Què queda de la marea verda vuit anys després?
L'Obra Cultural Balear fa balanç de la manifestació que va tombar el TIL el 2013
PalmaAquest 29 de setembre es compleixen vuit anys de la mobilització massiva per l'educació que va treure als carrers de Palma 100.000 persones de verd per reclamar l'ús del català a les aules. Amb motiu d'aquesta efemèride, l'Obra Cultural Balear (OCB) ha aplegat aquest dimecres diversos representants de la comunitat educativa per fer balanç de què ha canviat des d'aleshores.
"Aquests punts de trobada poden tornar a aparèixer en qualsevol moment", ha advertit el portaveu d'Assemblea de Docents, Iñaki Aicart. "El 2013 va haver-hi camisetes verdes a les escoles els dimecres, reunions i punts de trobada. Va dur una reflexió, però la gent es va començar a cansar i no es cobrien les expectatives, i això va ser el que va crear l'Assemblea de Docents", ha afegit Aicart.
La coordinadora de l'OCB, Aina Vidal, ha recordat que "fa vuit anys de la manifestació més important de la història de la política mallorquina per clamar contra el TIL i les polítiques del Govern de l'expresident del Partit Popular José Ramón Bauzá". Aquestes, ha afegit, "van destacar per una política lingüística que consistia en una persecució contra la llengua catalana".
En aquest sentit, la representant de l'STEI, Maria Antònia Font, ha insistit que demanen "que hi hagi un estudi centre per centre per veure quina és l'aplicació concreta del Decret de mínims". "Sabem per les memòries que no es compleix", ha advertit. A banda d'això, ha apuntat que "no només és important el que passa a les aules, sinó també fora: els monitors, el claustre, les reunions de pares i mares...".
El català, en retrocés
"L'ús del català està retrocedint i ara, a més, el Govern vol augmentar la presència de l'espanyol a l'escola", ha lamentat el portaveu del Sindicat Alternativa, Jordi Bardají. Com a exemple, ha explicat que el 2014 va ser l'any en què va haver-hi una major presència del català a la Selectivitat i que des d'aleshores ha davallat.
Per part seva, la vicepresidenta de la FAPA, Cristina Conti, ha avisat que encara que la xifra de docents hagi augmentat, a la comunitat educativa li falten moltes coses. "Volem que l'escola sigui el lloc per xerrar la llengua catalana, però també per estimar-la, i no per crear més conflictes", ha subratllat. "Tenim molts problemes d'atenció a l'alumnat, s'hi ha fet molta feina, però encara estam lluny d'una inclusió real", ha afegit. Conti també ha carregat contra la llei educativa balear: "Pens que no tindrà consens i que quedarà buida de contingut".