Màquines que fan bona feina
Un repàs per l'actualitat agrícola i cultural de les Illes
Les vaques fan el que volen
S’Hort de Son Coves ha instal·lat un robot de munyida automàtica
La consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, va visitar s’Hort de Son Coves, una vaqueria de Campos que ha posat en marxa un robot de munyida automàtica. És la segona vaqueria de Mallorca que fa aquesta passa. La incorporació del robot representa un canvi complet del sistema de maneig dels animals: per un cantó, els animals es mouen en unes condicions molt millors en termes de benestar animal (són ells els que es van a munyir quan volen); per l’altre, el ramader no està sotmès als rígids horaris del munyir tradicional. Però no sols és això, sinó que el sistema millora el rendiment lleter. Amb aquest panorama, els ramaders, Joana Mascaró, i son pare, Francesc Mascaró, només en diuen meravelles. A Mallorca hi ha 17 vaqueries, que produeixen 12.600.000 litres de llet a l’any, que va a llet líquida i a elaborar formatges i altres derivats lactis.
La campanya de la patata
El pagès pobler pateix els increments exagerats dels costos de producció
Segons sembla, la campanya de la patata d’exportació a sa Pobla, pendent encara de tancar els resultats finals, no ha anat malament del tot. Els indicis que hi ha ara mateix són positius per a un sector important de l’agricultura balear (de l’entorn del 10% de la producció final agrària). El drama que pateix el pagès pobler (i també les empreses comercialitzadores) són els increments exagerats dels costos de producció dels darrers temps: l’energia, els combustibles, els fitosanitaris i els fertilitzants. D’aquí surt el desànim del sector, que es reflecteix a les clares en la manca de successió de les explotacions: els pagesos se’n van i ningú no en pren el relleu. El problema és la incertesa d’un futur marcat per uns costos que ofeguen els pagesos.
Les hortalisses
El clima anormal d’enguany n’ha fet disminuir molt la producció
A les hortalisses (prop del 40% de la producció final agrària balear) els està passant el mateix que al sector de la patata, potser amb una marxa ara per ara una mica millor: la tirada de la demanda i els bons preus afavoreixen els agricultors, però els elevats costos de producció rebenten els resultats finals. La climatologia anormal d’enguany n’ha fet disminuir la producció, coincidint amb un increment de la demanda; aquesta és la causa de l’evolució a l’alça dels preus. Les dades estatals indiquen un increment dels preus del 37 %, però els costos de producció han augmentat un 26%. A les Balears, tot això s’ha de referenciar encara als majors costos derivats de la insularitat. Hi ha productes, com la tomàtiga, que van prou bé; altres, com el pebre o l’albergínia, no hi van tant, fins a l’extrem que l’increment dels costos de producció és superior a la pujada dels preus.
Flora medicinal de les Balears
L’obra de Carles Amengual ha rebut el premi Joan Lluís Vives a la millor edició
L’obra Flora Medicinal de les Balears, de Carles Amengual, publicada per Edicions UIB, ha estat guardonada amb el premi Joan Lluís Vives a la millor edició. També va ser reconeguda amb el premi a la millor obra editada en els XXV Premis Nacionals d’Edició Universitària. L’origen d’aquest llibre és la tesi doctoral de Carles Amengual, presentada el 2017. Una obra de gran abast que parteix dels estudis sobre flora medicinal des dels temps més antics fins al segle XXI, per aprofundir en l’anàlisi de totes les plantes medicinals presents a les Balears. El lèxic popular recollit suma 3.626 noms i 3.027 gloses i refranys en llengua catalana, referides a 662 plantes. És un treball monumental, molt complet i ben il·lustrat, amb una edició acurada que el fa ben mereixedor de tots aquests premis.
Joan Francesc López Casasnovas
Va ser poeta, filòleg, home de cultura, escriptor i investigador
Joan Francesc López Casasnovas era poeta, filòleg, home de cultura, escriptor, investigador i, en la seva etapa més activament política, va destacar per ser un home de paraula clara i valenta, brillant en el ple sentit de la paraula. Potser la millor força d’aquell ciutadellenc culte i lúcid era la seva vena poètica: el seu discurs parlamentari tenia tothora un component emotiu, vibrant de vegades, coherent i savi, en el qual no hi havia cap mot que fos sobrer. Menorquí per damunt de tot, mai va deixar de banda una visió solidària en la qual res del que passàs a qualsevol indret del món li era indiferent. El recordam i l’enyoram, perquè va deixar petjada profunda i duradora. La paraula d’en Pere Xerxa continuarà amb nosaltres, més viva que mai.
