Els mamífers nans i gegants de les illes són els més susceptibles d'extingir-se, segons un estudi de la UIB

PalmaEls mamífers nans i gegants de les illes són els més susceptibles d'extingir-se, segons un estudi internacional amb participació de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea, CSIC-UIB) publicat en la revista Science. La Universitat de les Illes Balears (UIB) ha informat que un estudi publicat recentment en la prestigiosa revista revela que les espècies insulars que quan van evolucionar van adquirir grandàries corporals més extremes que els seus parents continentals tenen un major risc d'extinció que els que no van sofrir aquesta evolució. A més, les taxes globals d'extinció dels mamífers insulars van augmentar significativament després de l'arribada dels humans moderns.

L'estudi, liderat per investigadors del Centre Alemany de Recerca Integrativa de la Biodiversitat (iDiv) i de la Universitat Martin Luther de Halle-Wittenberg (MLU), té la participació d'investigadors de diferents organismes internacionals, entre ells el Consell Superior de Recerques Científiques, a través de dos centres de recerca, l'Estació Biològica de Doñana i l'Imedea (CSIC-UIB).

Més risc d'extinció dels nans i gegants extrems

Les modificacions extremes de la talla corporal es coneixen com a gigantisme i nanisme. En general, a les illes, els parents d'espècies continentals grans tendeixen a minvar, mentre que les espècies petites tendeixen a créixer. Alguns exemples d'aquests processos són meravelles de l'evolució ja extingides, com els mamuts i els hipopòtams nans, que van arribar a aconseguir dimensions inferiors a una desena part de la grandària dels avantpassats continentals, i rosegadors i gimnurs de grandària atípica, que van aconseguir una grandària més de 100 vegades superior a l'original. Entre aquestes espècies també es troben els nans i gegants, que actualment estan en perill d'extinció, com el búfal aquàtic Mindoro (Bubalus mindorensis), un búfal nan que té unes espatlles que mesuren aproximadament 100 centímetres d'alt, i el conill jamaicà (Geocapromys brownii), un mamífer semblant a una rata i que té una grandària semblant al d'un conill.

L'estudi confirma que l'evolució cap a aquestes característiques amb freqüència porta implícit l'augment de susceptibilitat a les extincions. "D'una banda, els gegants filogenètics ofereixen una major recompensa per als depredadors", explica el doctor Roberto Rozzi, líder de la publicació. "D'altra banda, sembla que la capacitat d'oposar resistència de les espècies nanes és menor, la qual cosa facilita que siguin caçades o depredades pels depredadors introduïts".

Per quantificar com l'evolució cap al nanisme i gigantisme pot haver afectat el risc i la taxa d'extinció –abans i després de l'arribada de l'ésser humà–, els investigadors van utilitzar dades de fòssils i de mamífers insulars vius provinents de més de 1.200 espècies de mamífers insulars existents i de 350 extingides de 182 illes i paleoilles –masses terrestres que antigament estaven aïllades, però que ara formen part de les zones continentals– de tot el món.

Les troballes indiquen que les espècies que van adquirir els canvis de talla corporal més extrems –ja siguin majors o menors– són les que tenen més probabilitats d'haver-se extingit o d'estar en perill d'extinció a les illes. La comparació entre les dues direccions del canvi de grandària corporal va demostrar que les espècies gegants insulars tenen un risc d'extinció lleugerament major que les nanes insulars. No obstant això, aquesta diferència només va ser significativa quan es van incloure espècies extingides.

Des de l'expansió europea per tot el món, els mamífers tant nans com gegants s'han vist afectats d'una manera similar per les extincions. "Això probablement és el resultat de l'impacte de les pressions humanes més intenses i polièdriques, com la sobreexplotació i la pèrdua accelerada de l'hàbitat, però també de la introducció de noves malalties i dels depredadors invasius", diu el doctor Roberto Rozzi. Actualment, la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) assenyala les illes com a focus d'extinció d'espècies, ja que el 50 per cent de les espècies amenaçades són insulars.

Superposició de la colonització humana i augment de les taxes d’extinció dels mamífers insulars

Els investigadors també van analitzar el registre fòssil mundial de mamífers a les illes en els últims 23 milions d'anys –cenozoic tardà– i van descobrir una correlació evident entre extincions de les illes a tot el món i l'arribada de l'ésser humà modern. "Registràrem un canvi brusc en el règim d'extinció dels ecosistemes presapiens en comparació amb els ecosistemes insulars dominats pels sapiens. La superposició temporal dels mamífers insulars amb l'Homo sapiens va incrementar més de 10 vegades les taxes d'extinció. No obstant això, els nostres resultats globals no descarten la contribució concomitant de factors ambientals com el canvi climàtic a les extincions d'abast local de mamífers de les illes", explica l'autor principal de l'estudi, el professor Jonathan Chase, de l'iDiv i el MLU. "Encara que és important adquirir més dades paleontològiques de camp per refinar encara més les cronologies d'extinció, les agendes de conservació haurien de donar, al mateix temps, una prioritat especial a la protecció dels gegants i nans insulars més extrems, molts dels quals ja estan en perill d'extinció". "Desgraciadament, les illes mediterrànies i canàries han perdut ja tots els mamífers que presentaven les modificacions espectaculars de grandària, i ara cal prioritzar la conservació dels pocs endemismes supervivents", comenta Josep Antoni Alcover.