors que han llançat la tovallola i que abandonen”, i recorda que “jo també per poc vaig abandonar en un parell d’ocasions, però he resistit”, rebla. Amb una gran capacitat de resistència i de superació, l’astrofísic mallorquí assaboreix l’etapa de més maduresa professional amb el premi d’un projecte de recerca d’àmbit internacional.