Manquen agents de Medi Ambient per complir la llei

PalmaAquest dilluns, 27 d’agost, farà un mes d’ençà que el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, declarà al Consolat de Mar que el Consell de Govern aprovava definitivament el Decret sobre la conservació de la posidònia oceànica a les Illes Balears, mesura que entrà en vigor l’endemà d’haver-se publicat al BOIB.

Amb aquesta aposta, les Illes es convertien en la primera regió europea a garantir la conservació d’aquesta planta, que ocupa una superfície de més de 650 km2 en el conjunt de totes les Balears. En aquest sentit, Vidal va afirmar que “en cap altre lloc de tota la Mediterrània hi ha recursos i persones que vigilin la posidònia oceànica”.

Malgrat ser un document pioner i haver estat ben rebut per la comunitat científica i ecologista, són diversos els que en qüestionen l’aplicació, com han denunciat el GOB, Salvem Portocolom i el mateix cos d’Agents de Medi Ambient.

Així mateix, queda per veure si les 15 embarcacions -cinc més que l’estiu passat-, destinades a controlar tot l’Arxipèlag, seran suficients per aplicar el nou decret. Sobre això, el conseller es defensà dient que “fa dos anys no hi havia cap tipus de vigilància ni recursos destinats a protegir la posidònia; ara sí, i hem de millorar”.

Materialització del decret

La Guàrdia Civil ha realitzat aquest estiu 52 actuacions en zones de protecció de la posidònia en aigües del Parc Nacional de Cabrera i també a a Eivissa i Formentera, i ha formulat vuit denúncies a embarcacions per fondeig il·legal, segons va informar la Delegació del govern central a les Balears.

Les sancions imposades per la Guàrdia Civil per aquest concepte se sumen a les de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, que aquest estiu ha obert 32 actes de sanció. Entre maig i el 31 de juliol, el servei de vigilància de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca va assessorar o comprovar el fondeig de 20.041 embarcacions, amb 9.923 controls a Mallorca, 5.380 a Menorca, 1.828 a Eivissa i 2.910 a Formentera.

En aquest període, un total de 2.102 embarcacions varen recollir l’àncora perquè estaven fondejades damunt posidònia, 1.196 de les quals ho varen fer en aigües de Mallorca, 325 a Eivissa, 275 a Formentera i 306 a Menorca.

Conselleria de Medi Ambient

Insisteixen en la pedagogia i la característica pionera del decret

El director general d’Espais Naturals i Biodiversitat del Govern, Miquel Mir Gual, assegura que “el decret pretén afinar la seguretat jurídica, atès que no és una eina només per tractar els fondejos, sinó d’un àmbit molt més ampli”. Segons Mir, ara mateix hi ha un total de cinc embarcacions que operen a Fomentera, tres a Eivissa, cinc a Mallorca i dues a Menorca. “Podríem dir que n’hi ha dues més a les Pitiüses i una als ports menorquins que són pròpies de l’Ibanat i s’han afegit a aquest operatiu”, afirma el director general; de manera que hi hauria 18 embarcacions en servei. Miquel Mir explica que “s’han fet xerrades a molts de fòrums, a més d’una àmplia tasca de divulgació”. La Conselleria ha editat 50.000 fullets per repartir a Ports i consignataris en què informa sobre les bones pràctiques a l’hora de fondejar. “Durant tota la tramitació del decret, com a director general, hem acudit a més de 30 reunions per informar-ne. Algunes han estat en petit comitè; a d’altres hi han acudit més de 300 persones, com la que férem al Reial Club Nàutic de Palma”.

GOB

Valoren la gestió informativa, però en qüestionen l’aplicabilitat

“S’ha de reconèixer que el servei d’informació ha fet una feina molt bona, però és insuficient per aplicar el decret”, considera el portaveu de l’àrea de Conservació i Biodiversitat de l’entitat ecologista, Toni Muñoz. Assegura que “els mitjans destinats no donen a l’abast; hi ha zones del territori que ni estan cobertes, només zones Llocs d’Importància Comunitària (LIC)”.

