A la mar Balear hi ha molta tonyina vermella, però no per als pescadors locals
De les 6.800 tones d’aquesta espècie que es poden pescar a Espanya, la flota d’arts menors de la Mediterrània només en pot agafar 53.500 kg
PalmaLa mar Balear és una zona clau per a la reproducció de diferents espècies de tonyina. I és el lloc del món on s’ha detectat més densitat d’ous i larves de tonyina vermella, segons la fundació Marilles. Tot i això, la quantitat de peix a què tenen accés els pescadors que formen la flota d’arts menors de la Mediterrània és “una misèria”, com considera el president de la Federació Balear de Confraries de Pescadors (FBCP), Domingo Bonnín. De les 6.783,67 tones de tonyina vermella que es poden pescar a Espanya –el país amb la quota més alta de la Unió Europea–, els pescadors illencs només en poden agafar 53.504 quilograms. De fet, la FBCP fa una gestió conjunta de la quota i els reparteix a les embarcacions que es dediquen exclusivament a la pesca d’aquesta espècie, que enguany són 110. Cada una només podrà pescar uns 490 kg de tonyina vermella en tot el 2024. “D’aquesta manera, no surt a compte deixar de pescar llagosta per capturar tonyines”, assegura el director general de Pesca de les Illes Balears, Toni Grau.
La Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT) –l’organisme internacional responsable de conservar i gestionar l’espècie a l’oceà Atlàntic i a la Mediterrània– assigna una quota de tonyina vermella a la UE a repartir entre els països membres. A Espanya, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació distribueix la quantitat de peix concedida entre les diferents flotes del territori “així com li dona la gana”, assenyala Bonnín. De fet, mentre que es destina un 25,2347% de la quantitat total de tonyina vermella d’Espanya a la flota de cèrcol de la Mediterrània, la flota d’arts menors només disposa d’un 2,8754%. “Els grans tonyinaires espanyols tenen més quota que França i Itàlia junts”, remarca.
A més, els pescadors locals denuncien que, tot i poder pescar molta més quantitat de peix, els grans tonyinaires cometen irregularitats que els afecten directament. Tant els vaixells que pesquen a la mar Balear per nodrir les granges d’engreixament que hi ha a Múrcia i Tarragona com les embarcacions d’altres països llancen a l’aigua les tonyines que moren durant el traspàs del cèrcol a la gàbia de transport perquè no els computin a la quota. “Quan es canvien del cèrcol a les gàbies han de passar per un passadís de quatre metres d’alt per sis d’ample, s’estressen i algunes moren. Però com que desapareixen màgicament no es comptabilitzen”, diu amb ironia el president de l’Associació de Pesca Mallorquina Recreativa Responsable, Bernadí Alba.
Tot i que el reglament de Política Pesquera Comuna (PPC) obliga a desembarcar, comptabilitzar i restar de la quota de l’any següent els descarts de les tonyines que han mort durant la transferència, “tot el que es perd pel camí no computa”, subratlla Alba. A més, encara que la presència d’observadors de l’ICCAT és obligatòria a les barques d’encerclament en totes les transferències, “la normativa no diu que ningú hagi de vigilar el que passa dins la xarxa d’encerclament”, explica. Per això, mentre els controladors revisen la quantitat de tonyines pescades mitjançant un sistema d’intel·ligència artificial connectat a unes càmeres estereoscòpiques submarines, els bussos de les empreses tonyinaires es llancen dins la xarxa, n’obren la part de baix i deixen caure les mortes al fons de la mar. “Això els fa mereixedors d’una retallada de la quota”, opina el delegat de pesca de Marilles, Toni Font.
Selecció a conveniència
Per altra banda, les grans embarcacions també seleccionen les tonyines segons la seva conveniència. “Els interessa pescar tonyines que fan entre 50 i 80 quilograms per engreixar-les a poc a poc i comercialitzar-les quan el mercat ho demani. Si n’entra una que en pesa 150, li peguen un tro i per avall”, diu Alba.
“Tot aquest peix que va per avall, quan passen les barques d’arrossegament, l’agafen i els pescadors locals perden el jornal”, lamenta Bonnín. Si pesquen tonyines que fa dies que s'estan descomponent enmig de la mar, els mariners es veuen obligats a tirar tots els altres peixos pescats. Aquest fet suposa la pèrdua d’entre tres i quatre mil euros pels tonyinaires locals. “Venen senyors de fora a pescar les tonyines que volen i encara ens fan mal”, sentencia Grau.