El mallorquí que hi ha darrere el primer nanosatèl·lit del Govern català

PalmaEnxaneta, el primer nanosatèl·lit català que ha arribat a l'espai, ha generat polèmica a les xarxes i en alguns mitjans de comunicació, però el que s'ha dit, o no s'ha dit gaire, és que darrere del projecte hi ha un mallorquí: l'enginyer aeroespacial Rafel Jordà (Maria de la Salut, 1988). L'empresa Open Cosmos, que Jordà va fundar fa ara cinc anys al Regne Unit, ha estat l'encarregada de desenvolupar el nanosatèl·lit a través d'un contracte licitat per l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

Aquest satèl·lit, que és el tercer que ha fet Open Cosmos, "és pioner en el tipus de serveis que ofereix" si es compara amb els que s'han fet fins ara en l'àmbit espanyol, explica l'enginyer. Segons Jordà, "fins ara la majoria que s'havien fet en l'àmbit espanyol eren per a activitats científiques o educatives", mentre que Enxaneta està destinat a l'internet de les coses, i també és especial perquè és petit.

Rafel Jordà va fundar tot sol Open Cosmos i l'empresa ara ja té "50 treballadors de 17 nacionalitats de tot el món". Fa dos anys aquest enginyer ja va cridar l'atenció al diari The Telegraph, que el va situar entre els 100 líders del Regne Unit en innovació tecnològica. Va demostrar que podia canviar les coses quan va aconseguir fer un satèl·lit en tan sols sis mesos i a un preu molt més baix de l'habitual. I això ja ho varen assolir amb el primer satèl·lit que varen fabricar.

Ara fa una mirada enrere i afirma que "l'empresa ha crescut extremadament de pressa" i celebra que han aconseguit desenvolupar satèl·lits en pocs mesos i pressupostos reduïts, tot i que tradicionalment es feien "en un cicle de cinc o deu anys i valien milions d'euros". Una de les seves esperances és que el Govern balear es fixi en aquest sector i poder créixer també a les Illes.

"El tema del processament de dades podria ser una opció per ajudar a la transició econòmica. Pot haver-hi una oportunitat per donar serveis essencials sobre impacte ecològic", assegura l'enginyer. Ell mateix s'ha fixat, per exemple, en "els problemes que han tingut els ametlers amb la xylella", que es podrien atendre "monitorant cada un dels arbres per identificar tots els que n'han estat afectats a l'hora de donar subvencions als pagesos de manera més eficaç i ràpida".

Això sí, tot i que Jordà diu que se sent "orgullós de ser mallorquí" i que hi ha tres illencs més a la seva companyia, puntualitza que intenten "defugir una mica dels temes de la nacionalitat". Volen que la tecnologia espacial "tingui el major impacte a escala mundial per resoldre tots els problemes que puguin sorgir".

Satèl·lits petits i més barats

Es considera un nanosatèl·lit un satèl·lit que pesa menys de 10 kg. Com que és d'una mida molt més petita que els dispositius espacials convencionals, són més barats i més fàcils de fabricar, de llançar i de gestionar. Enxaneta, que és de la mida d'una capsa de sabates, orbitarà a baixa altura, a uns 500 quilòmetres de distància de la Terra, i utilitzarà tecnologia estàndard.

Monitorar el cabal dels rius i les reserves d'aigua, fer un seguiment de la fauna salvatge i poder protegir-la, rebre dades meteorològiques d'estacions en llocs remots o seguir ramats i conreus per detectar malalties i definir estratègies més eficients són algunes de les tasques que ajudarà a fer aquest nanosatèl·lit des de l'espai. El llançament del petit aparell s'havia de fer dissabte a les 7.07.12 h des del cosmòdrom de Baikonur del Kazakhstan, una de les exrepúbliques soviètiques de l'Àsia central. No obstant això, finalment es va posposar per problemes tècnics i es va fer amb èxit a primera hora de dilluns.

La previsió és que "estigui en òrbita de dos a tres anys, depenent de com vagin evolucionant els paràmetres orbitals", puntualitza el creador d'Open Cosmos. La licitació del projecte la varen aconseguir per mitjà d'una altra empresa per a la qual treballen, Sateliot, i han disposat d'un pressupost de prop d'un milió d'euros. L'empresa de Jordà es dedica a proveir missions espacials "del principi a la fi". Dissenyen els satèl·lits, els fabriquen, els posen a prova, en contracten el llançament, els col·loquen en òrbita i asseguren "que compleixen amb els serveis".

Enxaneta forma part de l'Estratègia NewSpace de Catalunya, el projecte que vol situar Catalunya en la nova economia de l'espai. L'aparell és un CubeSat de tres unitats que desplegarà serveis de connectivitat global d'internet de les coses (IoT) a tot el territori català. Permetrà la comunicació i l'obtenció de dades a tot el país, sobretot en zones que avui no tenen cobertura de les xarxes de telecomunicacions terrestres convencionals. Es tracta del primer nanosatèl·lit que impulsa la Generalitat, però no el primer de Catalunya, ja que la UPC n'havia llançat altres prèviament.

Actualment Open Cosmos té en marxa el projecte d'un segon satèl·lit que ja han començat a fabricar, també a través d'un contracte licitat per l'IEEC de la Generalitat de Catalunya. Aquest es preveu llençar entre final del 2021 i principi del 2022 i "serà el doble de gros que Enxaneta". El que farà, explica Jordà, serà "fer fotos des de l'espai per treure dades sobre, per exemple, la desertificació, la degradació de boscos o les catàstrofes mediambientals". Costarà una mica més d'un milió i mig d'euros.