Per què els mallorquins s’aixequen prest i els catalans ho fan aviat?
Juntament amb ‘prompte’, aquests adverbis tenen significats diferents segons els parlants de cada territori. Perquè no és el mateix despertar-se ben de matí que fer via a sortir del llit
PalmaGuardiola ho fa d’hora. “Si ens aixequem ben d’hora, i sense retrets, som un país imparable”. Aquestes paraules les va dir Josep Guardiola l’any 2011, quan el Parlament de Catalunya li lliurà la Medalla d’Honor. Si Guardiola fos mallorquí, per ventura hauria dit “si ens aixecam ben prest…”. I si fos barceloní, l’aleshores entrenador del Barça és probable que s’hagués decantat per dir “si ens llevem aviat”. Però com que no és ni una cosa ni l’altra, sinó que és de comarques, en concret, del Bages, va dir allò que va dir. Al marge de la tria del verb, ‘aixecar-se’ o ‘llevar-se’, cal fixar-se en alguns dels adverbis possibles: ‘ben d’hora’, ‘aviat’ i ‘prest’.
Aviat, prest i prompte. Si a un parlant mallorquí li fan la pregunta “i tu que t’aixeques molt aviat?”, la persona en qüestió pot interpretar dues coses diferents: si la pregunta es refereix a si habitualment s’aixeca molt de matí o si fa via a aixecar-se del llit. Tot i que aquestes dues qüestions s’assemblen, en realitat són prou diferents. Segons el DCVB, a Mallorca ‘aviat’ és sinònim de ràpidament o de ‘de pressa’. En canvi, a la resta del territori equival a ‘d’hora’ o ‘prest’. El Gran Diccionari de la llengua catalana també sosté que una de les accepcions d’’aviat’ és dialectal quan equival a ‘de pressa’, i que l’accepció més genèrica és aquella que equival a ‘al cap de poc temps’. En definitiva, si s’utilitza l’adverbi ‘aviat’ en la pregunta esmentada, i l’interlocutor és illenc, potser entendrà que allò que li demanen és si té un mal aixecar. És a dir, si endoia molt a l’hora de despertar-se, arreglar-se i partir cap a la feina… Quan, en realitat, allò que li estan demanant és si posa el despertador molt d’hora. És per això que al GDLC i al Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC, sense entretenir-s’hi gaire, les entrades de ‘prest’ remeten a ‘aviat’. En canvi, al Diccionari Normatiu Valencià, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ‘prest’ remet a ‘prompte’, que és també la forma majoritària a les Pitiüses per referir-se a ‘prest’.
“Pensa-ho abans”. ‘Prompte’ no s’utilitza només com a adverbi, sinó també com a adjectiu. Una persona ‘prompte’ és una persona que obra sense tardar (DCVB) o que esmerça poc temps a fer una cosa (GDLC). Ésser ‘prompte’ pot ser sinònim de tenir el geni curt, és a dir, d’irritar-se fàcilment o respondre tot d’una a una provocació. “No siguis tan prompte. A la vida no has de fer tanta de via a contestar, perquè et durà mal resultat. Val més pensar-s’ho tot dues vegades”.
“Feim via”. El 1998, fa 25 anys, la plataforma Volem el Tren de Llevant va començar a fer popular el lema ‘Feim via’. Amb aquest joc de paraules, demanaven al Govern que posassin les vies (i les travesseres, s’entén) perquè el tren arribàs primer a Manacor i llavors fins a Cala Rajada, i que els responsables polítics ho fessin aviat. A Manacor hi arribà pel maig del 2003, a Cala Rajada encara ara no hi ha arribat. Si una persona cerca ‘via’ al diccionari, comprovarà que és “un espai apte per a transitar-hi” (DCVB i GDLC) o “un camí d’una certa amplària i importància” (DIEC). I tot d’una també veurà que al diccionari apareix l’expressió ‘fer via’, que vol dir “apressar-se a fer una cosa” o “anar de pressa”. És a dir, fer via és anar aviat. Una cosa diferent és que cadascú fa la seva via, que vol dir que cada persona avança segons uns propòsits determinats. Manifestat en un sentit vital, fer la seva via pot voler dir que cadascú es llaura el seu propi destí segons els mitjans de què disposa o, dit d’una altra manera, que cadascú mira per ell, perquè prou enfeinat està com per haver-se d’empatxar o preocupar-se de les persones del seu voltant.
Mala via. Que el menjar vagi per l’altre canó o que una persona faci mala via són expressions que serveixen per dir que gairebé s’han ofegat, que qualque cosa se’ls ha entravessat a la gargamella. Segons el DCVB, fer mala via és ennuegar-se. El DIEC és més precís i diu que fer mala via és ennuegar-se amb un líquid. Sigui com sigui, perquè s’ha entravessat o perquè els doblers han anat pel canó que no tocava, el tren de Llevant no ha fet via, sinó que ha fet mala via, i no ha arribat de moment a l’estació de destinació.