La Mancomunitat, símbol de la recuperació de l’autogovern a Catalunya

BarcelonaAmb la creació de la Mancomunitat de Catalunya, el 6 d'abril de 1914, ara fa 100 anys, es va iniciar al país una tímida forma d'autogovern que reunia les competències de les quatre diputacions provincials. Havien passat prop de 200 anys des que Catalunya va perdre les institucions pròpies amb la signatura del decret de Nova Planta.

Per celebrar el centenari de la seva constitució s'ha organitzat l'exposició 'L'inici del demà: Mancomunitat de Catalunya 100 anys'. Es tracta d'una mostra repartida en diverses seus, seguint la lògica descentralitzadora de la Mancomunitat, i a cadascuna s'exposa un àmbit del llegat que ha deixat la institució. La principal l'acull el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i se centra en la beneficència i el servei públic de sanitat. Altres seus a la ciutat són l'Escola Industrial (centrada en les noves estructures per a l'educació) i l'Institut d'Estudis Catalans (dedicada a l'impuls del coneixement científic), mentre que també hi ha exposicions a Tarragona i Lleida sobre les obres públiques i i la normalització lingüística, respectivament.

L'empenta modernitzadora

Durant una dècada, de la mà del seu impulsor i primer president, Enric Prat de la Riba, la Mancomunitat va modernitzar el país. El va dotar d'una xarxa d'infraestructures de les quals encara avui som hereus: va potenciar una incipient xarxa de telefonia i també els camins.

Xavier Forcadell, coordinador del Centenari de la Mancomunitat, detalla que "això té la seva importància si som plenament conscients de la realitat de principis del segle XX: Dels poc de més de 1.000 municipis que tenia el país, la majoria no disposaven de carreteres dignes, només hi havia 38 línies telefòniques i un alt percentatge de la població no tenia accés als estudis primaris".

La Mancomunitat posa les bases de l'autonomia

Però la Mancomunitat no va ser concebuda només com un òrgan administratiu. Havia de ser una entitat política que posés les bases per a una futura autonomia. Per això calia modernitzar el país i dotar-lo d'institucions d'Estat: es van impulsar l'Institut d'Estudis Catalans o la Biblioteca de Catalunya i es va desenvolupar una xarxa de sanitat pública i de beneficència que a Barcelona, per exemple, s'exemplifica amb la Maternitat: una institució avançada per a l'època dedicada no només a assistir les embarassades i els nounats, sinó també a la recerca i a la formació sanitària. I la higiene es va convertir en l'eix de la nova medicina.

I seguint el concepte de formació global, es va constituir la Universitat Industrial. Una de les institucions més emblemàtiques va ser l'Escola del Treball, que va incorporar un nou mètode per a l'aprenentatge, basat en les pràctiques als tallers.

La Mancomunitat, així doncs, va posar les bases del que és la Catalunya moderna i que la dictadura de Primo de Ribera va estroncar, deixant inacabada una obra que encara avui és del tot vigent.