DAESH recluta els joves adetpes a través de 45 mil comptes de Twitter

Palma“Fan una propaganda absolutament refinada. No són quatre aficionats”. Així es referia el periodista Manuel Marlasca ahir, en les jornades sobre terrorisme jihadista duites a terme a Palma, a la propaganda que realitza el DAESH (acrònim àrab ‘d’al-Dawla al-Islamiya al-Iraq al-Sham’ o Estat Islàmic de l’Iraq i el Llevant) arreu d’Europa per reclutar joves combatents.

La pretensió de DAESH d’establir el “califat universal” s’estén com una ombra a Europa a través d’una estudiada i subtil estratègia propagandística que disposa d’una infraestructura de múltiples tentacles, entre els quals es troben les revistes digitals Dabiq i Inspire, la primera de les quals sortí a la llum el 10 de juliol de 2014, just cinc dies després que el grup terrorista proclamàs el califat. Les xarxes socials juguen en la “missió” de l’Estat Islàmic un paper protagonista per captar adeptes, “amb 45.000 comptes de Twitter”, “un 18% de les quals són en anglès”, segons va detallar Marlasca.

En les jornades sobre terrorisme jihadista organitzades per la Confederació Espanyola de Policia (CEP) i la delegació a les Balears de l’Associació Internacional de Policia (IPA), el periodista de La Sexta assegurà que “hem caigut en la trampa de DAESH”, fent referència a les imatges i vídeos d’escenes de crims o de reclutes combatents fets públics pel grup terrorista i difoses pels mitjans de comunicació espanyols o europeus. En aquest sentit, va mostrar com a exemple “la imatge publicada a El País ” i altres diaris espanyols de l’execució del periodista nord-americà James Foley, segrestat a Síria i assassinat dos anys després per l’Estat Islàmic: “Difondre aquesta imatge és actuar al servei del grup terrorista”, que “pretenia fer-nos caure en aquesta errada”, la de “difondre aquesta imatge amb el magnetisme que pot tenir per captar joves vulnerables de caure en les mans del jihadisme”, va explicar Marlasca.

El periodista parlà de la imatge idíl·lica que DAESH difon de la vida del seus joves reclutats i va subratllar que davant aquests exemples de propaganda des d’Occident “hem de llançar els missatges del que vertaderament es troba al califat: que s’executa gent, que les dones perden la seva identitat i sentit de ser...”. “Que les mares expliquin com els han arrabassat els seus fills!”, va clamar Marlasca.

Incidí, a més, en els “mitjans tècnics i tecnològics” que utilitzen les cúpules de DAESH “per estrendre la seva propaganda” i detallà que mentre que “en un 15% dels vídeos produïts per ordre del grup terrorista s’utilitza una càmera subjectiva amb la intenció de reproduir l’estètica de videojocs a l’estil de Call of duty, en el 85% restant es fa referència a la vida feliç al califat”.

Quan se li va demanar pel paper que poden fer els mitjans de comunicació per fer front a l’estratègia del grup terrorista, Marlasca va incidir que “tenen un paper fonamental de conscienciació” i de “mostrar la percepció del risc”. En aquest sentit, va manifestar que “som un país de memòria fràgil. Ho hem estat amb el terrorisme d’ETA i també ho som amb el jihadista”, i va posar l’exemple que “no hem format bé la gent perquè no s’estranyi de trobar-se policies aparatosament armats a l’estació d’Atocha”.

La visió jurídica

A la mateixa trobada, el magistrat de l’Audiència Nacional, Eloy Velasco, va destacar les singularitats de la reforma de la Llei orgànica 2/2015 de 30 de març per la qual es modificà el Codi Penal en matèria de delictes de terrorisme, orientada a combatre el jihadisme, un terrorisme “ ben distint del que teníem: no és un terrorisme nacionalista, no és ètnic, és més ideològic, més religiós i més internacional”. Velasco va aportar la seva visió jurídica sobre la reforma d’aquesta llei i el seu solapament amb la Directiva europea de 2017, que “ens diu als 27: feis que aquestes accions siguin delicte terrorista”.

Més història terrorista

Pel magistrat, Espanya té més delictes terroristes que altres països de la Unió Europea perquè “té més història terrorista que qualsevol altre estat de la UE”, és per això que l’estat espanyol “té fórmules de terrorisme imprudent que no té la Directiva”. “Interpretam d’una altra manera el delicte d’enaltiment i humiliació de les víctimes perquè tenim víctimes humiliades”, i a diferència d’altres països, “a Espanya incriminam l’adoctrinament en totes les seves modalitats”, mentre que la Directiva europea “es limita només a l’ensinistrament”. El jutge de l’Audiència Nacional va subratllar que Espanya “fou l’estat que demostrà que hi havia el nivell de l’acció, el de la col·laboració i el de la inducció”, conclusions a les quals Europa “està arribant a poc a poc”, tot i que no al mateix nivell de l’estat espanyol”. Es va referir, en canvi, “al fet que la Directiva europea consideri que les empreses poden cometre tot tipus de delictes terroristes”, un punt que la Llei espanyola “no considera”. A més de les particularitats de la normativa en un o altre estat membre, Velasco va fer referència a sentències de tribunals europeus que han provocat controvèrsia, algunes de les quals porten la signatura de jutges de països “que no tenen delictes de terrorisme, com poden ser Andorra i Eslovàquia”. De nou, subratllà que Espanya “està molt per davant en coneixements jurídics en matèria de terrorisme”, i que “ni el Tribunal Europeu dels Drets Humans ni el Tribunal de Justícia de la UE saben més que els jutjats espanyols en aquesta matèria”.