Manuel Castells: “El poder va a les palpentes, per això hi ha tanta violència policial”

BarcelonaÉs un dels principals experts mundials en l’anàlisi dels moviments socials i l’impacte de les noves tecnologies de la informació. El sociòleg Manuel Castells ja va disseccionar el 2012 les revoltes de la Primavera Àrab, que es van estendre com la pólvora, i ara torna a reflexionar sobre la multiplicació de les protestes arreu del món.

¿En les revoltes que s’estan produint en diferents punts del planeta hi ha un efecte de contagi?

No és un contagi. A més, no hi ha comunicació directa entre els moviments. Però tots es refereixen a la mateixa font de descontentament. Rebuig de les institucions polítiques i de tots els partits, i percepció generalitzada que no hi ha formes d’expressió democràtica, així que només queden el carrer i les xarxes.

Quin factor creu que pesa més: l’econòmic, les demandes de llibertat o les identitàries?

L’afirmació d’identitat reprimida existeix en alguns casos, com a Catalunya, els maputxes xilens o els pobles originaris de Bolívia. Però el que és essencial és la crisi de legitimitat de les institucions.

Per què es fa tan difícil situar en l’eix clàssic ideològic (esquerra-dreta) les diferents protestes?

Perquè són mobilitzacions contra tot el sistema polític, sigui quina sigui l’orientació dels partits. En certa manera es pot dir que són moviments neoanarquistes, que rebutgen tota l’autoritat establerta. En alguns casos hi ha autodefinició explícita com a anarquistes, però per a la majoria de joves que es manifesten la lluita és per la llibertat i la dignitat, el tema clau, present ja des del 2010 en tots els moviments socials del món.

¿Les revoltes són la resposta a una crisi global de credibilitat institucional en què la democràcia formal (o el poder polític en general) sembla incapaç de garantir els grans consensos socials del passat?

Exactament, aquesta és la clau, tal com analitzo en el meu recent llibre Ruptura. La crisis de la democracia liberal. Hi ha protesta social i econòmica, però la forma i la radicalitat de les protestes resulten de la total falta de confiança en les institucions i de la crítica a l’arrogància d’una classe política que monopolitza tot el poder limitant la democràcia a eleccions controlades pels diners, els mitjans de comunicació i els partits arrelats en les institucions.

¿Fins a quin punt ha sigut important com a factor desencadenant l’esclat de la comunicació per internet i la pèrdua del monopoli de la informació per part dels mitjans tradicionals?

L’autonomia comunicativa construïda a partir de les xarxes digitals és una constant en tots els moviments i explosions socials del nostre temps. Totes les protestes comencen a les xarxes i d’allà surten al carrer, on hi ha coordinació i mobilització canviant a partir d’intercanvis espontanis a la xarxa. Per això no necessiten líders ni organització. L’organització és la xarxa. I el lideratge col·lectiu i multiforme, difícil de detectar i reprimir. Per això hi ha tanta violència policial i tanta arbitrarietat judicial, perquè van a les palpentes.