Maria Llabrés: "La manca de consciència política no és un problema exclusiu dels joves"

PalmaL’Aplec es començà a plantejar l’hivern de 2019 i convocà una assemblea oberta a principi de 2020. L’esclat de la pandèmia va fer impossible organitzar la primera edició aquell any, però la idea ja havia agradat. El 2021 es va reprendre el projecte i per setembre es dugué a terme la primera trobada juvenil a Inca, que aplegà una seixantena de joves. Parlam amb un dels seus organitzadors pocs dies abans d'iniciar-se l'edició de 2023, prevista per als dies 2 i 3 de setembre.

Per què considerau que és necessari fer aquest tipus de trobades?

— El projecte parteix de la idea que al moviment juvenil mallorquí hi manquen espais de debat i de reflexió profunds. Les organitzacions solen actuar per inèrcia, amb poca visió històrica i estratègica i sense tenir en compte la tasca de molts altres col·lectius. Pensam que ja hi ha molts d’espais de trobada centrats en l’oci i la festa, i això està beníssim, però cal complementar-ho amb la formació política. Una altra raó important és la desconnexió de molts de joves militants d’altres contextos o experiències. Conèixer-nos i fer xarxa és imprescindible per créixer i tenir més capacitat d'incidir en la societat.

Aquesta tercera edició té com a títol Davant l'onada reaccionària preparem la resposta. Com creis que pot afectar la pujada de l'extrema dreta les generacions futures?

— L’ascens de l’extrema dreta s’ha d’entendre com un fenomen mundial que es dona en un moment històric concret. És una contraofensiva que vol revertir l’avanç de drets de molts de col·lectius i lluites, i a més, ho fa en un context d’emergència climàtica i crisi capitalista sistèmica amb un posicionament de classe molt clar. A banda de la seva acció concreta, s’ha de tenir en compte que el seu ascens es deriva en part de tota una sèrie de canvis socials (mediatització, individualització, precarietat…) que dificulten molt la posada en marxa d’un projecte polític que s’hi pugui contraposar. Hem de ser molt conscients d’aquests canvis i del terreny de joc en què ens movem.

Què esperau que sorgeixi d'aquesta trobada?

— En primer lloc, s’ha de dir que el simple fet de trobar-nos per formar-nos i debatre ja és un èxit. Que existeixi un espai que plantegi un model de militància i socialització que vagi més enllà de l’oci és importantíssim. A més, pensam que un punt clau de l’Aplec és la mescla de gent de realitats i cultures polítiques aparentment diferents que en realitat es poden posar d’acord en un projecte comú. Quant a aspectes més concrets, ens agradaria que aquesta tercera edició deixàs clares les mancances organitzatives amb les quals ens trobam per encarar el context actual i defineixi, d'una manera tan detallada com sigui possible, els principals reptes que hem d’afrontar a curt termini. Dels altres Aplecs partírem amb la sensació de falta de concreció i continuïtat de la feina. Volem que aquesta vegada no sigui així.

Considerau que hi ha una certa desmobilització juvenil? Per què?

— En aquest punt cadascú té una explicació. Alguns diuen que són cicles, altres que és una qüestió generacional o fins i tot antropològica: els mallorquins som així. Segurament tots tenen part de raó. Així i tot, pensam que hi ha una part de l’explicació que és deguda a les mateixes mancances de les organitzacions i del moviment juvenil, i són aquestes les que donen sentit a l’Aplec. Entre aquestes, segurament, hi ha la desorientació estratègica, la manca de capacitat comunicativa i mediàtica, la falta de formació, poca cultura política militant o manca de recursos i estructures materials. Totes aquestes raons són revertibles i a això anam.

És cert que els joves d'avui ja no tenen la mateixa consciència de militància?

— Cada generació empra tòpics respecte de la generació que la succeeix, però això no és necessàriament així. La manca de consciència política i militant existeix, però no és un problema que afecti només els joves. Veim que entitats i partits històrics del mallorquinisme o l’ecologisme també pateixen de la desmobilització i la manca de cultura militant. El que sí que és possible és que les inquietuds i la manera de mobilitzar-nos hagin canviat respecte de la generació dels nostres pares, però això no té per què ser dolent necessàriament.

Què diríeu a un jove que no està convençut políticament per animar-lo a venir?

— Que l’Aplec és el lloc ideal per a aquesta persona. No fa falta estar significat políticament per venir, és un lloc on es va per aprendre i debatre amb altres joves que segur que tenen inquietuds semblants a les seves. És un espai obert per a tots els joves preocupats pel seu futur i per saber més sobre l’extrema dreta i com combatre-la.