Manacor reserva 60.000 euros per reobrir els seus camins públics més polèmics
L'Ajuntament vol incloure l'emblemàtic camí de sa Roca després de les crítiques ciutadanes i de la Plataforma Camins Públics i Oberts, que ja he començat a recollir signatures
ManacorL'Ajuntament de Manacor ha reservat 60.000 euros per poder dur a terme la revisió del Catàleg de Camins Públics del municipi, en via morta des de fa més de vint anys. Això suposarà la inclusió també de l'emblemàtic camí de sa Roca, que avui en dia no hi figura tot i les ressenyes històriques i documentals que se'n conserven, i de l'ús continuat que n'han fet els manacorins (com a lloc de berena o pancaritat i per arribar a l'oratori del Cor de Jesús, per exemple) fins que el 2005 fou tancat per la propietat de la finca.
El camí del coll del Vent, que va de la Cabana Vella fins a Son Cladera, i que popularment es coneix com el camí de sa Roca, fa anys que està envoltat de polèmica. La que ha suposat que els propietaris de la finca, Luis i Angela Bezzina, en barrassin el pas a l'entrada dels terrenys. Segons sostenen, l'Ajuntament de Manacor ja ha fet quatre revisions del catàleg i ni tan sols a la darrera, de 2021, van poder concloure que el camí que passa per devora les cases fos públic. Segons ells, no s'ha de confondre la permissivitat de pas dels seus avantpassats amb el dret que diuen tenir-ne.
Segons recorda la Plataforma Camins Públics i Oberts, que ara ha reprès la lluita per aconseguir reobrir aquesta i altres vies històriques, "la Roca del Castellet és un lloc emblemàtic per als ciutadans de Manacor. Qui no ha anat d’excursió a sa Roca i al Cor de Jesús que es troba al costat? Vostè coneix cap oratori en què s'hi hagi d’anar volant perquè no disposa de camí?", argumenta un dels seus membres, Sebastià Matamalas, que diu que s'han fixat aquest com a primer objectiu "pràcticament per aclamació popular".
De fet, el passat 24 de maig, la plataforma enviava una carta oberta al batle de Manacor, Miquel Oliver, en la qual es queixava obertament de la manca d'interès continuat dels distints equips de govern manacorí a l'hora d'afrontar el problema. "L’accés a la Roca del Castellet està vetat de manera irregular sense que el Consistori en faci res al respecte. Cal recordar que aquest és un patrimoni de tots, tan valuós que no s’entén que des de l’Administració es deixi perdre sense cap tipus de lluita ni defensa", criticaven a la carta.
Aquestes paraules tingueren el seu efecte, i a principis d'aquest mes de juny membres de la plataforma mantingueren una reunió amb el batle, que els va mostrar la predisposició municipal a moure peça. "Vam tenir bones sensacions, ara falta que tot es concreti amb fets. Creim que el fet que es destini una partida del pressupost demostra que almenys hi ha interès", explica Sebastià Gaià Garba. Per la seva banda, Oliver diu que ha de ser la Comissió de Camins "qui hi ha de fer feina d'acord amb els doblers que hi destinarem un cop aprovats els nous pressupostos", que assegura que serà possible aviat.
Més de vint anys esperant
L'any 2001 l’Ajuntament de Manacor va aprovar per unanimitat el Catàleg de Camins i Camades del municipi, ara fa 23 anys. Una aprovació de mínims que provenia d'un primer recull de 1998. Aquest document fou posat de nou a exposició pública l'any 2004, quan en lloc d'afegir-ne, se'n van llevar. El mateix que va passar el 2021 després que el Govern obligàs (a partir de la Llei de camins de 2018) a presentar als ajuntaments un catàleg actualitzat.
El terme consta en aquests moments d'aproximadament 1.000 quilòmetres de camades i camins públics, per un total de 492 referències. Tot i aquesta aprovació, fa ja més de dues dècades, la situació dels accessos i lliure circulació per aquests camins no només no ha millorat, sinó que ha empitjorat amb escreix. "S’han continuat tancant camins i la resposta de l’Ajuntament ha estat incomprensiblement nul·la".
La plataforma recorda també que "la gestió i defensa dels camins ha estat nefasta per part del Consistori, governi qui governi. Gairebé l’única actuació que hi ha hagut ha estat la recuperació dels camins que creuen es Fangar, i no la va fer aquest Ajuntament, sinó que la va dur a terme la mobilització ciutadana a través de la Plataforma de Camins Públics".
Així mateix, la plataforma ha posat en marxa una recollida ciutadana de signatures a fi d'obligar l'Ajuntament a tenir en compte tots els documents que reflecteixin el caràcter públic històric de sa Roca. Un llistat que ja n'acumula prop de 2.000 i que està disponible també a establiments locals com Can Garanya, Can Lliro o Sa Foganya.
Altres conflictes 'oberts'
La plataforma enumera una sèrie de camins conflictius, igualment importants, i que estan pendents encara de resoldre. "De camins que s’han tancat i que hem donat a conèixer a aquest ajuntament com el de sa Font Major tenen segurament una fàcil solució, sabem que els propietaris de la finca contigua voldrien arribar a un acord, però falta que l'Ajuntament faci la feina que li correspon".
El 2001 també hi havia previst, ja que no es varen incloure els camins d’accés a les cales, un posterior estudi per poder incloure'ls al catàleg. "Res se n’ha fet! , al contrari, l’Ajuntament entorn del 2010 va tenir la brillant idea d'utilitzar com a reclam publicitari la platja de Cala Varques, una cala amb el camí tancat, i ara és un lloc massificat i de difícil accés!", denuncia també el col·lectiu, que recorda que "tot i això, la gent hi continua anant i l’únic que ha fet aquest Ajuntament ha estat impedir aparcar al camí i traslladar el problema dins la carretera principal amb el perill que això comporta".
De Cala Magraner, la Plataforma els va enviar un dossier a l'Ajuntament ple de documents que demostren que el camí és públic. "Tampoc se n'ha fet res. Ara sabem que els accessos de les cales verges estan en perill amb un contenciós en marxa. Per què no posa l’Ajuntament fil a l’agulla i resol d’una vegada els accessos a les cales que fa 21 anys que estan pendents?", es demanen, pendents del que pugui passar amb la nova revisió del catàleg.