Muñoz posa l’exemple del Trenc, on era relativament freqüent veure grans iots fondejats. “Enguany, però, són comptats, i això vol dir que la informació i la vigilància de manera intensa funciona”.

El GOB va començar a utilitzar l’estiu passat l’eina SOS Posidònia per poder localitzar vaixells que fondegen sobre praderies. El portaveu ho valora com “una qüestió testimonial amb l’objectiu de manifestar el fondeig reincident de grans iots, a més d’embarcacions i d’altres que no han rebut la informació suficient per saber que no es pot fer”. El GOB afirma amb rotunditat que “si no s’augmenta el nombre d’agents, el decret no es podrà complir”.

Agents de Medi Ambient

Reclamen l’increment d’agents i una cartografia actualitzada

L’Associació d’agents de Medi Ambient indica que durant tot aquest estiu només s’han interposat una quarantena de denúncies formals. Segons dades publicades al BOIB, el cost que té el servei de vigilància és de 485.000 euros que, muliplicat pels quatre anys concedits, equival a 1.940.000 euros. “La Conselleria ha subcontractat una empresa que només pot convidar la gent a aixecar l’àncora, però no pot multar”, explica el portaveu del cos d’Agents, Joan Amengual.

El portaveu calcula que amb aquesta inversió “tindríem barques per als agents durant tot l’any; es veu clarament que no hi ha voluntat política” de fer-ho. Com a exemple, posa la Rioja, que té una superfície similar a la de les Balears, però que disposa de 81 efectius, mentre que aquí n’hi ha 57. Concretament, Mallorca té 39 agents, dels quals n’hi ha diàriament uns 16 o 17 d’actius perquè han de descansar. Sobre això, Amengual afegeix que “estam sobresaturats de feina i oferim un servei 24 hores tot l’any cada dia”. Per altra banda, a Menorca hi ha set agents, nou a Eivissa i dos a Formentera. Aquest cos ha de cobrir una superfície de 63.223 hectàrees maritimoterrestres.

Salvem Portocolom

Ports de Balears va eliminar la darrera zona de fondeig lliure

“Vàrem acollir el decret amb il·lusió, perquè fa temps que feim d’informadors al port”, explica Miquel Àngel Lobo, portaveu d’aquesta plataforma amb 15 anys de vida que ara dedica molts d’esforços per protegir les praderies del port. No passa un dia que a Portocolom no hi hagi infraccions al port, explica Lobo, sobretot a partir de l’any 2012, quan començà a empitjorar el problema. Segons conta, hi havia una zona de fondeig lliure amb fons d’arena per als que no podien pagar o havien de resguardar-se una nit o dos, però Ports de Balears ocupà aquesta zona i només queda un lloc amb fons de posidònia que és de lliure fondeig. “L’any passat vàrem comptar-ne fins a 30 i 40 en un dia que hi estaven damunt”, assegura, i afegeix que els agents venen un pic per setmana, no els hem vist més i sabem que no donen l’abast.

Nombre d’agents de Medi Ambient per CA

Andalusia

Agents de Medi Ambient: 900

Aragó

Agents per a la Protecció de la Naturalesa: 343

Astúries

Guardes del Medi Natural: 240

Illes Balears

Agents de Medi Ambient: 57

Euskadi

Basozaina: 150

Canàries

Agents de Medi Ambient: 110

Cantàbria

Tècnics auxiliars del Medi Natural - agents del Medi Natural: 100

Castella-la Manxa

Agents Mediambientals: 470

Castella i Lleó

Agents Mediambientals: 785

Catalunya

Agents Rurals: 520

Extremadura

Agents del Medi Natural: 250

Galícia

Axentes Forestais: 500

Comunitat de Madrid

Agents Forestals: 290

Regió de Múrcia

Agents Mediambientals: 110

Navarra

Guarderio Forestal: 110

La Rioja

Agents Forestals: 78

País Valencià

Agents Mediambientals: 235

Dades extretes de l’Associació Espanyola d’Agents Forestals i Mediambientals (AEAFMA)