La manca de pluja condemna la mel de Menorca
El 2021 la producció de l'apicultura va caure un 70% respecte de l'any anterior
MaóEls apicultors de Menorca miren per segon any consecutiu el cel, amb l’únic desig que plogui. La sequera i l’elevada temperatura han condemnat novament la producció de mel, un dels productes de més qualitat de l’illa i que ha rebut el reconeixement a diferents certàmens internacionals, entre els quals el London Honey Awards, el més prestigiós del sector.
La producció de mel va caure un 70% l’any 2021 respecte del 2020, la pitjor xifra de les últimes tres dècades. Enguany, el descens és del 50% en comparació amb fa dos anys; és a dir, la caiguda no és tant accentuada, però el fet de sumar-se a un any desastrós ha fet créixer la preocupació entre els apicultors, que veuen amb pessimisme el futur.
El president de l’associació d’apicultors de Menorca, Kike Andreu, relativitza la lleugera recuperació del 2022: “Continua sent una producció baixa, el 2020 no va ploure i l’any passat només el novembre”. Amb aquesta inèrcia dels últims anys, des de l’entitat que agrupa un total de 150 socis, estan convençuts que molts apicultors abandonaran l’activitat, perquè, segons Andreu, “no compensen les hores de feina per tan poca rendibilitat”.
De moment, l’associació d’apicultors manté el nombre de socis, així com el nombre de casetes d’abelles repartides per diferents indrets de l’illa, unes 1.200. Cal recordar que, a Menorca, només tres persones es dediquen de manera professional a la comercialització de mel: Sebastià Pons (S’Eixam), Xec Gornés (Son Felip) i Antoni Anglada (Dolçamar).
La incertesa climatològica continua imposant-se als avenços en coneixements. Per a Kike Andreu, “el secret és que plogui i que el camp no estigui tan abandonat”. L’entitat rep ajudes econòmiques del govern espanyol, a través del pla apícola, i del Consell de Menorca, doblers que es dediquen a formació o a comprar productes sanitaris, entre d’altres.
Malgrat les adversitats, el preu del quilo de mel a Menorca se situa en els 12-14 euros, una quantitat baixa si la comparem amb Mallorca (17-19 euros/quilo) o Eivissa (20-22 euros/quilo). A més, cal tenir en compte que a Menorca es fa una collita a l’any i a Mallorca, de dues a tres. Amb vista a l’any que ve, que en el calendari de l’apicultor comença a partir del juny de 2023, Andreu preveu una pujada del preu del producte: “Tota la mel d’enguany està venuda (2022), però la quantitat de pluja determinarà l’increment econòmic del quilo”.
L’empresa Dolçamar es va crear l’any 2012 i s’ha convertit en la que més premis acumula. El seu propietari, Antoni Anglada, és de la mateixa opinió que Andreu: “La manca de pluja està fent patir el camp de Menorca, i la situació del sector és complicada després de dos anys seguits negatius”. L’absència de pluja provoca que la floració no sigui intensa i les flors que hi ha generin molt poc nèctar i pol·len. Precisament, les colònies d’abelles necessiten el pol·len per alimentar les larves i el nèctar per fabricar la mel. Els apicultors intenten mantenir amb vida les colònies alimentant amb aigua i sucre les abelles, però el pol·len no té substitut.
El fet d’haver-hi només tres persones que es dediquen professionalment a l’apicultura a l’illa, fa que els qui ho fan per afició valorin seriosament deixar-ho. En aquest sentit, Anglada entén qualsevol decisió i ho argumenta: “És lògic que la gent es plantegi tirar la tovallola, perquè els costos de manteniment són molt elevats”. I avisa de les conseqüències: “Implicarà un encariment del preu de la mel i fer inversions per tenir eixams i mantenir un certs nivells de producció”.
Un altre factor que preocupa el sector és la desaparició de les colònies d’abelles. Tot i que aquesta dada varia en funció de l’apicultor, perquè la caiguda és generalitzada, Anglada estima que aquesta oscil·la entre el 20% i el 50%: “Són moltíssimes, però confiem recuperar-les si plou i pensem que a la primavera hi haurà la suficient floració”. Dolçamar no va superar l’any passat els 200 quilos de collita. Segons els càlculs de l’empresa menorquina, una caseta d’abelles hauria de deixar 15 quilos de mel a l’any, una xifra allunyada dels 3-4 quilos anuals per caseta que s’extreuen actualment.
Millora genètica de l’abella autòctona
El programa Dotze Reines neix d’un grup de veterans apicultors de Mallorca i té com a objectiu la cria i selecció d’abelles reina, per tal de millorar la genètica de l’abella autòctona a les Illes. Es tracta d’una iniciativa a la qual dona suport l’associació d’apicultors de Menorca, que consisteix a adquirir formació i una metodologia de cria i selecció de reines per millorar a poc a poc la genètica i la productivitat.
El projecte s’inicia amb 12 reines de les quatre illes i la idea és ampliar-ho per detectar els millors exemplars. Està basat en protocols per a experts a escala europea des de fa 40 anys. El coordinador del programa, Pablo Espejo, explica en què consisteix: “Primer seleccionem una reina bona i es reprodueix, i les seves cries es reparteixen en grups de tres o quatre. D’aquesta manera, distingim qui fa més mel, quines netegen millor amb vista a les malalties, i en reproduïm per a la pròxima generació”.
Els apicultors de Menorca tenen tres reines mares amb les seves corresponents filles, mentre que a Mallorca en tenen cinc, tres a Eivissa i una a Formentera. De l’estudi morfològic i genètic de l’abella balear, Espejo destaca que la menorquina és la més preservada de les Balears: “Un fenomen de la globalització és comprar reines d’altres llocs, però en fer-ho canvies la genètica local. Menorca està pura i gens contaminada, a diferència d’Eivissa i Mallorca”.
Per aquest motiu, el coordinador del projecte fa una crida a conservar els exemplars autòctons i evitar la importació. L’abella reina és l’única que cria, per això és la més preuada. No abandona mai el rusc, excepte durant els vols de fecundació, o quan es produeix un eixam per a una nova colònia.
