Quan la mar s’escalfa, la terra sempenteja

PalmaHem començat a deixar l’hivern enrere, rumb a l’equinocci de primavera, i cada dia tindrem més temps d’insolació i, sobretot, els rajos solars incidiran més perpendicularment. Una de les conseqüències d’aquest viatge al voltant del Sol és que la mar s’anirà escalfant lentament. 

Imaginem que volem analitzar com, quan i on s’ha escalfat més la temperatura de la superfície de l’aigua (SST) a l’entorn de la mar Balear durant les darreres dues dècades. Una opció, utilitzada en aquest article, serà consultar les dades enregistrades diàriament pel satèl·lit AQUA, de la NASA, que amb el seu sensor MODIS té la capacitat d’esbrinar la temperatura de la superfície de la mar, amb un punt de mesura (píxel) cada km2. En oferir dades des del juliol del 2002, disposarem d’una sèrie temporal de més de 18 anys.

Aquesta opció presenta el repte de gestionar una ingent quantitat de dades, ja que el satèl·lit enregistra una imatge diària. Per representar la cartografia que ens acompanya, s’han analitzat un total de 6.759 imatges. Imaginem que passam cada una d’aquestes imatges per un sedàs i quan en una d’elles, algun píxel, que representa una superfície d’un km2, indica una temperatura igual o major a 27 °C el reservam. Si un altre dia de la sèrie temporal aquest mateix píxel tornar a assolir el llindar, el tornarem a reservar. Així, dia a dia, durant els 18 anys. Al final comptarem i sabrem el nombre de dies que un determinat píxel ha assolit el llindar de temperatura.

Si anam al mapa, veurem com alguns indrets han superat els 400 dies. Pel que fa a la distribució espacial, la concentració de valors més elevats se situa ben davant la serra de Tramuntana. Aquesta localització, septentrional, podria resultar a priori sorprenent davant altres indrets, localitzats al migjorn. 

Elements topogràfics

Per intentar esbrinar aquesta particularitat, més enllà de la influència dels corrents marins, ens fixarem en elements topogràfics. En el mapa, veureu representat el relleu de les Illes Balears. El motiu és ressaltar la barrera que presenta la serra de Tramuntana, que inhibirà la formació de l’embat, aquest vent que bufa sobretot a les dues grans badies de l’illa de Mallorca i que, a més a més de configurar el paisatge agrari durant segles, també pren unes dècimes de temperatura a l’aigua de la mar. Així, la coincidència a la costa nord de molts dies de calma juntament amb el període de major insolació contribuiran a enfilar la temperatura de l’aigua.

Com a curiositat afegida, dividirem la sèrie temporal en dues meitats. La primera, del juliol del 2002 al setembre del 2010, i la segona, de l’octubre del 2010 al desembre del 2021. Obtindrem una dada interessant: durant la primera meitat de la sèrie, alguns indrets arribaren a acumular un màxim de 175 dies amb una temperatura superior a 27°C mentre que, durant la segona meitat, aquest valor s’enfilava fins a 240 dies. Això no vol dir necessàriament que la mar en conjunt estava més calenta, sinó que a la segona meitat alguns píxels sumaven més dies sobre el llindar.

La curiositat és una particularitat que tenim els humans. Fer-se moltes preguntes és la manera de topar amb una bona pregunta. Aquesta capacitat és innata en els infants i malauradament es va perdent en fer-nos adults. No ens deixem de fer preguntes. Ens podríem demanar, per exemple, quins anys la mar ha estat particularment calenta a final d’estiu –si la mar es manté escalfada a les acaballes de l’estiu, quan les entrades d’aire fred són més freqüents, tindrem més energia per generar tempestes de tipus virulent amb capacitat de sempentejar el paisatge. No debades, recordem els episodis virulents de Lluc el 2012 i de Banyalbufar el 2020.