Maltractar la mare, però voler els fills: quan els drets del pare topen amb els dels menors

Palma“Un maltractador no pot ser un bon pare”. Les fonts consultades per elaborar aquest reportatge –que inclouen juristes i psicòlogues expertes en violència de gènere– arriben a la mateixa conclusió sobre si un home que ha maltractat la mare dels seus fills pot ser un bon model per a ells. Tot i que les professionals són contundents davant això, el darrer estudi elaborat per l’associació de dones juristes Themis –i subvencionat per l’Institut Balear de la Dona– revela que la justícia illenca no sempre avantposa el benestar dels menors en els casos de violència masclista que acaben en separació o divorci.

Per exemple, en un 67% d’aquests casos s’ignora la violència de gènere per determinar la custòdia i règims de visites dels infants. Aquest és un dels principals resultats de l’Estudi de tractament judicial donat a les dones i a les seves filles i fills menors d’edat en els procediments de família en els quals es constata l’existència de violència de gènere 2021, que analitza 101 resolucions judicials de l’Audiència de Palma d’entre el 2015 i el 2021 per avaluar en quina mesura es tenen en compte els interessos dels infants i adolescents en aquests casos.

La coordinadora de l’estudi, l’advocada Altamira Gonzalo, recorda que el Conveni d’Istanbul –signat per una trentena d’estats, entre els quals Espanya– obliga els estats a tenir en compte els incidents de violència en estipular les visites i la custòdia dels fills i filles. També insta a adoptar lleis perquè això es compleixi i aplicar-les. Però es pot dir que Espsanya només ha complert la primera part. La Llei integral contra la violència de gènere del 2004 permet suspendre els règims de visites, la custòdia o la pàtria potestat si el jutjat considera que és el més beneficiós per als menors. Ara bé, aquesta mesura només s’ha aplicat en un 3% dels casos des que entrà en vigor fins al 2021.

Víctimes de violència

Una altra de les dades més alarmants per Gonzalo és que només un 9,9% de les sentències analitzades considera que els menors estan afectats per la violència de gènere, però no els considera víctimes. D’aquesta manera, la majoria dels casos –un 90,1%– ignoren la Llei del sistema de protecció a la infància i adolescència del 2015, que reconeix els infants que viuen en entorns de violència masclista com a víctimes d’aquesta. La psicòloga Alba Alfageme assegura que el simple fet de “viure en un entorn violent ja genera afectacions en la seva manera de viure”. “La figura que representa la seguretat són la mare i el pare i si aquest executa la violència, fa que es qüestioni que estan en un món molt insegur, en el qual han d’estar en alerta constantment”, adverteix la professional experta en violència i desigualtats de gènere. Un dels perills que pateixen aquests infants és que “incorporin la violència en com es relacionen”.

De la mateixa manera, Alfageme assenyala que “no es pot ser un maltractador i bon pare”, perquè “si en la criança intervé la violència, aquesta s’acaba estenent pertot arreu”. Així, el pare pot acabar exercint-la damunt el menor, “tot i que no de manera física, sinó que pot ser emocional, manipulació o xantatge emocional”. De fet, “els fills i filles esdevenen un instrument per continuar fent mal a l’exparella”, lamenta la psicòloga, que afegeix que els pares “també fan mal als menors”. “Fan un procés de deshumanització dels infants i els utilitzen contra la dona”, indica.

Custòdia compartida

Els casos que descriu Alfageme fan encara més greus una altra de les dades de l’estudi de Themis sobre la guàrdia i custòdia dels menors. Tot i estar expressament prohibit en els casos de violència de gènere, en un 11,8% de les resolucions analitzades el jutjat va acordar la custòdia compartida entre mare i pare. L’advocada i presidenta de l’Associació Espanyola d’Advocats de Família, María Dolores Lozano, atribueix aquesta dada a una manca de coordinació entre jutjats.

Lozano –que exerceix a Mallorca– explica que “la major part de les separacions o divorcis es tramiten en jutjats civils de família, instància o mixtos”. Al mateix temps, però, “es pot donar un cas de violència”, que es tramiti paral·lelament en un jutjat penal de violència de gènere. Quan es donen aquests factors, i no hi ha comunicació entre ambdós jutjats, pot passar que el jutjat civil no tingui en compte els antecedents penals del pare i que aquest acabi amb la custòdia compartida.

Per això, la lletrada manté que “cal abordar qualsevol conflicte des de la perspectiva de gènere”, però que amb els recursos actuals no és possible. “Als jutges els manca especialització i formació en violència de gènere, i als equips psicosocials també. No arriben a fer tots els informes pericials necessaris per determinar la vinculació dels pares i mares amb els nins, que han de remetre als jutges”, denuncia.

Reprendre el contacte

Tant si finalment s’acorda la custòdia compartida com si els progenitors arriben a un acord perquè el pare tingui visites amb els menors, bona part d’aquests casos recorren al Punt de Trobada Familiar. La finalitat principal és evitar el contacte entre el maltractador condemnat i la víctima. La Conselleria d’Afers Socials del Govern és qui gestiona els punts de trobada a les Balears i només el 2021 va atendre 200 infants de 156 famílies a Palma. La cap de servei de la Secció de Família d’Afers Socials, Carmen Prior, puntualitza el procés que segueixen normalment: “Quan el cas és recent, s’inicia amb visites tutelades, que es fan a les instal·lacions, són d’una o dues hores i tenen un tècnic que descriu les sessions per traslladar-les al jutge. Si el procés no és negatiu i hi ha una interacció normal entre pare i fills, el jutjat decideix si estan preparats per fer intercanvis, és a dir, la mare deixa el menor i el pare el recull per tenir-lo unes hores o, fins i tot, dies”.

Themis també analitza aquests casos en el seu estudi i considera en les conclusions que “es varen acordar visites amb el pare que exerceix violència de gènere, malgrat que els informes pericials ho desaconsellaven”. Per altra banda, subratllen que són “escassíssims els casos en què les visites són supervisades pel personal del punt de trobada familiar i que es limiten a un instrument per recollir i entregar els nins i nines”.

Joana Llobera és una psicòloga que fa feina en un servei específic de violència de gènere a Mallorca i apunta que “hi ha menors que no volen anar amb el pare i d’altres que sí”, però que són “molts” els que hi oposen resistència, sobretot si “ha maltractat de manera greu la mare”. Sigui com sigui, adverteix que en el punt de trobada les visites “són progressives i, si detecten que el pare no tracta bé el menor o el pot perjudicar, les aturen”. Qui ho duu pitjor, matisa, són les mares. “Hi ha moltes dones que ho passen molt malament per haver de deixar els fills amb els pares que han exercit violència, encara que n’hi ha d’altres que no tenen problema a firmar un conveni regulador perquè es vegin”, declara la psicòloga. Si bé considera que “el millor és que tinguin visites amb el pare, quan aquest s’ha treballat”, Llobera també és de les que pensa que “si un pare maltracta la mare dels seus fills –o qualsevol persona–, mai pot arribar a ser un bon model per a ells”.