La manca de pluja fa caure un 70% la producció de mel menorquina
El fenomen preocupa el sector de l’apicultura, ja que tot just havia recuperat el prestigi internacional
MaóLa manca de pluja a Menorca de l’any passat ha provocat una davallada del 70% de la producció de mel, una situació que preocupa perquè els apicultors de l’illa travessen un bon moment pel que fa a reconeixement. L’empresa Dolçamar lidera la projecció de la mel menorquina, especialment pels darrers premis aconseguits en l’àmbit internacional, tot i que també hi ha una afició “amagada” a l’apicultura que situa Menorca al mapa dels amants d’aquest aliment.
L’Associació d’Apicultors de l’illa està formada per 150 socis, només tres dels quals es dediquen de manera professional a la comercialització de la mel. El que més caseres d’abelles té repartides pel territori és S’Eixam, de Sebastià Pons, amb unes 400. Per altra banda, Xec Gornés, amb 150 casetes, ocupa la segona posició en el rànquing i produeix per Son Felip. Finalment, Dolçamar de Toni Anglada, amb 75 casetes, ha assolit els anys 2018, 2019 i 2010 el títol de la Millor Mel de Flors de l’estat espanyol, a més de la Millor Mel Clara d’Espanya l’any passat i la Medalla d’Or 2021 en el certamen per excel·lència, els London Honey Awards. A més, en la darrera edició, la mel de Son Felip aconseguí la Medalla de Plata com a mel d’enclova.
Toni Anglada començà el seu projecte l’any 2012, precisament gràcies als consells sobre apicultura de Sebastià Pons, considerat el millor de l’illa. Abans, Anglada exercí de director insular al Consell de Menorca i de regidor a l’Ajuntament de Ciutadella. És una història personal curiosa perquè la seva afició a l’apicultura no li ve per cap vinculació al món del camp. “Han estat nou anys de trajectòria en els quals he viscut tota mena d’experiències, algunes de frustrants, perquè t’endinses en un món desconegut, però és una feina d’observació i professionalitat”, explica.
Sensibilitat de les abelles
Els apicultors de Menorca coincideixen a afirmar que la climatologia a les Balears no hi ajuda. La falta de pluja i la sensibilitat de les abelles davant la presència humana són aspectes que en condicionen la producció. De fet, la manca d’aigua ocasiona que les flors no generin nèctar i no hi hagi prou pol·len, la matèria primera perquè les abelles sobrevisquin. Segons Toni Anglada, “allò normal és que cada any plogui poc i en l’apicultura, sense flor, no hi ha mel”, i afegeix: “Altres sectors poden alimentar artificialment els seus animals; en canvi, a les abelles els podem donar aigua i sucre, però no podem fer res perquè facin mel”.
Cada casera d’abelles oscil·la, en funció de la temporada, entre els 20.000 i 50.000 pol·linitzadors, i la primavera és l’estació de l’any amb més densitat. Dolçamar arribà a tenir 150 caseres i actualment treballa sobre 75 de distribuïdes per diferents zones de l’illa, després d’arribar a un acord amb els propietaris dels terrenys. Així, la producció de mel es divideix entre Maó, Sant Lluís, es Migjorn, Ferreries i Ciutadella.
Anglada recorda el primer contacte amb aquest insecte i assegura que entén perfectament les persones que els temen. “Tot i posar-te la protecció, els primers pics rodejat de milers d’abelles són situacions difícils de controlar i toquen els sentiments més primaris”, assenyala. En aquest sentit, el propietari de Dolçamar reconeix que “hi ha molta gent que entra en pànic o es bloqueja directament, però si les tractes bé, generalment tenen un comportament recíproc”.
La qualitat de la mel de Menorca, afegeix Anglada, està assegurada a qualsevol dels tres apicultors professionals de l’illa, malgrat que la clau és la comercialització. La mel menorquina ha sortit a concursar després de més de cent anys de la darrera vegada, i ho ha fet demostrant la riquesa organolèptica que té. No n’hi ha una gran producció, però es caracteritza principalment per la riquesa floral que té Menorca. “L’illa gaudeix d’una elevada concentració de flors en espais molt petits, i el fet que la majoria es trobin a prop de la mar els dona un punt diferencial”, destaca.
La tradició d’elaborar mel a Menorca no és nova, ja en el segle XVIII aquest aliment sortia de l’illa per ser enviat a Londres durant la dominació britànica i era una mel molt preuada. “El repte és recuperar aquest procés i retornar la mel de Menorca al lloc on es mereix”, subratlla.
Els mercats del nord d’Europa, com Alemanya, Dinamarca i Suècia, en són els principals consumidors del món, perquè n’aprecien la qualitat. L’estat espanyol és el primer productor de mel al continent i exporta la meitat de la seva producció als països del nord d’Europa. Toni Anglada alerta que enguany la producció de mel a Menorca “ha estat la pitjor en els darrers 30 anys”, a diferència del 2020: “La pandèmia resultà una molt bona anyada, i tot gràcies a la pluja”, assegura. Fins i tot, hi ha apicultors que no han recollit a causa de la caiguda de la producció. “Hi ha caseres que no han fet ni un quilo”, apunta.
Ajuts institucionals
Pel que fa a les ajudes de l’Administració, Anglada és contundent: “No en tenc, el nivell d’ajudes és molt baix, perquè l’apicultura és considerada la germana pobra de tota la ramaderia i l’agricultura”. L’impacte econòmic de la mel respecte d’altres activitats agràries és molt baix, fet que contrasta amb el paper fonamental de pol·linitzador del camp de Menorca, un dels grans atractius de l’illa com a destinació natural. Aquesta circumstància, segons l’apicultor ciutadellenc, “no es té en compte”. L’assistència a fires és una dificultat afegida, perquè els costos són més assumibles per altres sectors de producte local, com el lleter, el vi o el formatge, però elevats per als apicultors. Els expositors els assumeix econòmicament el Consell, tot i que les despeses de viatge són a càrrec dels participants, una inversió que, segons els productors de mel, no es tradueix en vendes.
