Marcos, 58 anys: “Per mi, estar tutelat és una benedicció”

PalmaMarcos –nom fictici– no té accés als seus propis doblers, ni paga les seves factures, i rep suport per gestionar les cites amb el metge, que du a retxa el seu problema de salut mental. A 58 anys, ha d’anar cada 15 dies a cercar una part de les ajudes mensuals que cobra, i que li han d’administrar. Ell és una de les 657 persones que tutela –o se’n cuida– a hores d’ara l’administració pública a les Illes, és a dir, el Govern. Els casos com el seu els gestiona el Servei de Curatela i Suport de la Conselleria d’Afers Socials, que té les oficines al carrer Morlà de Palma. Allà és on ens hem trobat amb Marcos, que fa dos anys varen incapacitar judicialment i la vida del qual varen posar en mans de l’administració pública, que és qui en té la tutela. Per ell, la decisió del jutge va suposar la fi a molts dels seus problemes i considera que ha estat “una benedicció”. 

Els problemes de salut mental, l’alcohol i els maldecaps com a treballador autònom són els ingredients de la seva història, que va començar, segons ell, amb “un àcid” que li va donar un amic en una discoteca. “Vaig tenir al·lucinacions i va suposar el meu primer ingrés psiquiàtric. Arran d’això, la màquina va començar a rodar”, recorda ara, més de 30 anys després. “Aleshores el metge em va oferir agafar una pensió de 50.000 pessetes, que la Seguretat Social em podria subministrar, i jo va decidir que no i apostar per l’activitat laboral i una vida empresarial”, afegeix. Ara bé, des d’aquell moment no ha deixat de prendre medicació per la seva malaltia de salut mental, la qual no revela quina és en cap moment de l’entrevista.

Durant el temps que va estar en actiu, va ser orfebre i reparador de rellotges professional. Ara només ho fa “com a amateur, per estar ocupat”, conta. D’aquesta etapa va acabar escaldat i considera que va ser el seu principal llast: “La feina d’autònom et fa perdre la salut, la pau, la tranquil·litat... I l’estrès de veure que no et paguen et fa acabar al bar i demanar una copa. T’ofegues en l’alcohol”. Després de molts problemes econòmics, va acabar depenent de l’ajuda dels seus pares, fins que va arribar un moment que es varen fer massa grans per continuar donant-li suport. “Els meus pares ja tenen 82 anys i s’han de cuidar d’ells mateixos. El que no pot fer un fill és venir amb els problemes a la casa d’un ancià”, adverteix.

Tot i que l’administració és tutora al complet de Marcos, el seu testimoni és un exemple d’autonomia. Es fa càrrec de la casa on viu –que és propietat dels seus pares– i té parella des de fa molts anys, una dona que també té problemes de salut mental. “Ella no ha volgut anar a cap fundació. Abans era ballarina i ara és perruquera”, declara. Per ell, tenir algú disponible per ajudar-lo les 24 hores del dia –gràcies al canal d’atenció telefònic– és “una tranquil·litat” i li dona molta seguretat. L’usuari recorre als treballadors del Servei de Curatela i Suport tant si necessita indicacions per arribar a algun lloc en bus com si rep un missatge de text del banc sospitós de ser un frau. “Es preocupen que jo estigui bé. Si tenc una despesa extra, els ho puc demanar, m’administren els pagaments i em donen els doblers per a les meves despeses personals”, afirma.

La figura d’incapacitat

El cas de Marcos és un dels que encara es varen jutjar abans de la Llei del 2021 (Llei 8/2021, per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica), que elimina la figura d’incapacitat jurídica i incorpora, al seu lloc, les mesures de suport i curatela. Abans d’això, ja s’havien fet reformes puntuals, per adaptar-se a la convenció internacional de Nova York del 2006 sobre els drets de les persones amb discapacitat. Aquest tractat internacional obliga tots els estats membres –entre els quals es troba Espanya– a adoptar mesures per assegurar que les persones amb discapacitat puguin exercir la seva capacitat jurídica. El coordinador del Servei de Curatela i Suport, Antoni Calvo, aclareix la principal novetat que va incorporar la llei: “Abans, la incapacitació volia dir que la persona no se sabia valer per si mateixa i que algú altre ho feia per ella”. Ara, en canvi, es considera que “tothom té capacitat, més o menys, i que el que necessiten és suport en determinats àmbits de la vida”. Això inclou tant persones amb problemes de salut mental –els majoritaris– com addiccions, discapacitat o demència. 

El cas de Koen, de 53 anys, va ser dels darrers que varen entrar al Servei de Curatela i Suport abans que s’aprovàs la nova llei, el juny del 2021. Ell n’és usuari des del març i hi va accedir perquè els serveis socials de la Part Forana varen detectar que estava en una situació de vulnerabilitat. En aquell moment, varen iniciar el procediment per donar-li suport en pràcticament tots els àmbits de la seva vida: econòmic, familiar, habitatge i personal. I la millora es va notar tot d’una. L’usuari ha millorat la seva situació de salut, ha ampliat la xarxa social i participa en activitats d’oci, com ara tallers d’escriptura, cuina o sortides. A diferència de Marcos, Koen acudeix cada setmana al servei per rebre l’assignació econòmica i rep acompanyament per a altres tasques, com ara anar a fer la compra o al metge.

Tipus de curatela i curadors

En aquest sentit, Marga Sastre, que és integradora social al Servei i du prop de 60 casos, insisteix que en tots els casos donen “molt pes a la voluntat de l’usuari”. “Abans, si algú no tenia llum a casa seva, anàvem i l’hi posàvem. Però ara, si diuen que no, la nostra funció és fer feina amb ells perquè ens diguin que sí. Abans érem tutors i ara hem de fer-los entendre que són necessitats bàsiques”, afegeix. Per això, hi ha dos tipus de curatela –concepte que substitueix la tutela i que prové de la paraula “cura”–, “l’assistencial, que consisteix a donar suport i cura, i la representativa, que és la més similar a la tutela, però, tanmateix, has de convèncer la persona”.

Així com hi ha diferents curateles, hi ha diferents curadors. “Hi ha familiars que s’hi presten. Segons la llei, primer van els fills i, després, els convivents, com la parella. Si no, el pare o la mare. Però també ho poden demanar a una fundació, així com hi pot haver un veí que s’hi ofereixi. En tot cas, primer han de passar un procés de valoració i unes entrevistes amb els metges forenses, de manera que el jutge pot considerar que algú no és adient”, argumenta Sastre.

Igualment, els usuaris del Servei han de passar diversos filtres per rebre mesures judicials de curatela o suport. Segons la integradora social, normalment el primer senyal d’alerta el donen els serveis de salut o socials, des d’on ho notifiquen al Servei. Aleshores, comença un tràmit “llarg”, de quatre o cinc mesos, reconeix Sastre: “Han de dur documentació, el metge forense ha de fer una valoració, el jutge els crida...”. Un pic dins el servei, es poden beneficiar de les tres unitats –econòmica, jurídica i social–, que els ajuden tant a cercar una residència com a tramitar una prestació laboral. A partir d’aquí, comença un procés que els permet recuperar, amb ajuda, les regnes de la seva vida.