Maó declara Filla Il·lustre la compositora musical Margarida Orfila i Tudurí

MAÓL'Ajuntament de Maó ha declarat com a Filla Il·lustre de la ciutat Margarida Orfila i Tudurí per la seva trajectòria com a professora musical i compositora. El Consistori organitzarà el 22 d'octubre un acte per nomenar públicament Margarida Orfila com a Filla Il·lustre, un esdeveniment al qual assistiran alguns familiars de la docent. La regidora d'Igualtat i Participació Ciutadana de Maó, Catalina Ferrer, ha destacat el reconeixement que suposa per a aquesta figura: "Va tenir una trajectòria musical d'èxit, en un moment en què poques dones es podien dedicar a altres aspectes que no fossin la seva família. Maó ret homenatge a una gran dona intel·ligent, treballadora i humil".

Margarida Orfila va néixer a Maó el 10 de setembre de 1889. Tal com relata el treball d'Isabel Fèlix Riera, L'obra pianística de Margarida Orfila i Tudurí, a només sis anys es va presentar com a pianista al Circo Colón, on va rebre un èxit rotund. Posteriorment, va traslladar-se, juntament amb la seva família, a Barcelona, on va estudiar a l'escola municipal de música, d'on sortien els músics més rellevants d'aquell moment, una etapa que li va aportar diferents premis i distincions. Precisament en aquesta mateixa escola van transcórrer els cinquanta anys que es va estendre la seva trajectòria professional, com a professora de solfeig i teoria.

Pel que fa a la seva feina com a compositora, va deixar treballs d'harmonització, com La metzinera descarada (1808) i Tres melodies per a cant i piano: Non-non, Cançó d'abril i Pasqua Florida (1909). La maonesa va adquirir àmplia preparació musical, cosa que, combinada amb el seu talent i precocitat, no eren habituals en les dones de l'època, i el 1909 es va convertir en la primera dona a acabar els estudis superiors de contrapunt i fuga a l'escola municipal de música de Barcelona, circumstància que la va situar en el camí de la composició.

En la seva intensa etapa com a pianista, va tenir l'oportunitat d'interpretar la seva obra a l'Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó, entitat musical de referència a l'illa, en aquella època, on van tenir lloc alguns dels seus concerts. Havent obtingut anteriorment diferents premis en concursos i distincions diverses, Margarida Orfila es va casar, l'any 1913, amb Frederic Alfonso i Ferrer, d'origen valencià, compositor i professor de solfeig i teoria a l'escola municipal de música de Barcelona. Passada la Guerra Civil reapareix a Menorca l'any 1952, quan ja tenia 62 anys per interpretar la seva obra Scherzo. Va morir el 1970, amb 80 anys.