“Marcar un gol a la Copa del Rei i contra el Sevilla em va canviar la vida”

PalmaMiquel Llabrés (Andratx, 2000) és un apassionat del futbol, esport al qual dedica bona part del seu temps com a jugador del CE Andratx de la lliga Segona RFEF. Ell es defineix com una persona “propera” i que intenta donar el millor de si mateix per la gent que estima. La seva veu transmet passió per la vida i ganes de continuar evolucionant en el món futbolístic que tantes alegries (i alguna tristesa) li ha donat. En el record hi té un moment que el va marcar per a sempre: “El gol que vaig fer al Sevilla a la Copa del Rei em va canviar la vida. No ho oblidaré mai”. I és que aquell 15 de desembre de 2021 l’Andratx va estar a punt d’eliminar aquest equip de la Primera Divisió. Només els penals varen impedir el miracle andritxol.

L’origen. La seva trajectòria futbolística començà quan només tenia quatre anys. “Durant 16 anys he jugat a l’Andratx, al Campus Esport i també als filials del Mallorca”, conta. La temporada passada va jugar al Mallorca B, un fet que li va obrir les portes de l’elit: “Em varen convocar en vuit ocasions per anar amb el primer equip de Primera Divisió. Va ser increïble poder compartir vestuari i concentracions amb ells, perquè el ritme d’entrenament que vaig agafar i l’aprenentatge que en vaig extreure varen ser immensos”, recorda. Ara bé, no hi va arribar a debutar oficialment.

Mar d’emocions. “Jugar a futbol em dona vida”, diu amb determinació. I, concretament, destaca els beneficis que té per a ell jugar en un equip petit i de poble. “Tens tothom a la grada que et coneix, que et vol veure bé, jugar i marcar gols”, diu. De fet, recentment, ha estat lesionat dos mesos, un període que se li ha fet “molt costa amunt”, però el suport de l’afició l’ha acompanyat en tot el procés. “Ha estat molt dur, perquè per mi jugar a futbol és tenir el partit de cada cap de setmana, sentir-me viu, motivat, voler marcar, estar content i fer contenta la resta amb el meu joc”, assegura.

Vocació docent. Al marge de l’activitat futbolística, és graduat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport i ara estudia el màster per poder ser professor. “M’encantaria ser mestre d’Educació Física i, d’aquí poc, començaré les pràctiques a una escola”, explica. Ara bé, mentre les cames li aguantin té clar què triarà: “Sense cap dubte, ser futbolista, perquè és la meva passió”. Precisament, per no haver de prendre aquesta decisió, jugar a l’Andratx li aporta un gran benefici: “Som dels pocs equips de la lliga que entrenam l’horabaixa, i això em permetria fer feina de mestre els matins i poder seguir el ritme d’entrenaments de l’equip i preparar els partits”, diu amb entusiasme.

Vida futbolística. Malgrat que està molt a gust a l’Andratx, no descarta partir fora de Mallorca per poder créixer com a jugador en equips superiors: “No me n’aniria a qualsevol preu, ha de ser una oferta que realment sigui bona i engrescadora, perquè aquí estic molt bé. És ca meva”, assenyala. De fet, tot i haver jugat en altres equips de major categoria, assegura que tornar a l’Andratx ha estat el seu talismà: “M’ha fet recuperar l’essència futbolística que havia perdut i recordar qui era en Miquel Llabrés com a jugador”.