"És un malson perquè aquí ens coneixem tots, som com una família"
Treballadors d'Iqoxe descriuen l'ambient laboral després de l'explosió
TarragonaSón les dues de la tarda. Canvi de torn. I a escassos metres d'on s'ha produït el pitjor accident químic en la història de Tarragona, un grup de treballadors fa capelleta. Són d'Iqoxe, l'empresa on s'ha produït el sinistre, i molts d'ells es coneixien d'abans, quan la companyia es deia IQA, empresa històrica del complex que va arribar el 1964. No saben si els toca treballar, però es reuneixen per saber el què.
"Som com els toreros que es posen el vestit de llums abans de jugar-se la vida. La diferència és que nosaltres ens posem el mono de treball", comenta un treballador d'uns cinquanta anys. Tots ells no volen parlar del tema i a vegades només donen el nom de pila quan els periodistes s'acosten per parlar amb ells. Com el José María, que amb llàgrimes als ulls parla dels companys que han mort. "Aquí som com una família, tots ens coneixem. Això és un malson", declara.
Mentre el José María parla de la duresa d'aquests dies, on reconeix que ni para per casa perquè prefereix fer pinya amb els seus companys, un altre treballador llegeix un missatge intern de l'empresa. El missatge acaba esperonant els treballadors dient que l'empresa continuarà i que "les 100 famílies" que depenen d'ells, tiraran endavant. Del propietari de la companyia, el joier extremeny Ricardo Leal, afirmen que ha anat a visitar els ferits a l'hospital.
Un altre treballador descriu la zona del desastre. "Sembla la guerra de Síria, com si ho haguessin bombardejat tot", diu. "L'explosió va rebentar el tub de l'hidrant, el va disparar i ho va deixar tot ple de metralla, com això", i ensenya a la mà un cargol amb rosca de la mida d'un paquet de tabac. Mentre parla amb els seus companys, la premsa s'afanya enregistrant imatges dels trossos d'acer i de maquinària que han quedat escampats a l'entrada del complex. En aquest punt, l'horitzó sembla que enredi les xemeneies del polígon sud amb els loops de la muntanya russa de Port Aventura. Moltes d'aquestes peces disparades van arribar fins a la Universitat Laboral o la plaça García Lorca de Torreforta, on una planxa de mil quilos va produir la mort del fruiter de 59 anys, Sergio Millán.
Secretisme i subcontractació
"No conec cap treballador que posi la mà al foc per la seguretat de la petroquímica", comenta José Antonio Sánchez, secretari general de sindicat CGT a Tarragona i també operador en una de les petroquímiques de Tarragona. Sánchez assenyala que cada dia es produeixen incidents i que hi ha secretisme a l'entorn d'aquests que fa que no transcendeixin. "El que passa dintre d'una empresa es queda allà dins i ningú hi té accés". Segons el sindicalista, moltes d'aquestes empreses generen una "política de por" als treballadors que fa que s'autocensurin i que fins i tot tinguin la falsa sensació d'anar contra ells mateixos si filtren la seva situació.
"Per evitar accidents calen recursos materials i humans", comenta Sánchez, que afegeix que això depèn de la voluntat de l'empresa, que generalment opta per abaratir costos. Un altre sindicalista, el secretari d'UGT a Tarragona, Joan Llort, apunta que, després de la reforma laboral del 2012, la subcontractació ha augmentat exponencialment. Llort critica que externalitzar serveis devalua les condicions de treball i salari de les plantilles i dificulta la prevenció i la seguretat.