La mare de la nena Yaiza, culpable d’assassinar la filla seguint un pla "metòdic" i "conscient"

BarcelonaEl jurat popular ha declarat per unanimitat Cristina Rivas culpable d'haver assassinat la seva filla de quatre anys, la Yaiza, el maig del 2021 al pis on vivien, a Sant Joan Despí. En un veredicte emès aquest divendres a la tarda, han considerat provat que Rivas va planificar el crim mesos abans de forma "metòdica" i el va materialitzar per "causar sofriment" al pare de la criatura i exparella, el Sergio. L'acusada ja havia confessat el crim en diversos estadis judicials. El jurat, però, no s'ha cregut la seva versió. La defensa de Cristina Rivas esgrimia que patia un trastorn de personalitat i que no era conscient del que feia quan va posar fi a la vida de la seva filla. El jurat ho ha descartat i, per tant, no ha acceptat els eximents que demanava l'acusada per passar menys temps a la presó. El jutge decidirà la condemna exacta per a Cristina Rivas i d'aquí uns dies se sabrà si opta per la mateixa pena que demanava la Fiscalia i l'acusació particular, que era la presó permanent revisable. Sigui com sigui, el veredicte del jurat condueix el magistrat cap a la part alta de la condemna per assassinat.

El jurat ha considerat provat per unanimitat que Cristina Rivas va drogar la seva filla la nit anterior i al matí la va matar asfixiant-la. La defensa de l'acusada va afirmar en les seves conclusions finals que aquests fets eren constitutius d'un homicidi i no d'un assassinat. El jurat popular, però, ha considerat provat que la mort de la Yaiza va ser un assassinat: "La víctima no va tenir oportunitat de defensar-se i tampoc podia esperar atac per part de la seva mare", han conclòs els membres del jurat. Han posat èmfasi en les cerques per internet (va buscar dos mesos abans del crim com matar una criatura, entre moltes altres cerques) i també en les cartes de suïcidi que va preparar, on afirmava que el pare de la Yaiza era el "culpable de tot" i volia que matant la filla ell "patís". Aquests arguments també els fan servir els membres del jurat, juntament amb els informes dels psicòlegs públics que descartaven qualsevol trastorn mental, per concloure que Cristina Rivas va actuar conscientment. El jurat, doncs, ha fet costat al relat que ha defensat la Fiscalia i l'acusació particular, que defensa el pare de la criatura, durant el judici. Una versió dels fets que també han ratificat tots els testimonis (menys el psicòleg contractat per la defensa) que han parlat a l'Audiència de Barcelona durant les set sessions de judici. Ho han fet familiars, tant materns com paterns, els Mossos d'Esquadra i també els psicòlegs públics, entre altres testimonis.

Agreujant i atenuant

Els membres del jurat tampoc han acceptat l'atenuant de por insuperable a perdre la seva filla pel fet que el pare estigués començant una relació amb una altra dona ni el d'arravatament. Aquesta por, assegurava la defensa de l'acusada, va fer que no tingués totes les seves facultats mentals en ordre i ara el jurat popular ho ha descartat per unanimitat. De fet, en el veredicte han ressaltat aquelles accions que va fer l'acusada abans i després d'assassinar la filla. Abans van anar a passejar i a sopar al McDonald's. Un cop l'havia matat ofegant-la, va trucar a l'escola de la filla i a la seva feina per dir que no hi anirien, va treure a passejar el gos i va donar de baixa el cotxe del pàrquing. Aquest va ser un el final d'un pla "metòdic" que va començar amb la negativa del pare a tornar amb ella. Això, segons el veredicte, "va motivar un estat creixent d’indignació, ràbia, tristesa i frustració que es va materialitzar en la metòdica planificació de la mort de la seva filla i del seu propi suïcidi amb l’objectiu de causar el sofriment més gran possible al pare".

El jurat popular sí que ha acceptat un atenuant per confessió, concretament per haver "col·laborat" amb les autoritats durant la instrucció judicial. Però també li han aplicat un agreujant de parentesc per haver assassinat la seva filla. Finalment, la Fiscalia i l'acusació particular han demanat que es mantingui la pena de presó permanent revisable considerant que l'agreujant pesa més que l'atenuant. Com es tradueix tot això en la pena ho decidirà el magistrat que ha presidit el judici.