Rescatats la mare i el germà petit de les dues noies assassinades al Pakistan

BarcelonaFa una setmana i un dia l’Arooj i l’Anisa Abbas, dues germanes de Terrassa, van arribar al Pakistan en avió. Van anar a una casa de la família a Gujrat, al Panjab, on també hi havia la mare, els seus germans i el seu oncle patern –i pare dels homes amb qui les havien compromès–. Van sopar tots junts i l’endemà alguns dels familiars les van assassinar perquè volien divorciar-se dels marits. La mare va intentar aturar els crims, però no se’n va sortir: va veure com disparaven davant seu un tret al cap de l’Anisa, de 21 anys, i després van tancar la dona a l’habitació del costat mentre mataven l’Arooj, de 24 anys. Van amenaçar de mort la mare dient-li que també li dispararien a ella, però els veïns, quan van sentir els primers trets, van avisar la policia pakistanesa, que al cap de pocs minuts ja era a la casa.

La policia, que va detenir sis familiars –entre els quals dos germans de les noies i l’oncle–, es va endur la mare a comissaria. D’allà, la dona va anar a un hotel d’Islamabad, però aquest dijous, quan va parlar amb els Mossos d’Esquadra –que investiguen si alguns familiars residents a Catalunya estan implicats en el doble assassinat–, va avisar que temia per la seva integritat. El cònsol del Pakistan a Barcelona, Mirza Salman Baig, va rebre la mateixa alerta: “Sentia que la seva vida corria perill. Tenia el mateix risc que les noies”. La mare tampoc podia marxar del país perquè tenia el passaport a la casa de Gujrat. Per això, Salman Baig va contactar amb la policia pakistanesa perquè li posessin vigilància i també busquessin el seu fill de 9 anys, a qui la dona havia perdut la pista des dels crims i sospitava que alguns familiars el podien retenir. Segons Salman Baig, van trobar el nen amb la família paterna.

Ara, després d’aquest dispositiu policial “amb les forces d’elit”, el consolat prepara la tornada de la mare i el fill a Catalunya: “Estan bé”, custodiats per sis agents i han recuperat el passaport de tots dos, segons el cònsol. Es preveu que els dos o tres dies vinents mare i fill agafin un avió amb destí a Barcelona. Quan siguin aquí, Salman Baig assegura que la Generalitat ha ofert un pis de protecció per a la dona i el nen així com feina per a la mare. Tots dos eren al Pakistan abans que hi arribessin les dues germanes i ella no esperava veure-les allà: la va agafar per sorpresa. El cònsol explica que les noies van viatjar enganyades amb dues mentides: un dels seus germans els va dir que es casava al Pakistan i l’oncle, que la mare estava malalta.

Res era cert. Només era un parany perquè s’hi desplacessin i poder executar el pla d’assassinar-les. Segons la investigació de la policia pakistanesa, les germanes havien fet el ritual per acordar el matrimoni, però no s’havia celebrat la cerimònia. Un primer pas que va començar fa molt de temps al Pakistan, on les noies van arribar a conviure amb els homes amb qui s’havien de casar, però van tornar a Catalunya i van negar-se a portar-hi els futurs marits perquè aquí ja tenien parella. Arran del conflicte, l’Anisa feia més d’un any que havia deixat de viure al domicili familiar de Terrassa i l’Arooj havia seguit els mateixos passos des de feia menys de mig any. Se sospita que les dues joves haurien marxat de Terrassa a un altre municipi, amb els xicots d’aquí.

L’oncle, “arquitecte” i “orquestrador”

El fet que les noies volguessin divorciar-se dels homes amb qui s’havien compromès al Pakistan per estar amb uns nois que havien conegut a Catalunya va derivar en un enfrontament familiar amb dos dels seus germans. El més gran va arribar a apunyalar un noi pakistanès que sortia amb una d’elles. La policia del Pakistan atribueix a aquest germà, Shehryar Abbas, i a l’oncle i pare dels marits, Muhammed Hanif, l’autoria del pla, però Salman Baig precisa que la investigació apunta que l’oncle és “arquitecte” i “orquestrador” dels assassinats en una família que no tenia antecedents criminals. A part dels sis familiars detinguts, la policia busca una setena persona implicada en el mal anomenat crim d’honor, una forma de violència masclista que la família comet perquè considera que una dona ha causat una deshonra.

Les germanes van ser víctimes d’uns matrimonis forçats dels quals a Catalunya ningú tenia constància: ni els Mossos d’Esquadra, ni entitats especialitzades, ni l’Ajuntament de Terrassa ni els serveis socials. Des del 2009 els Mossos han detectat 198 matrimonis forçosos amb víctimes joves, però és una violència molt invisibilitzada que afecta més dones.